Tot passejant, aquella tarda dolça de primavera els seus passos es van perdre fins arribar gairebé a la costa. Des d’allà va albirar els vaixells que arribaven a port i no va poder evitar que un tímid somriure se li dibuixés a la cara pensant en els passatgers que potser arribaven per primera vegada a l’illa. Quants anys feia ja que ell havia fet el mateix trajecte? Cap a trenta, si no recordava malament. I ara ja no sabria viure enlloc més. S’havia acostumat al ritme pausat d’aquella gent, que de mica en mica li havien anat fent confiança.
Pere Pujadas Cebrià va néixer el 23 de setembre del 1869 a Girona, on va fer els estudis inicials i on després també va cursar el batxillerat, que va acabar el 1885, quan tenia setze anys.
A continuació va marxar a Barcelona per fer la carrera de farmàcia. Durant els anys universitaris a la capital catalana va entrar en contacte amb les formacions polítiques catalanistes juvenils. Això va fer que, per exemple, el 1901 participés en la secció de ciències i farmàcia del Centre Escolar Catalanista on va presentar el treball «Preparació del aixorop de fosfat calcich gelatinós». L’objectiu d’aquella entitat era promoure l’ús de la nostra llengua en àmbits científics, ja que aleshores la majoria de textos eren escrits en espanyol i el català no tenia presència a l’acadèmia.
Finalment, Pujadas es va llicenciar en farmàcia el 1903. Després es va traslladar a la localitat menorquina d’Alaior. No es coneix la raó d’aquest canvi, però sí que es té constància que hi va fer arrels i hi va passar la resta de la seva vida. Hi va arribar solter i el 1914 ja s’havia casat amb Joana Villalonga, amb qui va tenir una filla segons informa la premsa local de l’època. Durant aquells temps era un dels tres farmacèutics que exercien a la localitat i al cap de dos anys, el 1916, va ser designat Inspector Farmacèutic Titular d’Alaior.
Més enllà de la seva faceta professional, aquest farmacèutic gironí va estar vinculat amb diferents iniciatives de la població menorquina. Una de les més destacades va ser la seva implicació en la fundació de la societat recreativa «Treinta de Febrero». L’entitat oferia sessions de gimnàstica i esport per als seus socis i, a més, també comptava amb una secció de cant coral. Segons es pot llegir a la premsa menorquina de 1908, el farmacèutic va ser un dels vocals de la primera junta directiva, presidida per Miquel Petrus Mercadal.
Pere Pujadas Cebrià va morir a Alaior el 26 de juny de 1935, quan només li faltaven tres mesos per celebrar el seu 66è aniversari.
