El Govern va aprovar ahir el Projecte de Llei de Comerç, Serveis i Fires, que actualitza la normativa catalana de comerç. Entre les novetats, destaca l'ampliació dels horaris comercials, que passen a poder obrir 75 hores setmanals, tres més que en la llei anterior. La nova norma deixa a mans del comerciant els períodes de rebaixes, malgrat que continua recomanant fer-les a l'hivern i a l'estiu. Per primer cop, la nova llei també inclou la possibilitat que els comerços dedicats a la venda de productes d'alimentació puguin instal·lar una àrea de degustació de màxim un 33% de la seva superfície, fixa quatre supòsits per declarar un municipi com a turístic a efectes d'horaris comercials i prohibeix oferir i vendre productes o serveis a domicili o per telèfon si no hi ha autorització expressa. Amb el vistiplau de l'executiu es formalitza el darrer tràmit que dóna pas a la tramitació parlamentària de la norma.
El projecte s'estructura en 11 títols, inclòs el títol Preliminar, 83 articles, 4 disposicions addicionals, 1 transitòria, 1 disposició derogatòria i 3 disposicions finals. La norma busca resoldre la dispersió normativa actual en matèria de comerç, adaptar el marc jurídic a les noves iniciatives econòmiques i empresarials en l'àmbit de la distribució i prestació de serveis i simplificar la regulació per reduir càrregues administratives.
Així, el projecte compila en un sol text tres dels quatre blocs normatius que conformen la legislació vigent en matèria de comerç, que actualment es troben dispersos en diferents lleis: la regulació general del comerç interior, els horaris comercials, i les activitats firals. La futura llei no inclou la regulació dels equipaments comercials, que es continua recollint en un decret d'ordenació dels equipaments comercials.
La llei vol millorar la regulació ja existent en matèria de comerç, amb l'actualització, sistematització i clarificació de conceptes. Per exemple, es classifiquen per primer cop activitats de promoció extintiva d'existències com són les rebaixes, la venda en liquidació, en excedent o «outlet» i els saldos i en activitats de promoció amb finalitat incentivadora. Un altre exemple és la inclusió de les restriccions de l'activitat comercial i prestació de serveis, on es regula, entre d'altres, la venda a pèrdua.
Així mateix, el text inclou determinats serveis que de facto ja es troben assimilats a l'activitat comercial com és el cas de les bugaderies, tintoreries, perruqueries, locutoris, bars i restaurants, videoclubs, cabines d'estètica, o solàriums, entre d'altres.
Les rebaixes i la venda a domicili
Com a novetat, la futura llei deixa a mans del comerciant el moment de fer rebaixes, tot i que recomana realitzar les campanyes de descomptes a l'hivern i l'estiu i manté la regulació sobre les condicions. Així, els productes rebaixats han de ser estocs propis, han d'haver estat posats a la venda amb anterioritat al mateix establiment, no poden ser productes defectuosos o deteriorats (saldos), ni poden haver estat fabricats expressament per vendre en rebaixes.
A banda, en relació a la venda o oferiment de productes a domicili, per primera vegada s'introdueix la prohibició d'oferir i vendre productes o serveis mitjançant visites a domicili, trucades o missatges de telèfon si no han estat prèviament sol·licitats o acceptats pels titulars. En aquests casos, cal acreditar documentalment una acceptació prèvia.
Les bustiades es podran fer sempre i quan els particulars no hagin manifestat la seva oposició a rebre'n. Cada tramesa haurà d'informar dels mitjans per oposar-se a seguir-les rebent. També és novetat la creació un cens que permeti conèixer la realitat del comerç i del serveis així com les principals magnituds que els afectin.
Segons el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, la mesura parteix dels «excessos» en algunes pràctiques de venda comercial, que va titllar «d'agressives» i, va afegir, quan s'aprovi definitivament la llei, s'adreçaran a les empreses amb pràctiques comercials d'aquest tipus per informar-los sobre la nova legislació i, si no compleixen, se'ls incoaran expedients sancionadors».
Horaris comercials
En matèria d'horaris comercials, estableix com a norma general l'obertura de 75 hores setmanals, de dilluns a dissabte, tres hores més que en l'anterior llei. Per als municipis de menys de 5.000 habitants, es contempla llibertat d'horaris per als establiments comercials de menys de 150 m2 de superfície, que no pertanyin a grans cadenes de distribució, sigui quina sigui l'activitat comercial.
El nombre de dies festius d'obertura autoritzada es manté en 10, 8 a criteri de la Generalitat, prèvia consulta del Consell Assessor de Comerç, i dos a criteri dels diferents ajuntaments.
