El Tribunal Suprem trigarà encara uns dies a arreglar el caos sembrat en el sector financer amb la seva decisió de derivar a la banca el pagament del principal impost de les hipoteques i parar-ho tot tan sols 24 hores després, emparant-se en l'«enorme repercussió econòmica i social», fins a revisar si aquesta és la doctrina a seguir a partir d'ara o es manté l'anterior, que segueixi carregant-se en el consumidor.
I és poc probable que ho aconsegueixi, que recondueixi la situació, sigui el que sigui la postura que adopti. Ningú, ni juristes, ni economistes, ni notaris, ni les organitzacions de consumidors, ni tan sols les mateixes entitats tenen molt clar què cal fer des de demà quan toqui signar un crèdit per a la compra d'un habitatge o uns terrenys. Només així s'entén la disparitat d'opinions dels uns i els altres aquests últims dies, des que el dijous es va conèixer la fallada de la Secció del Contenciós Administratiu amb el canvi de criteri respecte a l'Impost d'Actes Jurídics Documentats (AJD). Una sentència històrica que va obrir la caixa de Pandora -els béns van desplomar en 5.500 milions el valor borsari dels sis bancs de l'Ibex- i un munt d'interrogants, multiplicades després quan divendres el cap d'aquest tribunal i dels altres sis integrats a la Sala Tercera del Suprem va congelar la resta de recursos pendents sobre l'assumpte i va revelar que la sentència es revisaria. No hi ha precedents d'alguna cosa així, d'una hipoteca jurídica d'aquest calibre.
UN NEGOCI DE MÉS DE 2 MILIONS AL DIA
L'incomprensible embolic ha agafat el mercat immobiliari camí de la recuperació. Entre gener i juliol a Espanya es van signar 282.400 hipoteques. A Girona gairebé 3.500, per un import de 432 milions d'euros, uns dos milions al dia. El que trigui el Suprem a marcar jurisprudència condicionarà, sens dubte, l'evolució dels crèdits. Però també el cost.
ESPRÉMER ELS PRÉSTECS EN UN ESCENARI DE TIPUS BAIXOS
Hi ha certa unanimitat entre els analistes sobre les repercussions en el preu de les hipoteques si finalment el veredicte del Suprem és que són els bancs els que han de pagar AJD: seran més cares. El tipus de l'impost correspon a les comunitats perquè és un tribut transferit. A Catalunya oscil·la entre el general de l'1,5% i l'1% reservat a col·lectius concrets, com joves menors de 32 anys. Amb un coeficient de l'1% i un préstec de quantia mitjana, el desemborsament del gravamen a les comarques gironines ronda els 1.000 euros. La qüestió és si la banca, que té en les hipoteques el seu principal nínxol de negoci en un moment d'interessos per terra, podria repercutir amb algun tipus de comissió aquesta càrrega davant el minvament del poder adquisitiu de les famílies i la lentitud en les pujades salarials.
LA ROTUNDITAT DE LA SENTÈNCIA I L'ANUL·LACIÓ DEL REGLAMENT
Si ja per el mateix el gest del Suprem va ser inèdit, més crida l'atenció que es faci davant la contundència de la sentència que deriva les despeses als bancs. Els sis magistrats del Contenciós Administratiu -un d'ells va emetre un vot particular en contra- dediquen bona part de la resolució a justificar per què modifiquen el criteri usat fins ara. I esmenten expressament la recent sentència de finals de febrer, en la qual una altra secció del Suprem, la Civil, va dir exactament el contrari. No els quedava «cap dubte» que «l'única interessada» a elevar a públiques les escriptures de la hipoteca -el fet que cal pagar en l'impost- és l'entitat financera per poder exercir tots els drets possibles, en referència, per exemple, al desnonament.
LA SORPRESA PEL FONS, PERÒ TAMBÉ PER LA FORMA
La cara que els va quedar a la ministra portaveu, Isabel Celaá, i de la titular d'Hisenda, María Jesús Montero, en assabentar-se en plena roda de premsa del Consell de Ministres de la bandada del Suprem il·lustra a la perfecció la incredulitat que regna entre advocats i banquers en les últimes hores. El president de la Sala Tercera del Tribunal va esgrimir la necessitat de fer-li un volt al «gir radical en el criteri jurisprudencial» per l'impacte econòmic. Els bancs espanyols seguien dessagnant-se en el parquet després de les pèrdues acumulades en la jornada anterior. Una vegada coneguda la paralització, el desplom es va frenar. El que qüestionen experts jurídics és que aquesta repercussió -el compte de resultats del sector, en definitiva- pugui ser un motiu perquè el Suprem es tombi a si mateix.
UN REINTEGRAMENT QUE NOMÉS LA BANCA VA NEGAR
Abans de conèixer-se la rectificació, molt pocs dubtaven que tocaria retornar. Quedava oberta la via de les reclamacions en les entitats, la judicial i davant les hisendes autonòmiques. Hi havia molts dubtes, això sí, sobre la retroactivitat, encara que la posició majoritària és que només estarien prescrites les hipoteques vives amb més de quatre anys en la via administrativa i les que s'haguessin acabat de pagar fa més de quatre anys si el consumidor acudia al jutjat. En un comunicat conjunt -i no és l'habitual-, les dues patronals de la banca van deixar entreveure que no estaven disposades a deixar anar els diners i que l'única cosa que farien és assumir el pagament a partir d'ara. A Girona, més de 20.000 llars podrien sol·licitar el reintegrament.
UNA ALTRA VEGADA DAVANT EL TRIBUNAL DE LA UE
Qualsevol que sigui el perdedor en el conflicte acabarà, de ben segur, amb un recurs en el Tribunal de Justícia de la UE. És un vell conegut de la banca espanyola i dels impostos del país. L'organisme va tombar el vell cèntim sanitari i va aplanar el camí de la seva devolució. La seva participació en el conflicte de les clàusules sòl pot donar pistes pel que pot passar amb aquesta nova batalla. Després de declarar-les il·legals, el Suprem va intentar frenar la devolució total, però el tribunal comunitari el va tirar de les orelles i va acabar declarant la retroactivitat total.
