Les borses europees cauen més de l'1%

Després que dilluns tots els valors de l'ÍBEX 35 tanquessin en números vermells, excepte Abengoa, i que dimarts tots acabessin la sessió a l'alça, ahir va haver-hi una mica de tot. Les empreses relacionades amb les matèries primeres van tornar a ser les més perjudicades de la rebaixa generalitzada dels preus en els mercats de l'acer o el petroli, entre d'altres. Acerinox va liderar la caiguda més forta (-3,22%), seguida per Arcelormittal (-3,30%), FCC (-2,74%) i Repsol (-2,44%). D'altra banda, sis valors de l'indicador espanyol van experimentar increments, tot i que no van superar l'1,5%. L'única excepció va ser, de nou, Abengoa que es va desmarcar de la resta, i amb diferència, amb un augment del 15,71%. El resultat final va ser una caiguda de l'1,29% de l'ÍBEX 35 que va tornar a situar el selectiu per sota de la barrera psicològica dels 10.000 punts. Concretament als 9.984,50.

La resta de parquets europeus van seguir la mateixa dinàmica que l'espanyol i van caure al voltant de l'1,5%. La caiguda més forta va ser la de Zúrich (-2,4%), seguida per la borsa de Londres (-1,86%) i la de París (-1,4%). El DAX de Frankfurt va cedir igual que l'ÍBEX, un 1,29% i la de Milà un 0,81%. Per la seva banda, els mercats asiàtics van frenar les pèrdues dels últims dies. L'índex Hang Seng de Hong Kong va disminuir un 1,5% i el xinès Shangai Composite va cedir un 1,2%.

Anuncis insuficients

El Banc Popular de Xina (central) va realitzar ahir una nova injecció de liquiditat en el sistema bancari del país amb 140.000 milions de iuans (uns 18.950 milions d'euros), que se sumen als 150.000 milions de dimarts (20.300 milions d'euros). Aquesta mesura monetària, que es va dur a terme a través de préstecs a curt termini amb venciment a sis dies i un interès del 2,3%, va reduir la caiguda que els parquets europeus registraven a l'inici de la sessió. L'última vegada que el banc central va realitzar una injecció a través de préstecs a curt termini va ser el gener.

D'altra banda, l'augment del 2% de les comandes de béns duradors el juliol als Estats Units va permetre que les borses del Vell Continent aconseguissin guanys, poc després de mitja sessió o que Wall Street obrís amb un augment del 2,75%. Tot i així, el recorregut de muntanya russa amb alts i baixos de la borsa de Nova York que cada cop presentava guanys més baixos va acabar provocant que els principals indicadors europeus tanquessin amb pèrdues al voltant de l'1,5%.