12 de octubre de 2018
12.10.2018

La teranyina de la família Dalí

La historiadora de l'art Mariona Seguranyes ha fet una recerca profunda sobre les arrels familiars de l'artista, que esdevindran clau per al seu èxit posterior; els set anys d'investigació s'han materialitzat en un llibre i una exposició al Museu de l'Empordà de Figueres oberta fins al 4 de novembre

12.10.2018 | 12:59
Salvador Dalí amb una garota al cap després d´haver-se rapat els cabells, simbolitzant la figura del fill de Guillem Tell

La recerca és una mena de teranyina i un trencaclosques de peces molt i molt petites que s´han anat unint, el món de Dalí sempre funciona així», assegura la historiadora de l´art Mariona Seguranyes (Figueres, 1972), l´autora i responsable d´una extensa i completa investigació sobre la família de Salvador Dalí, un treball que ha durat set anys. L´estudi exhaustiu dels orígens de Salvador Dalí esdevé fonamental, segons ella, per entendre la biografia del geni, considerat per la historiadora com «el rei de les màscares»: «La vida familiar era una porta desconeguda que restava tancada i que a hores d´ara ens permet entendre moltes qüestions sobre l´obra de l´artista i sobre la seva manera d´entendre la pintura», assegura Seguranyes. En la introducció del llibre que concentra tota la recerca, Els Dalí de Figueres. La família, l´Empordà i l´art (Viena Edicions), Seguranyes esmenta diverses de les preguntes que la van impulsar a endinsar-se en el projecte, com ara quin paper va tenir la germana del pintor, Anna Maria Dalí; per què en un moment donat el pare es converteix en un monstre sobre la tela, o si Cadaqués va ser realment un paradís idíl·lic. La publicació i una exposició del Museu de l´Empordà de Figueres que es pot visitar fins al 4 de novembre pretenen donar resposta a tots aquests dubtes i a d´altres, amb l´objectiu de contribuir a desxifrar el codi secret del pintor figuerenc.

Salvador Dalí, amb el seu pare i la seva germana, després d'haver tornat dels Estats Units, l'estiu del 1948, en una foto dedicada per l'artista · ARXIU PARTICULAR

La motivació primigènia que va portar la historiadora de l´art figuerenca Mariona Seguranyes a entrar en l´univers de la família Dalí va ser el projecte de reedició del volum Salvador Dalí vist per la seva germana, que l´única germana del pintor, Anna Maria Dalí, va publicar el 1949. Anna Maria Dalí va decidir escriure aquest llibre després de revisar i comentar l´obra Vida Secreta, l´autobiografia que Salvador Dalí va publicar l´any 1942 des dels Estats Units, on vivia amb la seva esposa Gala. A partir de tots els comentaris que la germana escriu als marges de l´edició del llibre de 1944 corregint les incongruències que ella considera adients, «es poden veure tots els punts en què l´Anna Maria estava en desacord amb el seu germà, motiu que la converteix en escriptora de manera pública amb les pròpies memòries que escriurà uns anys més tard». Per exemple, en el seu volum, Anna Maria Dalí «explica els records d´infantesa compartits i tot allò amb què estava en desacord respecte a l´escrit del germà, com ara la manca de reconeixement del paper de la família», diu Seguranyes. Segons la historiadora de l´art, «les dues publicacions, la Vida secreta i Salvador Dalí vist per la seva germana, són visions molt subjectives i que cal tenir en compte per estudiar el geni empordanès».

Després d´editar el llibre d´Anna Maria Dalí i fer-ne un extens estudi introductori que repassava les diverses edicions i la polèmica que va sorgir en el seu moment, Seguranyes volia donar resposta a les mil preguntes que li van anar sorgint al voltant del cercle familiar de l´artista. Amb les ànsies de saber-ne més, la historiadora va emprendre un llarg camí d´investigació que ha comptat amb el suport de l´Ajuntament de Figueres i que ha donat com a fruit el llibre Els Dalí de Figueres. La família, l´Empordà i l´art, i l´exposició al Museu de l´Empordà. Seguranyes confessa que li agradaria que el llibre es traduís a diversos idiomes, com ara el castellà, l´anglès i el francès, i també acabar d´aprofitar la mostra de la recerca, que ha tingut una gran acceptació, arribant als més de 10.000 visitants, segons fonts del Museu.

