Després de celebrar tres dècades en el món de la música, Sergio Dalma està immers en una nova gira en què repassa amb aires renovats els clàssics de la seva carrera i presenta els temes del seu nou disc, Alegria, que va estrenar fa uns mesos al festival Strenes de Girona. Aquesta nit actua a la Vall d’en Bas, en la primera parada que farà aquest estiu a les comarques gironines, ja que també protagonitzarà la nit solidària del festival de Cap Roig (4 d’agost) i forma part del cartell del Som de Mar de Lloret (24 d’agost) i del Summerfest de Puigcerdà (25 d’agost).
Fa més de trenta anys que es dedica a una indústria tan volàtil com la de la música. Es considera un supervivent?
La veritat és que sí. Em sento un privilegiat, perquè tal com ha anat el sector de l’espectacle, que ha canviat molt... treure el cap encara és molt important.
Està presentant Alegria, el seu disc número 21.
Si dic la veritat, havia perdut el compte, però no està malament, déu n’hi do.
És un àlbum nascut del confinament?
Sí, per mi va resultar gairebé terapèutic. Cada nova cançó que anava arribant era una mica d’oxigen. I sobretot, pel missatge, perquè transmetien l’afany de tornar a viure, de tornar a volar. Volia transmetre vitalisme.
Des del mateix títol del disc.
Sí, segurament aquest títol fa uns quants anys no hagués tingut el pes i la importància que té ara. Amb els autors de les cançons teníem clar que volíem aquest missatge, la gent ja ha patit prou com per transmetre coses negatives, hem d’adoptar el rol d’animar més que mai.
Quin tipus de públic l’escolta?
Jo diria que la majoria del públic és gent amb qui hem crescut junts, ja adult, però al qual s’ha anat sumant un perfil que jo no he buscat però que és molt benvingut: públic jove que són fills, germans... per un músic sempre és bo.
Una de les coses que més ha canviat en la música des que va començar són les xarxes. Com les veu?
Diabòliques! (riu) Com a eina de feina poden estar bé, però per bé o per mal ho amplifiquen tot, i això ho distorsiona. No deixen de ser un safareig, però vull pensar que són una eina de feina important.
De fet, va viure amb carn pròpia l’efecte de les xarxes amb un incident a Múrcia, quan es va rebel·lar contra les incongruències per les restriccions per la pandèmia.
Exacte. M’hagués agradat molt tenir aquell ressò quan vaig treure el disc, perquè amb allò vaig sortir als informatius, a tot arreu... I al cap de deu dies, un futbolista es llançava a la grada perquè havia fet un gol i no passava res. Les xarxes a vegades són un altaveu que no és fidel a la realitat.
Com té l’agenda? Serà un estiu com els d’abans?
És un estiu en què tothom està intentant refer-se, perquè és un sector que ha patit molt. Hi ha llocs que costa trobar equips de so i escenaris, perquè hi ha molta gent en gira, molts festivals... Crec que treballarem bé. Costa vendre entrades, perquè hi ha molta oferta, però no em queixo i tant de bo que quan s’acabi l’estiu el balanç sigui positiu.
Com són els concerts d’aquesta gira?
Li dono importància al darrer disc, amb una primera part enfocada a Alegría. Després al mig hi ha un apropament al públic, fent cançons amb un format més acústic amb molt pocs instruments i després, al final, tota la tralla perquè la gent es posi dreta i gaudeixi.
És fàcil seguir sonant actual quan portes vint discos i tens un segell tan personal?
Vaig treballant amb gent nova i gent molt jove, tant pels nous temes com per fer sonar actuals les antigues, per refrescar-les. Hem fet moltíssimes versions, perquè si no em resultaria molt pesat, i s’ha d’intentar que sonin tan actuals com les del nou disc.
Bailar pegados, Galilea... aquestes les deu cantar sempre. No les ha avorrit?
No, perquè hem treballat perquè no passi. Jo seria incapaç de cantar les cançons de la primera etapa amb aquell so i aquells arranjaments, llavors sí que les avorriria. Però de Bailar pegados n’he arribat a fer quinze versions diferents, és una bogeria, però precisament per això. Jo crec que hi ha una coincidència entre les cançons que vol el públic i les que a mi m’agrada cantar: Esa chica es mía, Bailar pegados, Sólo para ti.. no les he deixat mai de cantar i la gent les espera.
