Quiosc

Diari de Girona

La festa de Zoo a Sant Feliu de Guíxols

El cantant, Pancho, durant l'actuació d'ahir a Sant Feliu de Guíxols. Xavier Casals

El grup valencià Zoo va fer parada ahir al Festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols amb el gran objectiu de convertir l’actuació en una autèntica festa. Els de Gandia no van fallar i van complir les expectatives amb escreix, ja que la bona resposta d’un públic totalment entregat des de l’inici del concert ho evidenciava. 

«Quina bona rebuda tenint en compte que és dilluns...ja sembleu valencians, esperem que gaudiu del concert». Pancho, el vocalista principal del grup es mostrava agraït als espectadors després d’obrir el concert amb la interpretació d’Avant, Tir al ninot i La del futbol del darrer disc, Llepolies

És innegable que hi havia ganes de Zoo i, tot i no omplir el recinte de Guíxols Arena, els espectadors corejaven incansablement les lletres de les cançons i ballaven al so del ritme i la melodia tan característics dels valencians. Amb Faena i Presoners van acabar d’impregnar un ambient molt festiu, entre un públic dret i sense haver-se de reprimir, tal com havia passat en les primeres actuacions d’aquesta gira, per les circumstàncies de la pandèmia.

La pista de ball es va relaxar en moments puntuals, amb Deixa’m que caiga, cançó que Zoo va compondre durant el confinament en un context «de bogeria». Pancho expressava especial predilecció per aquest tema. «M’agrada perquè la melodia és tranquil·la i la vam idear en un moment en què ens vam adonar de la importància d’estar junts». 

De fet, la pandèmia també va aportar coses bones, com per exemple canviar l’horari dels concerts, que es feien més aviat. «Això ha permès que molts xiquets i xiquetes ens coneguin i ens fa feliços perquè demostra que podrem seguir alguns anys més» bromejava Pancho, qui va agrair als pares que «adoctrinin els fills en la bona música».

Entre els moments de calma, Zoo també va regalar temes en què es donava més protagonisme a les melodies instrumentals del saxo, la trompeta i la flauta amb El cap per avall i Sereno

Però, inevitablement, el repertori de Zoo està plegat de cançons enèrgiques i fresques, amb lletres reivindicatives, amb una combinació única del rap i l’electrònica. Temes com Carrer de l’amargura, Ventiladors, Impresentables i Corbelles van fer embogir el públic, amb el colofó final de Tobogan, el gran èxit indiscutible del darrer risc; sense oblidar el nostàlgic Estiu, tema amb què van començar la seva trajectòria musical, ara fa just vuit anys. 

Compartir l'article

stats