Després d´haver treballat durant anys l´univers dalinià, Seguranyes apunta que «de fet, la seva família mai s´havia estudiat d´aquesta manera, i realment va tenir una gran importància pel fet que la pintura de Dalí és autobiogràfica. A través de diferents símbols iconogràfics el pintor explica la seva vida i fa una anàlisi psicoanalítica de les persones del seu voltant; per tant, és important entendre i saber què passa a Dalí en cada moment de la seva vida». Seguranyes assegura que la investigació s´ha basat en tot moment en documents i fonts primàries: «He fet una feina de seguiment històric i això és important perquè en Dalí és bàsic trobar el document que demostri el que ell explica per comprovar si allò realment va existir i de quina manera va ocórrer». Un clar exemple el trobem en la figura del seu pare, Salvador Dalí Cusí, notari de Figueres, que en un moment donat Dalí representa com un monstre sense que l´observador pugui entendre per què. Seguranyes creu que «el llibre reuneix molt material inèdit, com ara els fragments del dietari d´Anna Maria Dalí, tota la documentació sobre la vida del pare Salvador Dalí Cusí que no s´havia publicat mai i moltes fotografies també inèdites, com ara les de la primera casa on va viure la família Dalí».

Impuls familiar imprescindible
Anna Maria Dalí descriu la infantesa i la joventut viscuda amb el seu germà com un «paradís blanc», fent referència a uns records «d´una cosa immaculada, neta, pura i verge» que s´anirà enfosquint, sobretot a partir de l´arribada dels surrealistes a la vida de Salvador Dalí i la relació amorosa amb Gala, l´estimada que, segons Anna Maria, potenciarà la distància entre el pintor i la seva família. Anna Maria Dalí va idealitzar molt la figura del germà, atorgant-li una confiança plena i cega que després es veurà alterada per diverses circumstàncies. Seguranyes ha pogut constatar aquesta estima a través de fotografies dels dos germans fent vida a Figueres i sobretot a la casa d´estiueig del Llaner, a Cadaqués, el veritable locus amoenus del pintor, fins al punt que la necessitat ansiosa del geni de tornar dels Estats Units és per retrobar-se «amb el paisatge del Cap de Creus, base fonamental de tota la seva obra creativa».

En el llibre, la historiadora apunta que en un dels primers dibuixos de Dalí «ens representa la casa amb tota la seva família; el notari ben assegut llegint el diari, la mare i la tieta a fora, també assegudes xerrant, a la finestra es pot veure l´osset Marquina, a la part dreta del dibuix un grup de gent passejant, amb una criatura i un gos que la persegueix. I a l´extrem esquerre plasma un pintor amb el cavallet i la tela, i darrere seu un grup de gent que observa. Aquest dibuix simbolitza el paradís dels Dalí, família, Empordà i art, que tan sols s´enfosquirà quan arribin els surrealistes l´estiu del 1929».

Una de les figures familiars centrals per a Dalí i que li donen un impuls fonamental perquè es dediqui a l´art és el pare, Salvador Dalí Cusí, notari, republicà federalista i lliure pensador que alimenta el talent innat del pintor des d´un primer moment, convertint-se en el mànager de l´artista durant els primers anys de trajectòria, encarregat de gestionar les obres, cuidar-se de les despeses i fer-se càrrec de la logística de les exposicions. Dalí Cusí va tenir un passat important i desconegut a Barcelona, relacionat directament amb el moviment esperantista i persona propera als entorns maçons. Sempre s´havia vist la figura paterna com un monstre, però el llibre revela molta informació biogràfica inèdita que permet conèixer el seu tarannà i la relació inicial i posteriorment alterada que va tenir amb el fill.

Per impulsar i ajudar el jove Dalí, el pare organitza i paga un viatge de formació a París l´any 1926 que és transcendental, perquè és on Dalí coneix personalment Picasso, observa directament l´obra d´Ingres i visita el Museu del Louvre. El recorregut continuarà cap a Bèlgica, on Dalí es relaciona amb els pintors flamencs. És en aquest viatge on Dalí començarà a conèixer la galeria surrealista i les obres avantguardistes que s´estan creant en aquells moments a Europa.

