En atacar les notes inicials de "La perra del hortelano", el primer avançament de l'esperat nou disc "Paprika" que podria veure la llum la tardor vinent, la diàfana veu d'Ana Fernández-Villaverde ja posa de manifest que des d'aquell llunyà "Romancero" (2009) han passat tretze anys i que el creixement de La Bien Querida ha estat tan exponencial com il·lusionant. La cantant i compositora bilbaïna va cloure diumenge a la nit la jornada en clau femenina del festival Tempo de Girona.
Una efervescent sessió de la jove discjòquei i productora gironina Blondex, sorgida de l'inesgotable planter de l'Escola de música avançada i so de Girona (EUMES), la delicadesa del rap esquitxat de pop i rock de l'empordanesa Joina Canyet, acompanyada de la seva banda, i la sorprenent posada en escena del projecte de la madrilenya Cecilia Krull -coneguda sobretot per ser la intèrpret i compositora de "My Life Is Going On", tema de la capçalera de la popular sèrie de Netflix "La Casa de Papel"- van acomodar un públic que, malgrat no omplir ni de lluny la plaça dels Jurats, va mostrar en tot moment una agraïda entrega.
Entre els assistents, algun rostre conegut, com el del músic barceloní Carlos Alberto Sánchez Uriol, conegut artísticament com a Carlos Sadness, que es va desplaçar expressament des de la seva ciutat natal per veure el concert de La Bien Querida.
Al voltant de dos quarts de deu de la nit va pujar a l'escenari Fernández-Villaverde amb una guitarra acústica, acompanyada a la guitarra elèctrica del seu inseparable David Rodríguez (La Estrella de David), productor i parella sentimental durant un llarg període de temps. En un format eminentment íntim i acústic -deixant els seus habituals sintetitzadors a casa- La Bien Querida va centrar part de la primera part del recital a repassar temes més recents pertanyents als treballs "Fuego" (2017) o "Brujería" (2019), amb talls com la rumbera "Recompensarte" -cantada en la seva versió original amb Jota de Los Planetas i Muchachito-, "Fuerza Mayor", "Los Jardines de Marzo", "Dinamita" o "¿Qué?", interpretada en el seu últim àlbum al costat de Diego Ibáñez de Carolina Durante. També hi va haver temps per èxits com "Poderes extraños" o "Muero de amor".
Les magistrals interpretacions de "Un Gatito" i "De Momento Abril" -com a bisos de comiat- van cloure una vetllada que, si bé en un principi s'intuïa que podria ser apagada per la falta de públic -ja se sap que les ciutats es buiden en els calorosos caps de setmana estivals- va esdevenir tota una celebració melòdica i empoderada.
