La Unesco declara el toc de campanes patrimoni immaterial de la Humanitat

La Unesco va declarar, fa pocs dies, el toc de campanes manual com a patrimoni immaterial de la humanitat. Segons va argumentar, aquest repic s’ha mantingut al llarg dels segles «com un llenguatge universal i una part de la identitat col·lectiva dels pobles». Es tracta d’una tradició molt arrelada als pobles d’arreu de Catalunya i d’Espanya, que «ha contribuït a estructurar la vida local en el pas dels segles». 

El dimecres 30 de novembre, el Comitè del Patrimoni Immaterial de la Unesco, reunit a Rabat, va decidir reconèixer la seva vàlua. En la seva resolució, explica que «persones de totes les edats, gèneres, procedències i nivells socioeconòmics d’Espanya s’identifiquen amb el so de les campanes, que estan associades a les festes de més de 8.000 municipis». Davant aquesta fita, l’ambaixador espanyol a la Unesco, José Manuel Rodríguez Uribes, va agrair a les associacions de campaners de tot Espanya que continuïn conservant aquesta tradició. Uribes va afirmar que les associacions «representen un gran llegat històric, que és exemple de memòria, història, tradició i comunicació».

Actualment, el toc manual de campanes té el suport d’associacions de campaners voluntaris, aficionats que actuen de manera solitària i els sagristans. El so de les campanes també és un llenguatge universal que uneix pobles, països i continents. També marca «una identitat pròpia», va afegir Antonio Berenguer, coordinador dels Campaners d’Albaida, en el seu discurs a Rabat.

Els casos de Banyoles i Girona

Tal i com indica la Unesco, el toc manual de campanes s’ha mantingut al llarg dels segles com a part de la identitat col·lectiva de les seves comunitats. I, segons apunta Catalonia Sacra -entitat dedicada a la difusió del patrimoni dels bisbats amb seu a Catalunya-, Catalunya no n’és una excepció. Precisament, a Banyoles, l’Ajuntament va declarar l'any 2021 el so de les campanes com a bé cultural per protegir-lo de les queixes d’un propietari turístic. 

Es tracta d’una situació que ja s’havia produït el 2016 a Girona, quan el Bisbat va deixar de fer sonar les campanes de la Catedral a la nit durant dos mesos a causa de les queixes d’un hotel proper. Davant la situació, es va activar un fort moviment veïnal per demanar-ne el restabliment, i fins i tot el plenari de la ciutat va acordar declarar el toc de les campanes Bé Cultural d’Interès Local. Al final, es va aconseguir un acord per tal que les campanes seguissin sonant a la nit, però de manera més fluixa.