Com a impuls en la seva carrera artística, Seguranyes també destaca el reconeixement per part del mestre de l´artista Juan Núñez, qui observa el talent innat del figuerenc i elabora l´informe perquè Dalí sigui admès a l´Escuela Especial de Pintura, Escultura i Grabado de Madrid, d´on serà expulsat diverses vegades. Altres personatges que van assessorar el pare Dalí perquè deixés anar el seu fill a estudiar a la capital estatal van ser el seu amic, l´advocat Pepito Pichot, i el polític i escriptor català nascut a Figueres Josep Puig i Pujades.

Una altra de les figures imprescindibles és la germana, un suport incondicional, sobretot durant els primers anys de formació de l´artista. La mateixa Anna Maria Dalí acompanyarà el pintor en aquest viatge que organitza el pare l´any 1926, comptant també amb l´acompanyament de la seva tieta Catalina. La germana no entén el canvi estètic que protagonitza el pintor quan es decanta cap al surrealisme i sobretot quan s´enamora i fuig amb Gala. «En certa manera, quan apareix Gala, l´Anna Maria es veu relegada de la relació que tenia amb el seu germà. Abans de l´arribada d´ella, la família funciona com un engranatge encapçalat pel pare. Posteriorment, Dalí passa del control del pare al control de Gala, ja que el pintor mai serà del tot autònom ni se sabrà valdre per si mateix», comenta Seguranyes.

El trencament
L´any 1929 marca un abans i un després en les vides de la família Dalí, trencant l´harmonia i la complicitat que els unia fermament. En aquests moments, pare i fill comencen a experimentar un profund distanciament per qüestions ideològiques i per defensar punts de vista molt diferents. Amb l´arribada de Gala, juntament amb altres factors, Salvador Dalí Cusí fa un canvi en el testament, fent que «el patrimoni vagi a parar exclusivament a Anna Maria Dalí i no als dos germans, com havia establert fins aleshores», concreta Seguranyes.

El trencament definitiu es produeix fruit d´una anècdota que apareix en les memòries de Luis Buñuel, amic de Salvador Dalí, amb qui va coincidir a la Residencia de Estudiantes de Madrid. En els seus escrits, Buñuel narra la discussió forta entre Salvador Dalí Cusí i el seu fill, el qual expulsa de casa bruscament. Buñuel especifica que la causa de la còlera paterna és que durant una exposició celebrada a Barcelona -en realitat la mostra va ser a París i no a la capital catalana-, Dalí va escriure en un dels seus quadres la següent frase: «Escupo per gust en el retrat de la meva mare». Seguranyes aclareix que «la família ja devia tenir notícia de la inscripció que apareixia a l´obra Le Sacré-Coeur en francès, que va ser exposada a la galeria Goemans, i que actualment es conserva al Centre Georges Pompidou de París». Aquest acte reivindicatiu per part del pintor se cenyeix a les premisses dels surrealistes, que «creien que havien d´anar contra la família, la religió i la nació, i concretament aquesta obra juntament amb la inscripció en tinta negra ataca contra la religió, perquè és el retrat d´un Sant Crist, i contra la família per fer referència a la mare», argumenta la historiadora figuerenca. Arran del canvi en el testament i les fortes discussions amb la família, «la reacció del pintor és tallar-se els cabells, enterrar-los a Cadaqués i fotografiar-se amb un eriçó damunt el cap, com una mena de fill de Guillem Tell. Tot seguit, pren un taxi cap a Figueres per agafar un tren amb destí a París i a Gala», explica Seguranyes. A partir d´aquest episodi convuls, Dalí romp fortament amb els lligams familiars, comença la relació amorosa amb Gala i també «inicia tota una etapa creativa sota el símbol de Guillem Tell, personatge llegendari d´origen suís que arrisca la vida del seu fill col·locant-li una poma damunt del cap i disparant una fletxa contra la peça de fruita».

Intents de reconciliació
Seguranyes va localitzar un dels documents que testimonien la reconciliació familiar de l´any 1935 gràcies a la figura de l´oncle Rafael Dalí, germà de Salvador Dalí Cusí, que fa de mitjancer. Es tracta d´una dedicatòria del mateix pintor damunt del llibre La conquête de l´irrationnel d´aquest mateix 1935, que diu: «Al meu pare, al qual dec el primer contacte concret amb la història de l´art». «La recuperada pau familiar permetrà que mentre Dalí sigui als Estats Units, el seu pare li torni a fer les gestions administratives que li havia fet temps enrere», anota la investigadora.

