Polític i periodista o, millor, periodista i escriptor (Figueres, 1906 – Barcelona, 1988). Un tret característic de la seva personalitat fou la vitalitat que mantingué al llarg de la vida, des de l’inici de l’activitat política lluitant contra la dictadura de Primo de Rivera i participant en el moviment de Prats de Molló. Inscrit en moviments d’esquerra nacional com el Bloc Obrer i Camperol s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya el 1934.
Anna Teixidor ha estudiat la trajectòria del periodisme a l’exili als Annals de l’Institut d’Estudis Figuerencs i Ramon Batalla n’ha estudiat en tesi doctoral la biografia fins el 1939 (consultable a tdx.cat). Els vint llibres i deu mil articles que publica arreu, molts amb pseudònim, i en diverses llengües (en parlava i escrivia bé cinc), ens fa esperar més dades de la vida del figuerenc universal des del 1939 fins la mort per la seva significació i importància.
La seva activitat pública fou d’impacte especialment en el marc polític en els anys vint i trenta a Catalunya i a l’exili en l’àmbit periodístic igualment com a la seva tornada a Catalunya en les dues dècades anteriors a la mort. Una mostra de l’èxit de crítica i pública és el premi Josep Pla (1979) amb Gent que he conegut i seguiren de forma constant al llarg de la seva vida que ha conegut diverses reedicions.
Fou definit com el somriure de la revolució per l’escriptor André Malraux. Esdevindrà una de les figures més destacades de la comunicació del nou poder institucional català que s’haurà d’adaptar amb el triomf de la revolució durant la guerra civil amb el Comissariat que dirigí al llarg de tot el conflicte. Després d’un molt llarg exili d’un quart de segle per terres americanes, on conreà el periodisme d’opinió, tornà però, com indica Anna Teixidor en un elaborat treball on remarca que col·labora en mig centenar de publicacions i encara no hi son tots com El Caribe d’on hi ha un retall sobre Pau Casals en l’arxiu del músic. Aquestes columnes que feu per la premsa d’Estats Units -on residí 18 anys- i pels diaris de Llatinoamèrica esdevenen una de les obres periodístiques catalanes a l’exterior més importants.
El seu origen empordanès de la capital del republicanisme federal i la seva formació en la generació dels figuerencs més dinàmics -Dalí, Deulofeu, Puig Pujades...- l’impulsà a la militància política i a l’activisme a través de diverses instàncies -del CADCI a Estat Català per acabar a ERC- tot vinculant-se amb els dos presidents de la Generalitat durant la República. Amb Macià participà en el complot de Prats de Molló durant la dictadura de Primo de Rivera i amb Companys s’hi vinculà durant tota la guerra i el primer exili a França fins l’ocupació alemanya. Publicà Ha traït Macià?, Contra la cultura burgesa. De Jaca a Sallent i Los obreros y la política (1932), els assaigs El ritme de la revolució (1933) i Crítica del 6 d’octubre (1935). Col·laborà en nombroses revistes de les esquerres: L’Espurna, L’Hora, Avant, La Batalla.... i fins la mort sempre escríví en una molt àmplia relació de títols fins al final amb Tele-eXprés.
Després de la mort li apareixen reculls d’escrits , gràcies a la preservació de l’arxiu pels fills, de forma continuada, així D’Europa a Amèrica, dietari d’exili (1941-1945) (Proa, 2009), Informe sobre l’economia franquista de postguerra (Afers-CEHI, 2008), Veritats sobre la guerra civil espanyola (Base, 2015). Esperem que aviat puguin aparèixer antologies dels seus articles atès que la seva articulística esdevé un testimoni singular d’època.
Secretari el 1936 de l’Olimpiada Popular Obrera. Unes insuperables dots organitzatives el configuraren com a secretari ideal del flamant Comitè de Milícies Antifeixistes després de guanyar l’aixecament militar. A l’octubre del 1936 dirigí el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, instrument de difusió, més que de propaganda, malgrat el nom, molt eficaç en pro de la República i de la Generalitat tant a l’interior com a l’exterior. Al seu front organitzà activitats a Espanya, Mèxic, França... comptà amb delegacions a l’estranger, atengué periodistes, promogué accions especials amb una labor de gran qualitat artística i professional, d’incidència social i política. Artífex de l’organització de l’activitat pública. De la dita aleshores propaganda, o sigui la difusió de les idees, i estructurà un organisme modern i eficaç amb seccions autònomes, eficaces i molt dinàmiques que mantindran tota una acció molt rellevant. En cinema –Laya Films–; llibre –Editorial Forja–; dinamització –secció de festivals; gadgets –El més petit de tots...-; premsa –Journal de Barcelonne, Nova Ibèria, Amic, L’Avantgarde, Comunicat de Premsa...–, organització de manifestacions; acció internacional d’agitació i relacions públiques molt eficaç.
