«Encara vas en cotxe? En bici ja hi series». L’eslògan és vigent ara i ho era fa 25 anys. El 19 de desembre de 1996 nou persones es van reunir a Girona per constituir l’entitat anomenada Plataforma Cívica per a l’ús de la Bicicleta. Va resultar-ne president Lluís Tràfach i Tomàs. El secretari va ser Jordi Porxas i Sibecas i el tresorer, Lluís Fàbrega i Mestres. Com a vocals es va escollir Òscar Ferré i Sánchez, Jordi Figueres i Bosch, Gregori Montgé i Morell i Emili Puig i Vilaró. A la trobada, celebrada a l’antiga seu de l’Ateneu d’Acció Cultural (ADAC) del carrer Nou, també hi eren Enric Pardo, Àngels Motgé i Pep Planas. Uns provenien de Girona, altres de Salt, Banyoles, Sarrià de Ter o Cornellà del Terri. Mesos després, al nom de la Plataforma hi va afegir «Mou-te en Bici».
El 19 de desembre de 1996 nou persones es van reunir a Girona per constituir l’entitat anomenada Plataforma Cívica per a l’ús de la Bicicleta
Aquella primera reunió era el primer pas d’una plataforma que amb 25 anys d’història ja està consolidada a les comarques gironines, amb seu central al centre Cívic Can Ninetes de Santa Eugènia, i amb 378 socis i sòcies. També tenen grups locals a Cassà de la Selva, Blanes i al Pla de l’Estany. Els socis són majoritàriament de la ciutat de Girona, (242), Salt (43) i Banyoles (18). La resta estan repartits en altres poblacions gironines, però també n’hi ha de Barcelona, La Seu d’Urgell, Vinaròs i Linares. Organitzen pedalades exitoses en dates significatives, com la pedalada de Reis o la del Gelat. També la nocturna fins a Sant Feliu de Guíxols, entre moltes d’altres. A més, se n’estan fent a la zona de Banyoles i de la comarca de la Selva. En esdeveniments puntuals també són presents amb tallers i cursos d’inspecció i de reparació gratuïta de bicicletes i fan sortides en tàndems amb persones invidents gràcies a la col·laboració del Consorci de les Vies Verdes i de l’ONCE. En algunes setmanes de la Mobilitat demostren que d’un punt a un altre de la ciutat, el vehicle més ràpid, precisament, no és el que funciona amb motor. La plataforma forma part de dues coordinadores: FEM BICI en l’àmbit català i CON BICI a escala estatal.
La idea d’aquella primera reunió era incidir en la manera de planificar les ciutats i la seva mobilitat. Plantar cara al lobby del motor. En tots aquests anys s’han fet passos per la pressió d’entitats com Mou-te en Bici, per necessitat o per altres motius. Així van néixer les pioneres vies verdes de les comarques gironines. A la capital gironina, han aparegut els carril bici, inexistents aleshores, només amb un incipient espai per al pas de bicicletes al passeig d’Olot. A finals dels anys noranta hi havia una forta demanada i les primeres polèmiques amb el que es va dibuixar al carrer de la Rutlla. Els vehicles ocupaven l’espai reservat.
Actualment, a Girona amb més o menys encerts, es considera que hi ha una xarxa pedalable de 42,24 quilòmetres. D’aquests, 15 són carrils bici a la vorera; 9,15 carrils bici a la calçada; 7,51 en calçades compartides; 6,16 són camins pedalables; 2,23 voreres compartides; i 2,16 carrils per a bus, taxi i bici. Cada carril bici o espai pedalable genera controvèrsia. Però moltes reivindicacions dels primers butlletins segueixen plenament vigents.
La difícil convivència
La convivència entre usuaris de la bicicleta, vianants i vehicles a motor ha servit per obrir múltiples debats i destapar polèmiques. Hi ha hagut molts accidents amb una bicicleta implicada. Alguns cops per culpa d’un i altres per culpa d’un altre. Rosa Panosa a Salt i Tina Vilanova a la carretera dels Àngels són les dues darreres persones mortes atropellades mentre anaven en bicicleta per l’àrea urbana de Girona. També Xavier Fàbrega va morir atropellat per una moto quan anava pel carril bici a la zona del Parc Científic, l’any 2007.