La reconciliació no va acabar de consolidar-se fruit d´un nou trencament motivat per Anna Maria Dalí, en escriure les memòries Salvador Dalí vist per la seva germana. Dalí s´enfada molt i decideix escriure «un memoràndum als seus amics més íntims notificant tot allò en què està en desacord amb el que explica la seva germana en el seu volum». En aquells instants neix un conflicte familiar molt important que passarà a la premsa del moment.

Salvador Dalí torna dels Estats Units l´any 1948, després de viure-hi durant 8 anys arran de l´entrada de les tropes alemanyes a Bordeus, i s´instal·la amb la seva dona Gala a Portlligat, on anys enrere havia comprat una casa en el moment de ser expulsat de Cadaqués per part de la seva família. A partir d´aquest mateix 1948, Seguranyes constata que les relacions familiars es deterioren molt. El 1950 mor el pare i hi ha un cert apropament entre ambdós germans, malgrat que el vincle és tens i espinós. La petita treva és tan sols un miratge, ja que poc temps després Salvador Dalí escriu una carta a Anna Maria reclamant tots els quadres i pertinences que havia deixat a la casa del Llaner quan va marxar l´any 1929. De fet, Dalí havia reclamat les seves obres al pare feia molt de temps, però ell no va cedir i al morir el pintor va veure la possibilitat de recuperar-ho tot i descobrir a quins col·leccionistes s´havien venut algunes de les seves produccions.

D'esquerra a dreta, Gala, Salvador Dalí, Catalina Domènech, Salvador Dalí Cusí i Anna Maria Dalí, al Llaner, l'estiu del 1948 · ARXIU PARTICULAR

Pel que fa al patrimoni, Seguranyes indica que «finalment es va fer una repartició arbitrària de les propietats que no va satisfer cap dels dos germans». Malgrat les discòrdies i l´enuig entre ambdós, Seguranyes confessa que «els dos germans sempre van estar pendents l´un de l´altre; hi ha un fil que no s´acaba de trencar mai, és una relació d´amor-odi molt complexa d´entendre que se sustenta en una estima que neix del paradís que van viure els dos de petits».

Autobiografia constant
Després d´estar durant molts anys immersa en el món dalinià, Seguranyes conclou que «la família va ser essencial fins al punt de creure que si Dalí no hagués tingut una família com la que va tenir, potser no hauria pogut aconseguir tenir tots els mitjans per ser un gran pintor com ara el coneixem». La historiadora afirma que «totes les aventures i conflictes familiars es troben reflectits en la seva pintura, fet que porta a considerar la seva obra com una constant autobiografia».

Adoptant una perspectiva global, Seguranyes considera que Anna Maria Dalí va tenir una vida molt complicada, ja que va ser detinguda, acusada de contraespionatge i torturada en una txeca durant la Guerra Civil Espanyola. És ella qui s´encarrega de la família i té cura del pare i la tieta quan ells ho necessiten. El distanciament progressiu amb el germà va ser un daltabaix important per a ella, promogut per l´aparició de Gala i per un canvi estètic en la figura del pintor que Anna Maria no va acabar d´entendre mai. Fent referència a l´artista, la historiadora apunta que Dalí arriba a l´èxit per si sol: «Entre el 1924 i el 1927, l´artista protagonitza una cerca constant de molts ismes fins que al final comença a crear el seu propi codi xifrat».

Seguranyes apunta que el canvi ve motivat fruit de la lectura de Sigmund Freud, escrits que li desperten la necessitat d´iniciar un camí d´introspecció cap a una realitat interior paral·lela, i per les semblances amb l´esperit surrealista, «però ell no imita ningú, sinó que crea el seu propi llenguatge artístic i són els surrealistes que venen a Cadaqués per conèixer a Dalí».

A tall de conclusió, després dels anys de recerca, Seguranyes sosté que «el món de Dalí és apassionant, no te l´acabes mai, ja que quan obres una porta n´apareixen tres més». Per a la investigadora, «per conèixer l´obra del pintor, és bàsic conèixer la família, perquè si no et perds moltes coses. Per exemple, el pare és molt present al llarg de la vida i obra, personatge que passa de ser un gran referent i aparèixer en forma de retrats a estar sotmès a un procés de psicoanàlisi que conclou amb la seva pròpia destrucció».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook