Diari de Girona

Diari de Girona

Trenta anys de Barcelona ’92

Els Jocs Olímpics de la capital catalana estan commemorant aquests dies tres dècades de molt bons records i de la transformació urbanística de la ciutat

Trenta anys de Barcelona ’92

Durant aquests dies els mitjans estan recordant i celebrant els 30 anys de la celebració de la que llavors fou considerada com la millor olimpíada de l’era moderna, amb l’afegit de l’assoliment d’un gran cabàs de medalles i distincions per part de la representació espanyola, i dins d’ella una nombrosa presència d’esportistes catalans, d’ambdós sexes. El dia 9 d’agost d’aquell any 1992 es procediria a la festa de cloenda i comiat de la gran manifestació, el record de la qual encara romana inalterable en molta gent.

Trenta anys de Barcelona ’92

A banda del fet sociològic i esportiu, del qual ja se n’ha parlat prou amb motiu de l’aniversari, el que volem és recordar l’estreta relació de l’olimpisme amb el col·leccionisme, i en especial amb la filatèlia, per ser aquest esbarjo cultural i com molts sabreu, un activitat conreada arreu del món, i des de temps que es remunten a uns dos segles. Així mateix, vagi l’agraïment dels filatelistes i esportistes de qualsevol disciplina a qui fou durant anys president del COI -Comitè Olímpic Internacional-, el barceloní Joan Antoni Samaranch (1920-2010), gran aficionat a la filatèlia i posseïdor d’una gran col·lecció temàtica, de les millors del món, i que rarament es veuria exposada.

Trenta anys de Barcelona ’92

Per iniciativa de la Federació Internacional de Filatèlia Olímpica, FIPO, i del mateix COI, presidit com diem pel senyor Samaranch, amb el ple suport de la Federació Internacional, FIP, es propiciaria la creació de les exposicions «Olymphilex» a celebrar en els Jocs i en altres cites esportives de rellevància. La primera edició tingué lloc a Lausana l’any 1985, per continuar per les seus de Roma, Seül i Varna (Bulgaria), fins arribar a Barcelona l’any 1992, essent president de la FIPO espanyola el també barceloní Sebastià Sabaté. Tot un èxit de participació, amb els màxims especialistes del món, i de la qual personalment en guardem les dues medalles conquerides.

Una mostra més de l’estreta vinculació entre el col·leccionisme popular i en aquest cas l’esport olímpic, la podem tenir en els documents que en donen fe, i que per diversos motius els conservem amb molt d’afecte. Ja des de tres anys abans, l’administració postal espanyola i les d’altres països, emetrien sobres i targetes anunciadores de l’esdeveniment. Un d’aquells sobres és aquest primeríssim número 000010, corresponent a una de les diverses sèries filatèliques emeses a l’efecte. Una altra targeta, també pertanyent a les tirades oficials del COOB’92, du el número 000080 i mostra un de tants cartells dissenyats per a l’ocasió, junt amb un segell, i el matasegells corresponent. La tercera imatge correspon al carnet número 532, expedit l’octubre del 1990, a periodistes filatèlics, en aquest cas a aquest cronista del Diari de Girona.

Compartir l'article

stats