Per no restar protagonisme al que serà un relleu històric a la Cambra de Comerç, el fins ara president Domènec Espadalé es va acomiadar ahir de quatre dècades de vinculació als òrgans de govern de la corporació empresarial. Espadalé, amb 39 anys i procedent de la patronal del transport Asetrans, va entrar-hi com a membre del comitè executiu el 1979. Els primers anys va estar al costat de Josep Maria Ginés i Pou com a president. El 1994 va passar a ser-ne vicepresident primer amb Antoni Hostench a la presidència. Fa tretze anys, es va convertir en el seu successor.
Malgrat que el seu plantejament era estar-s'hi dos mandats de quatre anys, només va poder complir la premissa en el primer mandat: el seu segon mandat s'ha anat prorrogant fins a sumar 5 anys més dels previstos. En total n'han acabat essent tretze pel retard en les eleccions a Cambres. Ara, Espadalé marxa de la Cambra de Comerç de Girona deixant enrere una etapa marcada, sobretot, per l'esclat de la crisi econòmica i el decret Zapatero que l'any 2010 va posar fi a les quotes obligatòries que pagaven les empreses, segons va posar en relleu en el seu balanç.
També plega Esmeragdo Masias, empresari que ha exercit de secretari des de 2006, molt vinculat a la figura d'Espadalé. El tercer a acomiadar-se va ser l'empresari Joaquim Maria Caula, que malgrat que es manté en el ple cameral ja ha anunciat que no estarà en cap càrrec executiu.
Sota el mandat de tots tres la Cambra ha hagut de reinventar-se i veure com, de gestionar un pressupost de 4,8 milions d'euros, quatre anys després del decret, els comptes queien fins als 1,4 milions. I això, lligat també a un expedient de regulació d'ocupació, que va suposar passar de tenir 46 a tan sols 20 treballadors.
Per sortir-se'n, la Cambra s'ha centrat a impulsar els serveis a les empreses -ara, compten amb un miler d'associats de quota voluntària- i a gestionar projectes vinculats amb fons europeus i de la Generalitat. Espadalé, sobretot, reivindica que «el treball en equip» ha estat cabdal a l'hora de sortir-se'n. Ara, marxa d'una Cambra que gestiona un pressupost de 2,2 milions per a aquest 2019 i compta amb 22 treballadors.
Domènec Espadalé va fer un detallat repàs a la feina feta com a president, on ha destacat de manera important les reivindicacions en infraestructures. Entre d'altres, durant els seus tretze anys al càrrec, la Cambra de Comerç ha celebrat el centenari, s'ha creat el Grup Impuls per Girona -que aplega les tres cambres, les patronals i el Fòrum Carlemany-, s'han potenciat els creuers a la Costa Brava o s'ha inaugurat l'Escola d'Hostaleria de l'Empordà.
Al llarg d'aquests dos mandats, Espadalé també ha vist com es construïen i entraven en servei infraestructures «essencials» com el túnel de Bracons, la línia de l'AVE o el desdoblament de l'eix transversal.
El president va lamentar no haver pogut tancar el cicle amb tots els projectes acabats. Va fer notar que encara falta per concloure: l'arribada de l'ample internacional a la terminal del Far-Vilamalla i la construcció de l'estació de l'AVE a l'aeroport de Girona, que considera que ha d'impulsar-se com a quarta pista del Prat. Per a la futura corporació cameral, Espadalé també avisa que s'haurà de centrar en la digitalització de les empreses i en la formació professional, temes als quals el seu comitè executiu no ha dedicat tants esforços.
Malgrat quedar-li poques hores en el càrrec, encara va aixecar la veu per fer-se escoltar davant la Generalitat. El president Espadalé també va demanar que s'acceleri l'aprovació de la nova Llei de Cambres. «Ara tenim les mateixes obligacions, però no els mateixos drets; i això s'ha de resoldre», va lamentar.
El ple de constitució de la nova Cambra de Comerç de Girona serà demà. Una setmana més tard que les altres dues del territori (Palamós i Sant Feliu de Guíxols), on també hi ha hagut relleu a la presidència. Si no hi ha novetats, qui substituirà Espadalé en el càrrec serà el fins ara vicepresident segon, Jaume Fàbrega, que es presenta amb una candidatura de consens.
De Fàbrega, Espadalé en destaca sobretot el seu bagatge en temes de formació (sobretot, amb els cicles d'FP i la necessitat de vincular els estudis amb les demandes empresarials).
