La Terra s’abrasa: viu els anys més calorosos registrats per l’ésser humà. De fet, el 2021 va empatar amb el 2018 com el sisè any més càlid des del 1880, quan comença el registre de temperatures de l’Observatori de la Terra de la NASA. Així ho avançava fa unes setmanes l’Organització Metereològica Mundial (OMM), cosa que va fer parlar molt a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Ara, la NASA i l’Administració Oceànica i Atmosfèrica Nacional (NOAA) acaben de publicar el seu informe anual, en el qual ratifiquen el mateix veredicte. La Terra és «a punt del precipici climàtic». La gran pregunta és: Quan arribarà el planeta al límit de temperatura imposat a l’Acord de París? La NASA creu que serà només d’aquí a deu anys.
L’any 2015, les autoritats internacionals, a través de l’Acord de París, van fixar com a límit 2°C d’augment sobre els nivells preindustrials (fent el possible per quedar-se en 1,5ºC), i van dictar mesures de prevenció per endarrerir el màxim possible aquest moment. Però amb l’increment de temperatures registrat fins ara, aquest temible màxim podria assolir-se el 2032, no el 2100.
«Ja estem al voltant de 0,8º o 0,9°C (per sobre dels nivells preindustrials). Si se segueix el patró que s’està veient, en deu anys, més o menys, el 2031 o el 2032, estaríem arribant a aquest punt (1,5°C)», explica Edil Sepúlveda, científic del Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA.
L’investigador subratlla que aquell any no s’acabarà el món ni vol dir que hi hagi d’haver cataclismes, però va afegir que si no s’han pres les mesures necessàries, hi haurà zones del planeta on resultarà «molt difícil viure».
De fet, amb un augment semblant a la temperatura mitjana, els desplaçaments de grans poblacions per culpa del clima s’incrementaran, l’agricultura notarà descensos molt acusats i la disponibilitat d’aigua es reduirà de manera que contribuirà molt a la inhabitabilitat d’àmplies zones del planeta .
L’informe de la NASA i la NOAA detalla que la temperatura de la superfície terrestre i oceànica durant l’any passat va ser de 14,7°C, fet que suposa 0,84°C per sobre de la mitjana del segle XX. D’aquesta manera, el 2021 va ser el sisè any més càlid des del 1880, només superat pel 2015, 2016, 2017, 2019 i 2020. Els dos anys més càlids han estat fins ara 2015 i 2020.
Però aquest sisè lloc (que pot semblar una mica endarrerit) no significa que s’hagi trencat la tendència a l’alça; al contrari, el 2021 va ser un dels anys més calorosos, malgrat que es va registrar el fenomen conegut com la Nena, que implica un refredament de les aigües del Pacífic i una baixada generalitzada de les temperatures, que els científics calculen en, aproximadament, 0,03ºC.
Així que el 2021 ha seguit el patró de l’última dècada i va ser el 45è any consecutiu amb temperatures superiors a la mitjana del segle XX. A més, el 2021 va registrar l’estiu més calorós de la història recent a Amèrica del Nord i el tercer hivern més càlid a Sud-amèrica des que hi ha registres.
La calor extrema va afectar especialment la regió mediterrània. Així, l’11 d’agost, una estació meteorològica de Sicília (Itàlia) va registrar 48,8°C, rècord europeu, mentre que a Kairouan (Tunísia) es va assolir un rècord de 50,3°C. També a Espanya hi va haver rècord: 47,4ºC a Montoro (Còrdova), el 14 d’agost, jornada en què Madrid va registrar 42,7ºC, el dia més calorós mai registrat.
Anys cada cop més càlids
Els experts de la NASA ho tenen meridianament clar: les observacions directes realitzades tant a la superfície terrestre com per sobre mostren que el clima del planeta està canviant de forma significativa. I les activitats humanes són el principal motor dels canvis. «La ciència no deixa cap dubte: el canvi climàtic és l’amenaça existencial del nostre temps», assenyala l’administrador de la NASA, Bill Nelson. «Vuit dels deu anys més càlids del nostre planeta van passar a l’última dècada, un fet indiscutible que subratlla la necessitat d’adoptar mesures audaces per salvaguardar el futur de tota la humanitat», afegia.
«La investigació científica de la NASA sobre com la Terra està canviant i escalfant-se ha de guiar les comunitats de tot el món, ajudant la humanitat a enfrontar el clima i mitigar-ne els efectes devastadors», va indicar Nelson.
El planeta ja està veient els efectes de l’escalfament global: el gel marí de l’Àrtic disminueix, el nivell del mar augmenta, els incendis forestals cada vegada són més severs, els patrons de migració animal estan canviant…
Les altes temperatures també generen més vapor a l’atmosfera, cosa que deriva en fortes pluges i inundacions com les que es van registrar a Centreeuropa, o un augment del nivell del mar per la fosa dels pols.
«Comprendre com està canviant el planeta, i com passa de ràpid aquest canvi, és crucial perquè la humanitat es prepari i s’adapti a un món més càlid», subratllen els investigadors de la NASA.
El temps s’acaba
El més preocupant, però, és que el temps es tira a sobre per frenar el cavall desbocat de les emissions i, en conseqüència, de les temperatures. Tot es resumeix que només queden vuit anys per frenar les emissions a un nivell suficient per tenir alguna esperança. El termini és molt curt i això suposa que els esforços hauran de ser molt més grans del previst inicialment.
Això és el que es desprèn de l’informe fet públic recentment pel Programa per al Medi Ambient de les Nacions Unides (PNUMA) titulat The heat is on i en el qual es comparen les retallades necessàries objectivament per complir la meta de l’Acord de París i les que realment s’han fet fins ara (o prometen fer-ne) els diferents països.
I és que els compromisos climàtics adquirits per les nacions de la Terra suposen una reducció afegida del 7,5% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle per al 2030 en comparació dels compromisos adquirits prèviament. Es pot interpretar com un pas endavant que demostra la més gran ambició dels governants. Però suposant que ho sigui, resulta totalment insuficient.
Això és així perquè els experts recorden que es necessiten retallades del 55% per assolir els objectius de l’Acord de París, que consisteixen a limitar l’augment de la temperatura global a 1,5º C per a final de segle o, com a màxim, a 2n C, encara que aquesta darrera possibilitat cada vegada sembla més desaconsellable pels impactes que tindria. Fins i tot per a un augment de 2º C caldria retallar les emissions un 30% per al 2030. Sigui com sigui, molt més que el 7,5% compromès.
Si a això s’hi uneix la lenta expansió de les energies renovables a tot el planeta, hi ha motius per preocupar-se i per accelerar la transició verda en què està immersa la Terra per evitar mals encara més grans, recorden els científics.
