Les comarques gironines van comptabilitzar durant el 2017 un total de 10.427 accidents laborals amb baixa, 715 més que el 2016, dels quals tretze van resultar mortals, segons va donar a conèixer ahir la UGT. En el començament de l'any 2018 ja són dues les persones mortes en el seu treball a Girona. En cincs anys, la província de Girona ha experimentat un creixement del 39,60%, i ha passat dels 7.469 accidents amb baixa del 2013 als 10.427 del 2017.

UGT va donar a conèixer ahir a la seu del sindicat a Barcelona les dades sobre sinistralitat laboral a quatre dies de la commemoració, el pròxim 28 d'abril, del Dia Internacional de la Salut i la Seguretat en el Treball, en un context en què Catalunya segueix estant al capdavant del 'rànquing', i supera la mitjana a l'Estat espanyol pel que fa a ferits, malalts i morts en l'àmbit del treball.

El sindicat veu relació entre aquest augment perquè hi ha més ocupació en aquest període respecte de l'anterior (2008-2013), colpejat durament per la crisi econòmica. La província de Girona ha experimentat una evolució diferencial mantenint el 2014 i 2015, 7 mortals cada any, i després el 2016 va reduir-los a 3 per pujar escandalosament als 13 de l'any 2017.

Respecte als accidents sense baixa a la província de Girona, la seva evolució ha estat una davallada de les dades del 2013 al 2014 i un fort augment del 2015 al 2017, fins a assolir els 13.453 accidents sense baixa.

Les dades dels accidents in itinere de les quatre províncies catalanes depenen molt de la mobilitat del territori, de les infraestructures de la zona, dels polígons i del tipus d'empresa i activitat que s'hi realitza. Així, la majoria dels accidents in itinere es concentren a la província de Barcelona (15.871 el 2017) i Girona (1.124 el 2017), i és Lleida (567 el 2017) la província que pateix menys accidents in itinere. Només a la província de Tarragona han experimentat un descens recent dels accidents in itinere del 2016-2017, i es passa dels 1.011 del 2016 als 986 del 2017.

Respecte a la declaració de malalties professionals a escala de províncies catalanes, d'aquestes 2.960 malalties professionals declarades el 2017 a Catalunya, 2.181 corresponen a Barcelona, 333 es van declarar a Girona, 286 a Tarragona i 160 a Lleida. El sindicat ha dividit en sis categories les malalties professionals declarades a Catalunya segons el seu origen.

El sindicat apunta en el seu informe que durant els dos primers mesos del 2018 s'han registrat un total de 15.258 accidents laborals amb baixa, un increment del 4,84% respecte del mateix període de l'any anterior. D'aquests, 15.154 han estat de caràcter lleu, amb un augment del 4,79% respecte dels mesos de gener i febrer del 2017 i 93 han estat accidents greus, amb un increment significatiu del 20,78%.

Els accidents sense baixa disminueixen un 2,38% aquest inici del 2018, amb un total de 19.407 casos comptabilitzats, respecte de els 19.881 registrats els mesos de gener i febrer del 2017. En el cas dels accidents in itinere (durant el trajecte d'anada o tornada al lloc de treball) hi ha hagut un increment del 10,77% respecte a les dades dels dos mateixos mesos de l'any passat, de 2.980 casos el 2017 a 3.301 aquest gener-febrer del 2018.

Recomanacions i reclamacions

Davant aquest panorama, la UGT reclama de manera immediata «la derogació de les reformes laborals» per posar fi «a la precarietat i l'empitjorament de les condicions laborals». Segons el col·lectiu sindical, el fracàs de les polítiques públiques catalanes i espanyoles en matèria de prevenció és culpable dels alts nombres de sinistralitat.

En l'escrit, també es demana a les administracions dotar de més recursos a la inspecció de treball perquè augmenti el control a les empreses en matèria de seguretat i salut. El sindicat esperona a replantejar les polítiques de prevenció de riscos laborals i establir un nou pla de govern, que comporti una «reforma dels incentius en prevenció laboral» i que «penalitzi a les empreses que facin una mala praxis en termes de prevenció, detecció o declaració d'accidents o malalties laborals». Finalment, Núria Gilgado va insistir en la necessitat d'exigir «un major control i transparència a les Mútues davant dels accidents i malalties professionals».