En les darreres setmanes, la principal notícia econòmica ha estat el trencament dels EUA del pacte nuclear amb l'Iran, que ha provocat un increment immediat del nivell de preus del barril de petroli, que se situa en l'entorn dels 80 dòlars pel barril, fet que representa màxims des del 2014. Cal recordar que la baixada del preu del petroli, que es va consolidar a finals del 2014 amb el barril de l'entorn dels 50 dòlars, ha contribuït a millorar les expectatives de consum, així com els costos de transports de mercaderies, de l'economia espanyola, permetent la consolidació de la recuperació econòmica.

Ja a començaments del 2017, amb la millora del creixement econòmica mundial i del comerç interanuals, el barril del preu del petroli va iniciar una sendera de creixement que el va situar a finals de l'any de l'entorn dels 60 dòlars per barril. La pregunta que em sorgeix és quin impacte pot tenir aquesta escalada del preu del petroli, sobre l'economia espanyola, i més en l'actualitat, en què sembla que el trencament del pacte nuclear ha tingut un impacte sever sobre la sendera de creixement i que aquesta es pot consolidar.

Malgrat que el saldo comercial de l'economia espanyola ha estat favorable, durant la crisi econòmica, amb un increment més fort de les exportacions respecte a les importacions, aquesta millora s'observa només en productes no energètics, donat que malgrat que la producció d'energia renovable va experimentar un increment sostingut, el saldo exterior continua sent molt deficitari. Així, el 2017 es va tancar amb un volum d'importacions d'energia superior als 40.000 milions d'euros, i un dèficit de més de 20.000 milions, un 2,34% del PIB. En aquest sentit, l'encariment que ha experimentat el preu del petroli representaria un increment del cost de les importacions, de 0,4 punts percentuals del PIB.

A més, de l'impacte directe, d'increment de cost de les importacions energètiques, cal avaluar quina translació de l'increment del cost es trasllada al conjunt de preus del consum, i en particular, quin impacte té l'encariment del cost del preu del petroli sobre els productes energètics de la cistella de la compra, on el consum de benzina té un pes rellevant. En aquest sentit, analitzant la relació històrica dels preus del petroli sobre l'evolució de l'IPC, s'obté que per cada increment de 20 dòlars del preu del petroli, s'esperaria un increment d'un punt percentual (1,0 p.p.) de la inflació del conjunt d'Espanya.

Utilitzant aquesta estimació, podem aproximar escenaris d'inflació, derivats del nivell de preus del petroli. Així, partint de la inflació prevista per al 2018 que estima un escenari de preus del petroli de l'entorn dels 50 dòlars per barril, els principals serveis d'estudis econòmics del país anticipen una inflació d'entre l'1,5% i l'1,7% per al conjunt de l'any. Si estimem que l'increment del preu del petroli, que s'ha situat en l'entorn dels 80 dòlars per barril, per al conjunt de l'any, la inflació se situaria en l'entorn dels 2,86&, més d'1,3 punts percentuals per sobre de l'escenari base. Si analitzem un escenari, encara més advers, on el preu del petroli repuntes fins als 100 dòlars per barril, la inflació es podria situar propera al 4% (3,86%), nivells de preus que no s'observaven des del 2008.

Per tant, en cas de confirmar-se que el conflicte derivat de la decisió dels EUA provoca un increment sostingut del preu del petroli, provocaria en un primer moment un increment de la factura energètica, així com un increment molt rellevant de la inflació al conjunt de l'economia espanyola. No cal haver fet un curs d'introducció a l'economia per saber que un increment dels preus, provoca una reducció de la demanda, així, aquest increment dels preus tindrà en un primer moment una reducció de la demanda agregada, un cop amortitzats els efectes favorables que derivats dels baixos preus del petroli, al llarg de la crisi econòmica mundial, havien impulsat part de la recuperació del consum intern.

A més, caldrà esperar que un increment general dels preus del consum provoqui nous debats sobre els increments salarials i els increments de les pensions, que aquests primers anys de recuperació econòmica han absorbit part dels costos de la recessió, provocant més desigualtats socials. Així, és probable que l'encariment dels preus del consum provoqui demandes socials per incrementar salaris (i pensions) per mantenir el poder adquisitiu (capacitat de compra).

En suma, en un model d'oferta i demanda agregada, l'increment dels preus del petroli, pot provocar en el curt termini un increment general dels preus del consum, i a mitjà termini un increment dels costos salarials, ambdós efectes negatius sobre el conjunt de l'activitat econòmica, així com un encariment dels preus relatius de les exportacions espanyoles envers la resta del món, provocant una reducció de la competitivitat. Per tant, males notícies per a l'economia espanyola, que perd uns dels factors que han impulsat la recuperació del consum, a l'hora que incideix novament en el problema estructural de la dependència energètica exterior, que no ha estat resolt, ni per la producció d'energies renovables (que els canvis legislatius han provocat una reducció d'incentius) ni pels incentius sobre el consum de vehicles elèctrics o híbrids, que encara són una part reduïda del mercat.