Quiosc

Diari de Girona

Jose Domingo Músic i cantant

«Moltes obres de ciència-ficció són plenament premonitòries»

La història d’una extraterrestre que visita la Terra tot cercant l’amor configura una obra que es desenvolupa, més enllà de la part sonora, amb una sèrie de videoclips conceptuals

Jose Domingo. | VERU ICHÉ

El cos, l'espai i les relacions amoroses són els tres eixos principals sobre els quals gira «Tu piel es la galaxia», un sisè disc d'estudi amb el qual el músic i compositor gironí, actualment resident a Mallorca, torna a moure's pels camins de la psicodèlia futurista sense oblidar l'essència mediterrània.

Què tenen en comú les relacions amb l’espai exterior?

A vegades qualsevol, a la seva pròpia parella la pot veure com un extraterrestre. El mateix cos i les seves lleis són el mateix que les de l’univers, encara que a escala diferent. La pell d’una persona a vegades també pot semblar un mapa d’estrelles, amb les seves pigues i els seus lunars.

Com va néixer la història que plasma a l’àlbum?

Vaig crear aquesta història sobre una extraterrestre en els dies de pandèmia. En el confinament tots vam estar molt aïllats i aquest personatge volia ser una mica com símbol d’aquella situació que estàvem vivint. La visitant porta un vestit platejat que també vol significar el reflex, per tant, és com si no tingués una personalitat clara, sinó que vol reflectir l’experiència de qualsevol persona. En conseqüència, és una història que deixo oberta, però que alhora el que vol és jugar amb l’aïllament i la identitat.

Hi ha històries de ciència-ficció que avui semblen reals...

Moltes obres de ciència-ficció són plenament premonitòries. De fet, ara mateix estan passant coses que ja apareixien en còmics i pel·lícules de la dècada dels setanta. Per exemple, que tothom tingui un telèfon intel·ligent. Altres encara no s’han fet realitat, com per exemple que els cotxes volessin, que és una idea que des de sempre m’ha fascinat. Per tant, la realitat i la ciència-ficció van molt de bracet.

Quin vincle ha establert entre les cançons que conformen el disc i els videoclips?

La part musical d’aquest treball va molt lligada a la part visual. La imatge gràfica i els videoclips que expliquen la història d’aquest extraterrestre estan molt vinculades a les cançons. Són dues parts que en conformen una de sola. A poc a poc, continuaré presentant més vídeos en els quals la història es va desenvolupant més, ampliant així la part estrictament sonora de l’àlbum, atès que només amb les cançons el projecte se’m feia curt.

Als àlbums Almería i Vertical el flamenc hi tenia molt de pes. A Mientras Dios no mira ja donava més protagonisme a la psicodèlia. Com ha estat la transició?

En un moment de la teva vida incideixes més en uns aspectes que en uns altres, i actualment l’evolució del projecte ha tirat més cap a la psicodèlia clàssica, en l’àmbit de què la instrumentació i els recursos no tiren tant cap al so sureny d’altres àlbums. He fet un disc que té més a veure amb un mediterrani més global.

No obstant això, l’essència mediterrània continua present...

D’ençà que vaig començar la meva carrera en solitari, una de les coordenades que sempre he volgut plasmar d’una forma bastant explícita és la que fa referència als meus orígens. Jo soc d’on soc. Vull que si un escandinau escolta la meva música em pugui situar fàcilment en la zona mediterrània. De la mateixa manera que quan vaig a un concert d’un músic senegalès m’agrada que aquest artista, amb el seu art, em traslladi al seu país. M’agrada que cada artista reivindiqui en la mesura possible els seus orígens.

El febrer de 2020, en una entrevista al diari El Periódico, ja avançava que el seu sisè disc seria més rocker i que el còmic hi tindria un paper destacat. És un àlbum molt premeditat?

Sí, feia temps que tenia al cap que l’estètica del còmic tingués una presència important. He volgut donar un pes rellevant al món del còmic, no només quant al factor visual de la portada o els videoclips, sinó també pel que fa al so.

Tu piel es la galaxia té una sèrie de conceptes que evoquen a una pel·lícula. S’ha proposat mai firmar una banda sonora?

La meva música en si té molt a veure amb les bandes sonores, atès que sempre li he donat com un component molt cinematogràfic. Les atmosferes que es creen poden evocar moltes imatges. En aquest nou disc és més explícit perquè barrejo la música amb el contingut audiovisual. Sí, sempre he pensat a firmar alguna banda sonora i algunes propostes m’han arribat, però per ara no s’ha donat, tot i que hi ha temps.

La gira de presentació té previst passar per Girona?

Estem treballant en la gira, tanmateix, una de les possibilitats és que aprofiti una data pròxima a Barcelona per venir també a Girona. Encara no està tancat, però esperem trobar una data.

Compartir l'article

stats