En els casos que la família ho demana o hi està d’acord, la plataforma hi posa una bicicleta blanca de record. La primera es va posar a Montfullà l’any 2008. Posteriorment n’han posat a Roses, Sant Andreu de Salou, Gualta, Castelló d’Empúries, Salt i l’última a la carretera dels Àngels.
El president de Mou-te en Bici, Albert Martos, exposa el seu punt de vista sobre la convivència entre els mitjans de transport. En aquest sentit, indica, per una banda i respecte als vehicles a motor, que «hi ha conductors que creuen que la carretera és seva» i que la gent que va en bicicleta «són una molèstia». «Hi ha gent que pita, amenaça o fa acceleracions», explica i assenyala que «quan això se li fa a un nen o una persona gran i espanta. Això fa que molta gent no vagi en bicicleta perquè se sent amenaçat» o que vagi per la vorera. Pel que fa als usuaris de la bicicleta admet que no tothom respecta la normativa però deixa clar que «no suposa un perill comparable amb un cotxe». «En bicicleta és molt més difícil que puguis arribar a matar o causar danys greus a algú. Amb un cotxe, les conseqüències de seguida són molt més greus. Cal tenir en compte el perill que suposa un mitjà de transport o un altre», insisteix.
En els casos que la família ho demana o hi està d’acord, la plataforma posa una bicicleta blanca de record al lloc on la víctima va patir l'accident en bicicleta
Martos lamenta que els usuaris de la bicicleta estiguin «en mans de les ocurrències dels regidors i regidores de mobilitat de torn». Lamenta que ara «cada poble i ciutat fa les infraestructures i els carrils com li dona la gana». I en contraposició, «les carreteres tenen un model. Es fan iguals a Girona, Figueres o Porqueres., però, el carril bici el fan on volen. A sobre la vorera, a la calçada, de diferent amplada, pintat en vermell, o no, amb prioritat o sense...» «No pot ser. Calen unes directrius clares. Una amplada mínima, unes prioritats...», exclama.
D'aquí a 25 anys
Com pot ser una gran ciutat d’aquí a 25 anys? Martos apunta que els ciutadans «cada cop són més conscients del que suposa que hi hagi tants cotxes i motos a la ciutat i la contaminació que generen». «Tants cotxes aparcats a dins de la ciutat són espais perduts que podrien destinar-se a tenir més parcs, voreres més amples o altres usos», deixa clar. «Imagino que els polítics se n’hauran adonat abans de 25 anys enllà, i per fi, hauran començat a treure tots aquests vehicles del centre de la ciutat i que sigui, prioritària, la mobilitat activa que és a peu i en bicicleta, i col·lectiva, que és amb transport públic», imagina. I somia amb un tramvia urbà i on els cotxes «siguin per trajectes interurbans o més ocasionals». El vehicle elèctric tampoc considera que formi part de la solució.
Mentrestant, des de l’Ajuntament de Girona, la regidora de Mobilitat i Via Pública, Marta Sureda, creu que la bicicleta haurà guanyat protagonisme i que «cada vegada més, hi ha ganes de capgirar una situació heretada d’anys enrere de polítiques amb la mirada posada en el cotxe». Exposa que «la bicicleta es concep, cada vegada més, com un mitjà responsable i compromès amb la societat i generacions futures» alhora que el veu «pràctic en àrees urbanes on aparcar és cada cop més complicat i menys econòmic». Sureda creu que cada cop més hi ha «una tendència a voler viure lliure de càrregues o responsabilitats econòmiques» i per això «neixen cada dia iniciatives per oferir alternatives a les persones que no volen estar en possessió d’un cotxe». «Tot això, sembla que ens ha de portar a una menor presència de cotxes i major de bicicles o altres aparells mobilitat personal», apunta.
La regidora gironina indica que el consistori segueix apostant per la Girocleta i que també «treballa per disminuir el trànsit a l’àrea urbana». Per exemple «suprimint aparcament què és el gran reclam per desplaçar-se amb cotxe fins al centre ciutat». «Uns carrers amb menys trànsit haurien d’afavorir la circulació de bicicletes. Compartint espais fins i tot», conclou.
