L’Institut Ramon Llull va atorgar el 2021 més de 150 subvencions per traduir obres de literatura catalana a 25 llengües. El primer idioma de traducció és el castellà, seguit de prop pel francès i l’italià. Just després hi ha l’anglès, idioma al qual es tradueixen una vintena de títols cada any. La xifra es vol incrementar substancialment els propers cinc anys, especialment després de la presència catalana a la London Book Fair, porta d’entrada al mercat anglosaxó. L’alemany i el portuguès completen la resta de llocs del rànquing, al qual s’hi ha sumat, els darrers anys, el xinès. Els autors més traduïts a l’anglès són Mercè Rodoreda, Salvador Espriu i Ramon Llull.

Per gèneres, la narrativa de ficció en català –tant clàssica com contemporània- segueix al capdavant, tot i que es consolida una tendència a l’alça de la literatura infantil i juvenil i la no-ficció.

Entre els títols de ficció escrits en llengua catalana que es traduiran properament a l’anglès hi ha Boulder, d’Eva Baltasar, a l’agost; Wild horses, de Jordi Cussà, al juliol; Napalm to the heart, de Pol Guasch, el 2024; The garden of the seven twilights, de Miquel de Palol, aquest any; o Wenling’s Place, de Gemma Ruiz, el 2023, entre una desena més.

En no-ficció hi ha els títols de Marina Garcés, New Radical Enlightenment, l’any que ve; Final judgement, de Joan Fuster, aquest mateix any; i encara sense data, El futbol al país dels soviets, de Carles Vinyes.

Clàssics i contemporanis

Els clàssics moderns tenen força tirada a l’hora de traduir-se. És el cas, per exemple, de Mercè Rodoreda, Víctor Català, Josep Pla, Prudenci Bertrana, Montserrat Roig, i Joan Sales, recents redescobriments de la literatura catalana. També tenen sortida al mercat internacional autors d’èxit comercial ja entre els lectors catalans, com són Jaume Cabré, Albert Sànchez Piñol, Quim Monzó, Toni Sala, Carme Riera, Raül Garrigasait, Sergi Pàmies, Blanca Busquets, Francesc Serés, Rafel Nadal, Francesc Miralles, Jordi Puntí o Najat El Hachmi.

També hi ha una tendència creixent per a la nova ficció literària d’escriptors emergents, sobretot dones i que s’ha traduït a moltes llengües. Són els casos, per exemple, d’Eva Baltasar, Marta Orriols, Irene Solà, Alicia Kopf, Llucia Ramis, Teresa Colom i Max Besora, entre d’altres.

Des de l’Institut Ramon Llull també es detecta un interès creixent cap a la poesia catalana, tant en els autors clàssics moderns -J. V. Foix, Salvador Espriu, Màrius Sampere, Maria Mercè Marçal- com en els contemporanis, com Pere Gimferrer, Dolors Miquel, Manuel Forcano, Gemma Gorga, Enric Casasses. En aquest sentit, destaca el poeta català contemporani de més èxit, traduït i premiat arreu del món, Joan Margarit.

La nova generació d’assagistes també ha aconseguit anar més enllà de l’àmbit acadèmic i arribar al públic general. Alguns d’aquests llibres, que inclouen des de temes de filosofia i història fins a estudis de gènere, han despertat també interès en lectors internacionals, amb noms com Marina Garcés, Josep Maria Esquirol, Raül Garrigasait i Jordi Martí-Rueda.

Un alt percentatge de traduccions correspon a volums de literatura infantil en català, que es venen i es publiquen a l’estranger, sobretot àlbums il·lustrats i no-ficció il·lustrada. Alhora, hi ha una tendència emergent per llegir novel·les per al públic juvenil, un fet que ha provocat un augment notable de traduccions els últims anys. Les Illes Balears i Catalunya (i sobretot Barcelona) tenen renom arreu del món pel seu panorama d’il·lustradors.

Objectius de la fira

Els objectius del focus català a la London Book Fair, centre irradiador de tendències a escala global, han buscat potenciar les traduccions a l’anglès dels autors de la literatura catalana, promoure els autors ja traduïts a l’anglès, incentivar encàrrecs editorials a il·lustradors de Catalunya i les Illes Balears i contribuir a l’increment de les relacions comercials entre editorials i agències catalanes i les editorials i agències britàniques i nord-americanes.

El director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda, destaca que la traducció d’autos clàssics connecta amb «valors universals, europeus i contemporanis» que han «marcat la història col·lectiva». En aquest sentit, a partir de textos com Mercè Rodoreda o Joan Sales s’explica la històrica de Catalunya i la guerra civil, però desperta alhora l’interès en l’àmbit internacional. «El lector britànic és d’una cultura molt pròxima i té una relació històrica amb aquestes temàtiques», afegeix Almeda.

Amb tot, també destaca la presència a les prestatgeries britàniques de noves generacions d’escriptors en llengua catalana que «hi tenen molt a dir» i «connecten directament amb temes contemporanis que preocupen a escala global». Pel director, la clau de l’èxit està en la «combinació de valors nous i clàssics».