El Govern indulta el conseller delegat del Santander condemnat pel Suprem

El Govern ha decidit indultar el conseller delegat del Banco Santander, Alfredo Sáenz, de la condemna de tres mesos d'arrest i inhabilitació que li va imposar el Tribunal Suprem per acusació falsa quan presidia Banesto, amb la qual cosa es paralitza l'execució de la sentència i podrà seguir en el seu càrrec.

El Ministeri de Justícia va explicar en un comunicat que la concessió de l'indult, aprovada ahir en el Consell de Ministres, commuta la pena d'arrest més gran i l'extensió de suspensió d'exercici professional "per la multa màxima prevista en la legislació aplicable al cas".

Aquesta podria ascendir a 288.000 euros, segons fonts jurídiques, ja que per a aquests casos el Codi Penal actual planteja una multa de fins a 24 mesos amb una quota màxima de 400 euros al dia.

El Govern ha decidit "indultar parcialment" també l'advocat Rafael Jiménez de Parga i a l'exdirectiu de Banesto Miguel Ángel Calama, "una vegada resolts els expedients, en vista dels informes pertinents i conforme a allò disposat a la Llei".

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el portaveu del Govern en funcions, José Blanco, es va limitar a admetre que "s'havia tractat" aquest assumpte, sense donar detalls sobre els arguments utilitzats pel Govern per concedir l'indult.

Blanco tampoc va explicar per què es va prendre aquesta decisió ara, amb l'Executiu en funcions, ni va revelar si el partit que lidera Mariano Rajoy estava al corrent d'aquesta matèria, encara que sí coneixia l'ordre del dia del Consell.

Fonts del PP van afegir que la portaveu parlamentària del PP, Soraya Sáenz de Santamaría, havia sol·licitat una llista d'indults al ministre de la Presidència, Ramón Jáuregui, i va obtenir com a resposta que no hi havia un llistat previ. En qualsevol cas, el PP no va fer cap valoració política sobre l'indult, evitant polemitzar amb el Govern.

Per part seva, el coordinador federal d'Izquierda Unida, Cayo Lara, va demanar a l'Executiu sortint que expliqui els motius pels quals ha concedit aquesta mesura de gràcia a Sáenz.

Un indult que satisfà el Banco Santander i per a l'Associació Espanyola de Banca (AEB) és "un encert" ja que Sáenz "és la persona que més ha contribuït a l'estabilitat i progrés del sistema financer espanyol en els últims 25 anys".

En la banda oposada, l'associació de consumidors Adicae va criticar que hi hagi "indults per als banquers" i no per a la resta de la societat, especialment per als hipotecats.

L'origen de la causa contra el banquer es remunta a 1994, quan Banesto, presidida per Sáenz després de l'adjudicació en subhasta de l'entitat al Santander, va emprendre una agressiva estratègia de recuperació de crèdits dubtosos.

En aquest marc, Banesto va presentar una querella per estafa i aixecament de béns contra els empresaris Pedro Olabarría, Luis i José Ignacio Romero i Modest González Mestre, als qui reclamava un deute de 600 milions de pessetes (3,6 milions d'euros).

El jutge Luis Pascual Estevill va admetre a tràmit la querella i va decretar mesures de presó preventiva contra els quatre industrials (el que va comportar la condemna del jutge per prevaricació i detenció il·legal pel Suprem el 1996).

Després que aquesta causa fos arxivada, els empresaris van presentar una querella, a resultes de la qual la justícia va entendre que Sáenz i els altres dos condemnats "tenien coneixement que els fets imputats (als empresaris) no eren certs, així com tampoc els dels escrits posteriors d'ampliació de querella" i que van actuar d'aquesta manera com una "mesura de pressió".