El sistema està fet per a parelles». L’Hugo, enginyer informàtic de 32 anys, resumeix a la seva manera el que és un fet: la vida és més cara per als solters. No tenir parella a Espanya fa temps que és sinònim de pagar més, sobretot per l’habitatge. I això quan, any rere any, el nombre de llars unipersonals no deixa de créixer. Ja n’hi ha més de 5.204.000, segons l’última enquesta de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). És a dir: en més d’un de cada quatre habitatges hi viu una persona sola.
En ciutats com Madrid, el preu mitjà del lloguer per metre quadrat és ja de 15 euros, segons l’informe d’Idealista del març del 2022. Això es tradueix que un pis d’una habitació de 40 metres costa de mitjana uns 600 euros. A Barcelona, el preu mitjà del metre quadrat és de 16,1 euros. L’Hugo pagava 800 euros pel seu pis a Lavapiés (Madrid). Hi sumava uns 150 euros de llum (tenia calefacció elèctrica), 50 més d’internet i 190 de pàrquing. Així que acaba de deixar Madrid per tornar a casa dels seus pares a Saragossa. Creu que és l’única manera d’estalviar i accedir així a una hipoteca. «Amb la meva feina o soc a casa o viatjant, així que per què he de pagar més de 1.000 euros per viure a Madrid», explica.
Compartir pis als 30 i escaig
«Les ajudes han de ser per als menys afavorits, però el sistema només t’empeny a un model de família perquè les persones que viuen soles són les que més paguen», exclama l’Hugo. Assegura que seria tot més fàcil amb una parella o vivint amb algun company de pis. «Però amb 33 anys no estic disposat a fer-ho», diu.
La Virginia, de 32, treballa en el departament de Desenvolupament de Negoci en un important despatx d’advocats. Ella sí que comparteix pis perquè, si no, «seria un suïcidi». «M’ho puc permetre, però viuria ofegadíssima i no tindria aquesta quantitat de diners disponibles que ara destino a l’estalvi o a l’oci», assenyala. La inestabilitat laboral és un altre dels motius pels quals no acaba de fer el pas per independitzar-se. L’últim Informe Joventut a Espanya 2020 mostrava que si el 2010 un 53,3% de joves entre 18 i 34 anys vivia encara amb els seus pares, el 2019 es trobava en aquesta situació el 64,5%.
La taxa single, no obstant, no penalitza només el lloguer. El preu entre una habitació doble i una d’individual (tot i que sigui el mateix) difereix molt poc en els hotels. També hi ha força ofertes de 2x1 en viatges, plats de «mínim dos persones», i més dificultats per obtenir una hipoteca amb un sol titular. I encara n’hi ha més. «Molts productes [de menjar] estan posats perquè el format estalvi sigui el familiar. Però si vius sola, tot se’t fa malbé», raona la María Rosa, de 31 anys.
Aquesta guionista paga 650 euros pel seu pis i és l’única dels seus quatre germans soltera, cosa que significa que per Nadal compra regals per dos per a cadascun. «Ho fas amb totes les ganes del món, però sempre hi surts perdent», afirma. L’Oficina Nacional d’Estadística del Regne Unit va revelar en un informe del 2019 que aquelles persones que viuen soles gasten una mitjana del 92% del seu ingrés disponible, en comparació amb les llars de dos adults, que gastaven el 83%. Ángeles Zabaleta, experta en consum de l’agència Nielsen, explicava que la despesa entre els singles podia augmentar fins i tot en un 25% en comparació amb les llars de dos o tres membres.
Des d’un punt de vista fiscal també surt més econòmic el matrimoni. El despatx d’advocats Cremades & Calvo-Sotelo explica que tenen la possibilitat d’accedir a la reducció per declaració conjunta a l’IRPF. També «reben un millor tracte fiscal en determinats impostos, com el de successions i donacions». Aquestes diferències fiscals s’estenen quan hi ha fills i toca fer la renda. En declaracions de la renda conjuntes d’unitats familiars integrades per cònjuges no separats amb fills menors que hi convisquin, així com grans incapacitats, la base imposable es redueix en 3.400 euros anuals. En canvi, en famílies monoparentals en aquesta situació, la reducció és de 2.150 euros.
Discriminació per estat civil
La dada l’aporta Carmen Flores, portaveu de la Federació d’Associacions de Mares Solteres, que advoquen per una casella de família monoparental en la declaració: «Des del 2008, les famílies monoparentals formades per persones viudes amb dos fills o més són considerades com a nombroses; les separades o solteres no. Hi ha una discriminació per estat civil». Assegura que aquesta discriminació s’estén a moltes altres lleis. Posa com a exemple que, a l’hora d’optar a una escola, es té en compte la unitat de convivència. Això perjudica les mares que viuen amb altres persones perquè no poden sufragar les despeses soles, tot i que siguin les més vulnerables. «És una cosa que també ocorre amb l’ingrés mínim vital. No poden accedir a aquestes ajudes perquè són a la mateixa llar amb més gent. La nova llei d’habitatge tampoc contempla les famílies monoparentals», afirma.
Desigualtats que també s’estenen a l’habitatge. «Per llogar, una persona sola amb criatures es considera que té un risc més gran d’impagament perquè la feina és inestable i, en el cas de les dones, sol ser més precària i més mal pagada. El risc no té per què ser real, però les immobiliàries i els propietaris sí que ho pensen», afirma. «Vivim en un sistema que concep la família tradicional i punt», denuncia Flores. Esperen que s’aprovi una llei de famílies amb un capítol en què parli de famílies monoparentals en els termes que elles reivindiquen: mesures de conciliació, de suport a l’ocupació i d’habitatge que els faciliti una mica una vida que, sense parella i amb nens, ja és bastant difícil des d’un punt de vista econòmic.
