El Tribunal Suprem considera que, en la constitució d'un préstec hipotecari, el subjecte passiu de l'Impost de Transmissions Patrimonials i d'Actes Jurídics Documentats (ITP i AJD) és el prestatari, és a dir, el client, per la qual cosa ha de ser ell el que es faci càrrec d'aquesta despesa. L'alt tribunal va fer públiques les dues sentències les sentències de les quals va donar a conèixer el passat 28 de febrer i que sentin jurisprudència respecte a les despeses hipotecàries.

En ambdues -una corresponent a una demanda d'un client a Sabadell i una altra al mateix banc i a CaixaBank-, els jutges estimen que, d'acord amb l'articulat de l'impost, el subjecte passiu del tribut és el prestatari.

Quant al dret de quota variable del pagament de l'Impost d'Actes Jurídics Documentats, el subjecte passiu serà també el client i, respecte de la quota fixa, es diferencia entre el timbre dels folis en els quals es redacta la matriu i les còpies autoritzades. L'abonament de l'impost per la matriu correspondria al prestatari, tret que banc i client arribin a un acord per pagar-ho a mig fer, mentre que el corresponent a les còpies haurà d'abonar-ho el que les sol·liciti.

Ambdues sentències estimen en part els dos recursos presentats i estableixen que als bancs solament els correspon pagar la meitat de l'impost sobre el timbre dels documents notarials i el de les còpies, si les sol·licita l'entitat.

L'ITP i AJD és un impost autonòmic que varia en funció de cada comunitat autònoma i que representa el pagament d'un percentatge sobre l'escriptura notarial en la qual es formalitzi la hipoteca.El pagament d'aquest impost se situa de mitjana entre els 3.000 i 4.000 euros.