Joan Sala i Ferrer és el bandoler català més popular i mitificat de Catalunya, fins a tal punt que s’ha acabat convertint en una autèntica llegenda. De fet, forma part de l’imaginari popular i protagonitza nombroses obres literàries, cançons i tot tipus de manifestacions artístiques, des de romanços del segle XVII, just després de la seva mort, fins a còmics o la mediàtica sèrie de dos episodis produïda per TV3 el 2008. Tot aquest material extens mostra la importància que Serrallonga ha tingut en la cultura i història de Catalunya i fins a quin punt ha despertat l’interès d’artistes i historiadors des de fa més de 300 anys fins a l’actualitat.
Cal no oblidar, però, que Joan de Serrallonga és un personatge real i, precisament, es va moure per diversos punts de la geografia catalana, establint el seu gran feu a les muntanyes de les Guilleries. Això ha despertat l’interès de molts seguidors del bandoler, que no han dubtat a resseguir els itineraris més freqüentats per ell i visitar els llocs per on va passar.
Però de totes les persones que han estudiat Serrallonga o hi han mostrat interès des d’una vessant artística al llarg d’aquests més de 300 anys, seria difícil trobar algú que hi hagi mostrat tanta passió i dedicació com Ricard Dilmé, que es defineix com a divulgador del bandoler per tal de donar-lo a conèixer i preservar-ne el llegat històric. Per entendre els motius que l’han portat a desenvolupar aquest rol, cal anar descobrint totes les seves facetes.
Nascut a Santa Coloma de Farners el 1966, des de ben petit va mostrar interès per dibuixar i, sobretot, sentia especial predilecció pels còmics. De jove, va col·laborar a la revista Ressò de Santa Coloma, on publicava dues pàgines mensuals de vinyetes, ambientades en la història del municipi selvatà. També va fer alguna col·laboració més com a il·lustrador en revistes locals, com les d’Arbúcies i Caldes de Malavella i, de forma paral·lela, se li va començar a despertar la curiositat per la vida i història del bandoler Joan de Serrallonga, quan li va caure a les mans el llibre La vida y la muerte del bandolero Serrallonga: revisión de su proceso judicial, de l’advocat Joan Mon Pascual, que feia una història novel·lada de la seva vida. «De petit m’agradaven molt les pel·lícules ambientades al Far West americà i la història de Serralonga m’ho recordava una mica», explica Dilmé.
A inicis dels anys 90, però, va deixar de dibuixar i es va centrar en la seva carrera política, com a regidor a l’ajuntament de Santa Coloma i la seva feina a l’administració pública. També van néixer les seves dues filles i no tenia el temps suficient per dedicar-s’hi. Al cap d’uns anys, el 2008, va tornar a sentir curiositat per dibuixar i, concretament, il·lustrar el personatge de Serrallonga. «Volia fer-ho quan em jubilés però vaig pensar, per què esperar tant? Així que vaig començar i ja no vaig parar en una bona temporada».
Tres còmics i una guia
La inspiració va ser tan gran que en un estiu va començar i acabar el seu primer còmic: Torna Serrallonga.1640. Dilmé explica que tenia molt clar el que volia fer. «Em vaig imaginar que sobrevivia i, d’aquesta manera, seria partícip dels esdeveniments històrics més importants del segle XVII, començant per la revolta dels segadors». Al llarg de la història apareixen personatges i successos reals, com el setge de Blanes i Roses. La tècnica utilitzada és la d’aquarel·la i sempre dibuixat a mà, sense tècniques digitals. «Sempre m’havia agradat dibuixar en blanc i negre però entenc que és un format que no ven; és per això que vaig decidir utilitzar aquarel·les per donar-hi color i després escanejar les pàgines una a una; es tracta d’un procés molt més llarg que no et permet fer retocs, tal com es faria amb l’ordinador, però és com em sento més còmode, em permet llibertat per dibuixar a qualsevol lloc», relata.
Per poder editar la primera obra, Dilmé va rebre una subvenció de diversos ajuntaments de la Selva i la Diputació de Girona, d’aquesta manera en va poder imprimir uns 1.500 exemplars, la majoria dels quals va vendre a fires de tot Catalunya, mentre aprofitava per dibuixar la segona part de la trilogia, i d’altres es van destinar a biblioteques.
Pocs mesos després, van sortir a la llum Serrallonga. Bandera negra i Serrallonga. Els angelets de la Terra, ambientats en la Guerra dels Segadors i la Revolta de la Sal, respectivament. Aquest darrer esdeveniment va passar a la Catalunya Nord, pocs anys després del Tractat dels Pirineus i Dilmé el destaca especialment perquè és poc conegut en la història. «Quan va sortir el còmic vaig anar a les escoles Bressola per explicar la història als més petits, perquè és important que la coneguin i en aquest format s’explica d’una forma més divulgativa i amena».
Un cop publicada la trilogia, Dilmé va considerar que la història ja no podia donar més de si i també requeria molta dedicació i temps; és per això que va deixar de crear còmics. Només es va plantejar reprendre el fil el 2014, coincidint amb els 300 anys de la Guerra de Successió i fins i tot va començar la història, però no la va acabar. Malgrat tot, va seguir fent il·lustracions sobre Serrallonga en col·laboracions per altres publicacions.
A més, va potenciar una altra faceta que havia començat a desenvolupar el mateix any que va decidir crear els còmics: la de divulgador de Serrallonga. I és que, a part dels còmics, el 2010 va publicar una guia, anomenada El tresor de Serrallonga, juntament amb la seva filla Ànnia, sobre itineraris per conèixer els espais de Catalunya i França que va trepitjar el bandoler.
