Ja en tenia prou de Barcelona. Massa gent, massa xivarri. Al principi de ser-hi, quan hi va anar a estudiar, aquell anar i venir de gent l’havia enlluernat. Ara ja no. L’única cosa que volia era acabar la carrera i tornar cap a casa.
Antoni Figa Sunyer va néixer a Maçanet de Cabrenys el primer dia d’abril de 1852. Després de fer els estudis inicials, va cursar el batxillerat a l’Institut de Figueres. Va finalitzar la secundària el 1870 i, a continuació, va fer la carrera de medicina seguint els passos del seu pare, Pere Figa Ferrer, que era metge. El jove Antoni es va llicenciar el 1875. Després va tornar a la seva vila natal per obrir-hi consulta.
En aquells temps era habitual que els metges de les localitats petites tinguessin una destacada importància social ja que eren dels pocs veïns que tenien estudis universitaris i això els conferia una certa àuria de respectabilitat. En consonància amb això, era habitual que molts facultatius s’impliquessin en qüestions socials i polítiques. Antoni Figa Sunyer no en va ser una excepció. Així, per exemple, el 1888 va ser un dels signants del Missatge a la Reina Regent. Es tractava d’un text redactat pel dramaturg Àngel Guimerà en el qual es demanava l’autonomia per al Principat de Catalunya i l’oficialitat de la llengua catalana. El document, refrendat per més de 2.000 persones, es va presentar a Maria Cristina (vídua d’Alfons XII i mare d’Alfons XIII) aprofitant la seva visita a Barcelona per inaugurar l’Exposició Universal. Com és fàcilment imaginable si es coneix la relació entre Catalunya i Espanya, la monarca no va fer el mínim cas de la petició.
Figa Sunyer també es va implicar en la política local i el 1894 va ser escollit regidor del seu municipi. Per iniciativa seva el consistori va acordar declarar com a fill predilecte de Maçanet de Cabrenys el diputat liberal figuerenc Teodor Baró. Segons la premsa de l’època, la proposta va provocar certa polèmica entre els sectors més conservadors de la demarcació.
Igual que la majoria de facultatius de la seva època, també s’implicà en la creació d’entitats per defensar els drets laborals dels metges. El 1896, per exemple, va ser un dels adherits a la fundació del Sindicat de Metges de la Província de Girona, embrió del Col·legi Oficial.
A més, el 1900 també va ser fer una aportació econòmica al projecte del metge Enric Vila, que volia obrir una «Casa de Curación» a Figueres. L’objectiu era crear un centre entre els professionals de la zona on tenir a l’abast la tecnologia quirúrgica més avançada. La idea era compartir despeses per tenir un equipament de primer nivell i atendre millor a la població empordanesa.
Antoni Figa Sunyer, però, no va poder acabar-s’hi d’implicar ja que va morir el 1907, quan tenia 55 anys.
