n els últims mesos s'ha viscut una intensa activitat política en matèria de lloguers d'habitatge. Després de constatar-se que la reforma de la Llei 4/2013 va fracassar en flexibilitzar el mercat de lloguer, contribuint a la falta d'assequibilitat i reduint l'estabilitat de l'arrendatari, l'actual govern està intentant pal·liar aquesta situació amb l'aprovació de dos reials decrets, un d'ells finalment no convalidat pel Parlament i l'altre pendent de ser-ho els propers dies. En aquests decrets, s'aposta per l'augment de la durada mínima a cinc o set anys, per la limitació de les garanties addicionals exigides a l'arrendatari, i fins i tot s'estan aproximant a la implementació d'un sistema de renda referenciada a l'estil Mietspiegel i Mietpreisbremse del Codi Civil alemany. No obstant això, des d'un punt de vista científic i seguint exemples europeus, les mesures proposades resulten encara insuficients per fer del lloguer una forma de tinença estable, flexible i assequible, per la qual cosa és necessari continuar aquest debat i treballar en un model que situï l'arrendament com una alternativa real a l'habitatge en propietat.
