El Cercle del Liceu de Barcelona representa ser un club privat des de la seva fundació l’any 1847, paral·lela a la mateixa creació del Gran Teatre del Liceu de la capital catalana, com sabreu una de les més destacades catedrals del bel canto de tot el context mundial. Durant aquests dies, està immers en un seguit de celebracions, la més destacada de totes potser va ser la del passat 4 de novembre, amb la visita dels Reis, Felip VI i Letícia, i una alta representació del govern central i d’importants entitats catalanes.
Parlar d’aquesta institució és recordar algunes de les més singulars actuacions artístiques en el gran fòrum operístic; un col·lectiu amb un miler d’associats i que venen a mostrar la part més elitista i distingida de la societat durant aquests prop de dos segles de vida. No obstant això i com que de la trajectòria de tota mena d’actuacions ja n’hem parlat en altres ocasions, i més quan a casa nostra s’ha gaudit d’alguns dels millors tenors i sopranos de l món, voldríem donar unes breus pinzellades del Cercle del Liceu com a centre museístic, amb unes col·leccions i uns fons que res tindrien a envejar a d’altres equipaments del ram, i que sobresurten tant en la disciplina pictòrica com en la documental.
Atès que l’època gloriosa de l’entitat se situa en ple modernisme, evidentment que tant l’arquitectura i decoració de les seves diverses sales, com el temes interpretats pels artistes, van en aquesta línia. Imprescindible la visió de les sempre carismàtiques obres de Ramon Casas de l’esmentat període artístic.
I pel que en fa als fons, aquests i dins del camp de la documentafília, es poden dividir en apartats com els institucionals i els privats; els orals i els gràfics; i el que potser resulta més valuós per mantenir el coneixement sobre la història dels pobles, d’inestimable valor es poden considerar els documents corresponents a la Ciutat Comtal i que arrenquen des del seu naixement durant el segle XIII i que van fins al XIX, amb tot un ventall de branques tant públiques com privades, en tant que al·ludeixen a particulars, empreses i institucions de tot tipus. Ja en el terreny del grafisme i com no del paper imprès, el tresor ja us ho podeu imaginar, amb cartells, gravats, dibuixos, auques, goigs i un llarg etcètera. Arribats a finals del segle XX, l’any 1983, una donació del col·leccionista anglès Ronald Fraser serviria de base per compilar enregistraments sonors de les més dispars procedències i autors.
Per il·lustrar el present text, reproduïm dos sobres de primer dia, filatelitzats amb els segells de correus dedicats els anys 1972 i 2001 al Gran Teatre del Liceu.