«La simbosi entre personatge, història i territori va empènyer a proposar un treball d’identificació dels llocs relacionats amb passatges de la història del bandoler per tal de posar la seva història sobre els llocs on va viure i on el van veure i posar en valor aquests emplaçaments», explica Ricard Dilmé en la presentació d’aquell llibre de caràcter eminentment pràctic.
De forma paral·lela, quan va dibuixar el primer còmic, també va crear un blog amb el nom Serrallonga 1640, que encara manté actiu, i que se centra en Joan de Serrallonga però també en el món dels còmics en català, la història del bandolerisme català i de Catalunya i propostes de descobriment del territori.
Faceta de col·leccionista
Quan Ricard Dilmé va finalitzar l’últim còmic, el 2013, volia mantenir el lligam «permanent» amb el bandoler. És per això que va decidir explorar altres facetes per seguir divulgant la seva vida i història per mantenir-lo viu.
Un dia li va picar la curiositat un còmic sobre Serrallonga que s’havia editat a Andorra i va decidir comprar-lo per Internet. A partir d’aquí, no va parar i va començar a col·leccionar tota mena d’objectes que tinguessin a veure amb el bandoler, la majoria adquirits a través d’Internet. Es va proposar aplegar tot el material per inventariar-lo, conservar-lo i divulgar-lo i procedia de tot el món.
D’entrada, va publicar-ne fotografies a un apartat del blog anomenat El rebost del bandoler. Produccions literàries, assaigs històrics, imatges, obres teatrals, cinema, música i còmics són alguns dels exemples dels «tresors» de Serrallonga, tal com els anomena. Dilmé va sentir la necessitat de mostrar tot aquest llegat en una exposició a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners, on s’ha pogut veure durant pràcticament tres mesos i està previst que continuï en altres municipis.
Tal com explica ell mateix, la mostra és «fruit de la meva passió pel personatge i de tantes passions que van tenir per ell moltes altres persones». En definitiva, Dilmé continua donant vida a un personatge històric, des d’una altra perspectiva. Però les idees per divulgar-lo no s’acaben aquí i caldrà estar atents perquè la imaginació i creativitat de Ricard Dilmé no té límits.
Tallers, xerrades i excursions per seguir descobrint el bandoler
A part de dibuixant i col·leccionista, Dilmé insisteix en la seva faceta de divulgador, prova d’això és el blog que té actiu des de fa anys, i des d’on difon totes les iniciatives vinculades a Serrallonga. Amb motiu de l’exposició, des de l’abril fins al juny es van organitzar un seguit d’activitats paral·leles dirigides a públics de totes edats per recordar el bandoler des de diferents perspectives.
Entre les principals activitats, van destacar en un taller per aprendre a dibuixar el bandoler; tres sessions de cinema amb la pel·lícula Don Juan de Serrallonga (Ricardo Gascón, 1948) la sèrie de TV3 Serrallonga, la llegenda del bandoler (Esteve Rovira, 2008) i el making off, en el qual va participar el seu director; una conferència sobre les llegendes del bandoler a càrrec del folklorista Xavier Roviró; una conferència cantada sobre la música dels bandolers, la presentació del nou llibre de Miquel Borrell dedicat al bandoler i una excursió guiada al mas Serrallonga de Querós. L’exposició, Tresors d’en Serrallonga, es va poder veure a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners del 23 d’abril al 19 de juny, en què els més curiosos van descobrir l’immens món que ha inspirat el bandoler i, de moment, ja s’ha confirmat que una part de la mostra es podrà veure l’estiu vinent a Nyer (Conflent). Segons relata la història, Serrallonga hi va viure una llarga temporada quan fugia d’una persecució.
D’altra banda, enguany se celebren els 25 anys de la Ruta d’en Serrallonga, organitzada pel Centre Excursionista Farners. El recorregut connecta Santa Coloma amb la casa de Serrallonga a Querós. Durant tot aquest temps s’ha organitzat anualment la caminada popular que ha passat per tots els indrets que va trepitjar el bandoler, amb molt d’èxit de públic. El 2020 s’havia de celebrar la 25a edició, però no va ser possible a causa de la pandèmia. Per aquest motiu el Centre Excursionista ha decidit celebrar-ho enguany i fer-ho amb moltes activitats diferents. La ruta d’enguany s’ha dividit en tres. El 4 de juny es va fer la ruta anual, que va passar pel Collsacabra, des de Vidrà fins a Sant Privat d’en Bas.
El 9 de juliol es va fer la «Ruta de la fugida», en què es va creuar la frontera, com feia Serrallonga, des de Vallter fins al poble de Nyer. I el 8 d’octubre es farà la «Ruta de la captura» (ruta nocturna i una castanyada), que recordarà la nit que van atrapar Serrallonga pels entorns de Castanyet.
Ricard Dilmé ha participat en l’organització de la ruta en moltes edicions. El divulgador s’ha disfressat del bandoler en diverses ocasions, per tal d’amenitzar el recorregut tot i que també ho ha fet en diverses fires on ha difós els seus còmics.
Finalment, Ricard Dilmé destaca la seva faceta de divulgador a centres educatius, on fa xerrades i tallers sobre Serralonga, per donar a conèixer la història del bandoler. A mesura que va anar publicant els còmics, també els va presentar a escoles de diferents punts de la geografia catalana. L’explicació del personatge també ha servit perquè alguns d’aquests centres impulsin projectes educatius amb el bandoler com a eix central.
