«Sempre dic que sóc poruc, sóc un cagat amb pàtina de cara seriosa. Però la por pot ser un motor d’inspiració, pot ser bona i ser dolenta, i jo cada dia intento superar-les per ser una mica millor», assegura el cantant Miqui Puig sobre un dels temes que impregnen el seu nou treball, Miqui Puig cant vol.7, publicat divendres passat.
El nou disc arriba carregat d’odes ballables com Pors Puig, temes amb què, assegura, exorcitza els seus fantasmes: «tot el que faig cantant, m’ho estalvio de psiquiatra». Acabat de sortir del forn, el presenta demà a Castelló d’Empúries, dins la segona edició del festival Istiu.
Amb un setè disc en solitari -un més dels que va publicar amb Los Sencillos- i trenta anys en el món de la música, Miqui Puig assegura que passa per un molt bon moment professional. «Estic superagust i molt content veient que la rebuda del disc està sent bona, perquè tothom en destaca el tour de force que hem fet en la producció i com hem llimat i polit les lletres, jo que soc un fanàtic que les cançons expliquin coses», assenyala.
«Una de les coses que sempre em fa por és perdre l’horitzó, no vull fer el ridícul», resumeix un cantant difícil de classificar, perquè defuig de les etiquetes.
«A mi m’agrada ser cantant i fer cançons, ser a davant i al darrere d’una cançó, això és ser a la música. Quan canto és quan soc més feliç, acabo rebentat i soc estrany, perquè tinc cinquanta-quatre anys i en lloc de ser un cantautor que seu i parla, encara crec en ballar i fer sacsejar la gent, forma part de la meva manera d’expressar-me i és el que m’agrada i m’emociona», diu Puig, que considera que «el que no has de fer és el ridícul, voler semblar un nen de vint, però el ball no té edat».
De fet, explica que el títol del disc, Miqui Puig cant vol.7, a més de reivindicar «tota la cosa antiga, que m’encanta» és per desvincular-se del Miqui Puig DJ i respondre tota aquella gent que li pregunta si encara canta.
«No deixaré mai de fer-ho, però sembla que si alguns mitjans no et fan cas o si ja no formes part de l’onada, ja no hi ets», afirma Miqui Puig, que per aquest disc ha rescatat Irantzu Valencia, de La Buena Vida, per a la cançó Cadera de mimbre, la leyenda i que també signa col·laboracions amb Queralt Lahoz, Ferran Palau o El Petit de Cal Eril.
El «gaudi sònic»
Respecte al concert que oferirà aquest cap de setmana al claustre del convent de Santa Clara de Castelló d’Empúries, explica que serà en un format més petit del que és habitual, per l’espai. «Serà molt tecnològic, molt technopop, explicant les cançons i apostant pel gaudi sònic, però amb l’esperança que algú s’aixequi i acabi ballant també», bromeja sobre el seu pas per l’Istiu, en què farà doblet perquè també hi farà sessió de DJ.
Durant les properes setmanes, la cita de Castelló d’Empúries no serà l’única oportunitat de veure’l en les seves dues facetes. El Miqui Puig cantant té a l’agenda actuació a Tossa (30 de juliol) i el DJ, sessió a Figueres (27 de juliol) i el White Summer de Pals (17 d’agost).
