Aquest és l’estiu de la desplaença per als animals domèstics. Després de donar-ho tot durant el confinament i el teletreball, de compartir vulnerabilitats amb els humans, són un obstacle en els plans de vacances. Aquest any s’han recuperat 9 de cada 10 reserves dels viatges internacionals del 2019, segons dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. I els que no poden permetre’s l’estiueig pateixen la fuetada de la inflació (es calcula que el cost mitjà de mantenir un gos va dels 60 als 125 euros al mes i el d’un gat, a uns 40). Si a aquesta conjuntura s’hi suma que, durant els anys de covid, la població de mascotes ha crescut a Espanya un 44%, seran moltes les que viuran hores amargues.
L’abandonament és el pitjor dels escenaris. L’informe anual que acaba de publicar la Fundació Affinity xifra en 285.000 els gossos i gats recollits per protectores durant el 2021 (l’equivalent a 3,5 camps de futbol). «A la protectora de Manresa estem veient que hi entra la mateixa quantitat de gossos, però no es tramiten adopcions», diu centrant el problema Maribel Vila, tècnica de teràpies assistides i experta en benestar animal d’Affinity.
I els que es deslliuren del desemparament, en el millor dels casos, afronten una separació temporal. «Són molt rutinaris i noten els canvis sobtats -assenyala Vila-, encara que sigui una variació en l’horari d’un passeig de qualitat». Els etòlegs remarquen que al voltant d’un 20% dels gossos tenen trastorns d’ansietat per separació dels seus tutors -així és com els animalistes anomenen els amos- en algun moment de la seva vida. Això es xifra en estrès, depressió, conductes autolesives, trastorns dermatològics i gastrointestinals, i vocalitzacions excessives (el 61% borden o udolen al quedar-se sols).
Amb sentiments
El 2013, un grup de científics, entre els quals hi havia Stephen Hawking, van emetre des de la Universitat de Cambridge un missatge clar: els animals són «éssers sintents», dotats de sensibilitat i una rica vida emocional i cognitiva. Hi ha evidències que tenen els substrats neurofisiològics dels estats de consciència, juntament amb la capacitat de mostrar comportaments intencionals. El hardware dels sentiments és present en tots els vertebrats, una cosa que recull la recent llei de protecció animal espanyola, que penalitza, per exemple, a qui deixa més de 24 hores un gos sense supervisió. «La llei hi és, però m’agradaria veure qui la compleix», lamenta Vila.
L’educadora canina Vanessa Piñero, de Doggy Time, exposa la seva filosofia: «El gos és un familiar més i les vacances s’adeqüen a la família». Així que l’òptim és comptar amb l’animal en els plans, adaptant-se a destinacions pet friendly (apps com Pipper on tour detallen algunes destinacions) i en vehicle propi (el setembre Renfe farà una prova pilot per viatjar amb gossos de fins a 40 quilos amb l’AVE i semidirectes de la línia Madrid-Barcelona). La paleta familiar va de càmpings, cases rurals i fórmules boges com el Trust Resort Caní d’Ondara (Alacant), el complex de vacances més gran per a mascotes d’Espanya, amb una piscina amb cascades i tobogans.
En cas que no sigui viable, «la millor solució és que un amic o familiar que tingui algun vincle amb l’animal s’instal·li a casa», explica Maribel Vila, propietària de cinc gossos que ha cancel·lat un viatge en furgoneta als Països Baixos perquè un dels animals és molt gran i sospita que és el seu últim estiu. Si no apareix el bon samarità, hi ha un grapat d’apps -Rover, Gudog, DogBuddy o Snau, entre d’altres- que ofereixen serveis de cura a domicili. En el cas dels felins és fonamental, perquè són terriblement territorials i no suporten canvis d’escenari. I els peixos i espècies de terrari ho agraeixen.
Una cosa molt diferent, coincideixen els experts en benestar animal, és portar-los a una residència de tipus industrial -al voltant dels 25 euros al dia-, en la qual estan engabiats, amb prou feines surten i tenen poca relació amb els humans. S’ha vist que «molts deixen de menjar, es neguen a jugar i es mostren apàtics». I en cas que l’establiment tingui zones de joc i de relació, i que fins i tot enviïn vídeos mentre el propietari està estirat en una hamaca al Carib, s’ha de treballar amb temps. «Uns dies abans de les vacances cal fer una adaptació», com la dels nadons humans a les escoles bressol. «El que és fatal són les presses per col·locar-lo a qualsevol lloc», assegura Maribel Vila.
Bones notícies
El seu concepte de temporalitat no és el nostre. L’instint de supervivència fa que, a mesura que passen els dies, l’animal tendeixi a adaptar-se a les noves situacions. I a la tornada del tutor, després d’una situació d’angoixa, la solució passa per tornar a la rutina anterior a les vacances tan aviat com sigui possible. «El seu estrès no passa de manera immediata -alerta Maribel Vila-, l’animal triga un parell de setmanes a tornar a la normalitat».
Segons Vets and Clinics, s’han d’optimitzar les passejades, augmentar l’exercici físic i reduir els moviments bruscos a l’habitatge. La tardor es tornarà estiu per a ells.
