Josep Maria Corredor (Girona, 1912-Perpinyà, 1981) fou un dels molts intel·lectuals catalans que hagué d’anar a l’exili i forjar una nova vida fora de casa. A Prada de Conflent esdevingué un eficaç col·laborador de Pau Casals ajudant-lo, un temps, amb la nombrosa correspondència que mantingué. Durant un període d’aquests anys d’exili va mantenir una conversa setmanal amb ell, a casa seva a Prada, on anava des de Perpinyà, i així titula l’obra: Converses amb Pau Casals. Ho fa entorn de diverses qüestions: la vida, el pensament, la música, la política, la moral, prenent part molt activa en el diàleg, suggerint i marcant la conversa, més enllà d’una simple transcripció passiva.
Corredor pregunta i prepara el text amb eficiència. Ordena i narra de forma molt àgil i amena, cosa que fa aquest llibre el millor treball per conèixer la personalitat de Casals més enllà de la biografia de tercers. És Casals qui parla. El volum s’estructura temàticament en uns blocs molt coherents: «La infantesa»; «Els anys d’aprenentatge»; «Els viatges, els concerts, els amics»; «El director. L’Orquestra Pau Casals»; «Tres mestres desconeguts»; «J. S. Bach»; «Música d’ahir i d’avui» (I i II); «Sobre la interpretació»; «De la protesta a l’exili»; «L’esperança frustrada»; «Els Festivals de Prada»; «Grandesa i solitud»; «Addendum» i «Pax in terra».
El bon crític Josep Faulí, a la seva secció «Veus i Lletres de Catalunya» al Diario de Barcelona, assenyala com, finalment, pot aparèixer en català, després d’haver aparegut en altres llengües, arran del norantè aniversari de Casals el 1967. La censura feia estralls, mutilava edicions, i els efectes perduren... Feia deu anys que s’havien editat en francès i simultàniament en castellà a Argentina i anglès a Nova York, i moltes d’altres que fins avui no s’han aturat esdevenint un dels llibres gironins més traduït arreu el món amb les obres de la Mercè Rodoreda.
Si un treball d’autor català relacionat amb Casals ha tingut una projecció internacional important és aquest. Pel nombre d’edicions, de traduccions i pel seu valor en fer parlar directament i amb extensió i qualitat Pau Casals les Converses són encara avui molt aptes per a una lectura des de la curiositat intel·lectual i l’amenitat del bon llibre. Fem menció d’algunes de les nombroses edicions en gairebé una quinzena de països i en onze idiomes -en japonès, per exemple, n’han aparegut quinze edicions-. Les poguérem veure aplegades a la bonica exposició al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de La Jonquera el 2013 i feien molt de goig.
La crítica ha lloat les excel·lències del llibre arreu del món: Le Monde, Le Figaro, New York Times, Sunday Times... periodistes musicals, escriptors i comentaristes ho han fet com a constatació del bon treball de Josep M. Corredor amb Converses amb Pau Casals (Records i opinions d’un músic). A Catalunya apareix mutilada per la censura franquista en les dues primeres edicions (Selecta, 1967 i 1974) i en la recent posterior (Edicions de la Ela Geminada, 2012) També en la castellana (Juventud, 1975). No així a l’estranger, que es basen en una edició completa. Així Conversaciones con Pablo Casals: recuerdos y opiniones de un músico (trad. de l’autor, Buenos Aires, Editorial Sudamericana, 1955), Conversations with Casals (Nova York, E. P. Dutton, 1956), De vorbã Pablo Casals (Bucarest), etc.
Una carta-pòrtic de Casals i una altra carta de Thomas Mann ens presenten aquesta obra. Joan Fuster, (Destino, 17-VI-1967), en fa un elogi conjuntament amb el llibre dedicat al Pessebre que va escriure Joan Alavedra. El pensador valencià remarca que el resultat de Corredor és un document preciós. Aquest bon treball, així, de factura magnífica, és imprescindible. Aquest és el millor elogi per a la bona feina a l’exili que va fer Josep M. Corredor, que transmet una visió profunda i reeixida de Casals i lloable en tots els sentits.
