Eva Roca és una xef ecologista que es dedica des de fa més d’una dècada a ensenyar i difondre l’alimentació viva, també anomenada frugívora o crudivegana, en la seva aula gastronòmica anomenada «Crudivegània». En aquest establiment, ubicat al centre de Girona, també ofereix classes de ioga, imparteix màsters, cursos d’alimentació, tallers i immersions culinàries, que poden durar més d’una setmana, a grups d’alumnes que provenen d’arreu del món. Compta amb diferents e-books per a aquelles persones que volen cuinar des de casa, amb títols com «Sopes detox: receptes i hàbits alimentaris per sanar el cos» o «Nutrició radiant per a ser feliç», entre d’altres. En aquests comparteix la seva filosofia i la posa a disposició de qui desitgi introduir-se en el que ella expressa com «una nova manera d’experimentar la vida».
En l’alimentació frugívora s’utilitzen essencialment fulles, fruita, llavors i brots en el seu estat més natural, quan encara conserven tots els seus nutrients i energia més primitiva, és a dir, crus. D’aquesta manera, diu Roca, «el nostre cos es manté net i té menys possibilitats de posar-se malalt o envellir de manera prematura». Per aquesta mateixa raó la xef també anima a fer una desintoxicació, o depuració corporal, a cada estació de l’any i així «deslliurar-nos de cap possible saturació que podrien estar patint les cèl·lules del nostre organisme».
Ella mateixa segueix aquesta dieta, després d’anys d’experimentar-ne de diferents fins a trobar l’alimentació clau que l’acabaria nodrint per la resta de la seva vida. Explica que «abans no era tan fàcil trobar gent que tingués altres tipus d’alimentació que no fos l’omnívora o que hi estigués interessada», però assegura que ha aconseguit acabar envoltant-se de persones que segueixen el mateix camí i que, per tant, ara mateix «aquesta és la meva normalitat».
Roca afegeix que el que ella intenta promoure «no és el veganisme que surt a les televisions avui dia», ja que els productes que conviden a comprar «no s’elaboren amb productes més naturals que ens proporciona la terra, que són els únics que ens nodreixen de veritat». I ensenya les claus per a començar «una neteja des de dins cap a enfora» i «amb les nostres pròpies mans».
UN INICI BEN PRECOÇ
Roca relata que des de ben petita va sentir com el seu cos rebutjava aliments que provinguessin dels animals, tant la carn com els ous o el formatge. Comenta que de manera natural, «com una reacció fisiològica», mantenia una dieta vegana quan els seus pares no hi introduïen menjars que «m’ajudarien a créixer millor segons les seves creences». Tot i així, assegura que el seu interès per l’ecologisme va ser influenciat per la seva família, i aquest va ser el principi de la seva recerca per saber d’on li venien les inquietuds. «Vaig marxar de casa ja als divuit anys i només em venien de gust amanides i fruita», explica, i afegeix que tot i ser sempre una persona amb molta energia «mai n’havia sentit tanta com quan vaig començar a menjar el que em venia de gust». Diu que ara sap que va anar pel camí correcte, ja que «mai he emmalaltit, sóc feliç i en cap moment he sentit que m’he perdut res».
Pel que fa als estudis, la primera decisió n va ser la cuina, sinó la informàtica. Paral·lelament, això sí, com a hobby va fer cursos de nutrició a la UNED i mentrestant intentava informar-se sobre la seva alimentació tant com podia, sobretot volia conèixer-ne l’explicació científica i d’aquesta manera saber-la explicar. Assegura que abans de trobar el seu camí va passar per totes les dietes vegetarianes que existeixen i, fins i tot, es va unir a la Unió Vegetariana Espanyola (UVE.org), una organització que realitzava congressos arreu del país, però res la va arribar a convèncer del tot. «En aquestes assemblees només veia homes parlant de macrobiòtica, no era el que buscava», afirma.
Finalment, Roca va descobrir el doctor Gabriel Cousens, metge i homeòpata estatunidenc, i la seva fundació «Tree of life». Va decidir fer un retir a Arizona per després continuar les classes que aquest impartia a distància. La xef afirma que «amb ell vaig trobar les respostes que em van funcionar», a més de fer-ho també amb el descobriment de la medicina higienista i el vitalisme de l’Antiga Grècia. Afirma que tot plegat li va ensenyar que «necessitem una neteja emocional, mental i física», i que en una màquina «tan perfecta» com és el cos humà, l’una sense les altres no funciona correctament.
divulgació del que aprèn
L’any 2009 Roca va obrir escola pròpia de ioga al Barri Vell de Girona i un any després, en el mateix local, va crear l’aula gastronòmica. Remarca que abans de començar a dedicar-se a ensenyar havia fet classes i feina voluntària i gratuïta perquè «em preparo molt bé el que ensenyo». Això explica el perquè va estar tants anys investigant sobre el tipus d’alimentació que li funcionava i ara n’és una de les precursores.
El 2012 va obrir el restaurant «Bio-nèctar» al carrer Eiximenis, l’únic local que manté actualment i on ara la xef imparteix tots els seus cursos, ja que va tancar el negoci de restauració l’any passat. Aquest establiment va tenir molt ressò i prestigi perquè es tractava del primer restaurant crudivegà, 100% eco i lliure de gluten i soja del país.
Roca explica que el seu projecte de futur, que avisa que «serà més aviat que tard», serà traspassar el local i «portar tot el que tinc aquí a l’Empordà», on també viuria. Assegura que no vol deixar de treballar, sinó que faria exactament el mateix, si bé portant al seu alumnat a un entorn més net, sa i natural, que és la base de tot el que promou. Allà mateix, diu, faria els seus propis horts per poder consumir i oferir productes de Km 0, «més nutritius i agafats amb les meves pròpies mans».
classes més que de cuina
Eva Roca va crear un espai perquè tothom que cursés les seves classes visqués una experiència organolèptica basada en el sabor, la vista, l’olor i la nutrició. Considera que proposa un estil de vida, «no només una alimentació». Es tracta de «menjar per viure», diu. La xef mostra als alumnes com preparar els plats, com emplatar-los i alhora com estar en contacte amb un mateix, sense cap so o distracció que no sigui la seva veu, i de peus a terra, si cal descalços.
Compta amb altres docents, com Consol Rodríguez o Christine Mayr, d’entre altres, que són pioneres d’aquesta filosofia a tota Europa, i que a la vegada són metges, biòlogues i escriptores de renom.
Per a la cuina, Roca té en compte tots els nutrients que ha de portar el menjar que realitzen i busca textures que siguin familiars per aquells que mai han tingut una dieta frugívora. De manera que no es trobin restringint res que podria ser necessari per al seu cos, però que «com no ho coneixen, ho rebutgin», diu. Avisa que aquesta transició s’ha de fer a poc a poc, perquè les persones omnívores han de reaprendre a digerir i «com diu el Dr. Manuel Lazaeta: no ens nodrim d’allò que mengem sinó d’allò que digerim».
Això fa de «Crudivegània» un projecte relacional on la gent desaprèn i torna a aprendre, on participa gent d’arreu del món que socialitzen en un espai de cures, començant-ho tot sempre des de dins.
