15 de juny de 2019
15.06.2019
Diari de Girona

La indústria nota menys la crisi però té un 7,7% de treballadors pobres

Un informe indica factors «preocupants», com l'alt nombre de contractes per consolidar un lloc de feina i la poca presència de dones i joves a les plantilles industrials El nombre de contractes per lloc de treball net creat ha estat superior a la indústria que al conjunt de l'economia

15.06.2019 | 00:07
L'informe «La qualitat de l'ocupació a la indústria» es va presentar ahir.

El sector industrial, en proporció, va destruir un major nombre de llocs de treball durant la crisi però va mantenir millor els salaris per hora treballada, segons l'estudi «La qualitat de l'ocupació a Catalunya» elaborat pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). L'informe constata que els treballadors de la indústria van veure com el sou baixava a un ritme inferior (-2,5%) que el dels altres sectors (-5,8%). Amb tot, un 7,7% del personal de la indústria catalana és pobre, un percentatge molt inferior al de la mitjana del mercat (19,7%) però que és significativa per l'organisme. Segons va explicar Ricard Bellera, membre del grup primer del CTESC, altres factors que preocupen són l'alt índex de contractes que es necessiten per consolidar un lloc de feina i la poca presència de dones i joves a les plantilles industrials d'un sector «envellit i masculinitzat».

I és que, segons l'informe, entre les característiques de la població ocupada a la indústria, destaca el baix percentatge de dones, que representen un 28,9% de l'ocupació, lluny del 47% de la totalitat del mercat de treball. Així mateix, també hi ha un menor percentatge de treballadors menors de 35 anys en totes les branques d'activitat.

A més d'analitzar els salaris, l'informe també se centra en el nombre d'hores treballades de la població que s'ha mantingut ocupada. En general, les hores treballades s'han reduït menys en aquest sector, on la mitjana ha passat de 40,1 hores setmanals a 39,7 hores setmanals entre 2008 i 2017.

L'estudi recull que, des de l'any 2008, han disminuït les diferències en la taxa de temporalitat dels treballadors industrials i la resta, una proporció que sempre ha estat més baixa a la indústria. En canvi el pes dels contractes temporals firmats supera el del conjunt de l'economia, fruit d'una rotació elevada. Així mateix, s'observa un ús més habitual de treballadors contractats a través d'ETT a la indústria.

En aquest sentit, l'estudi revela que el nombre de contractes per lloc de treball net creat entre 2013 i 2017 ha estat superior a la indústria (40 contractes) que al conjunt de l'economia (28 contractes).

De l'estudi realitzat es desprèn que hi ha branques industrials que sobresurten per tenir, aparentment, una millor qualitat de l'ocupació. Seria el cas de l'energia, la química i cautxú i la maquinària i material elèctric. En canvi, l'alimentació i tèxtil, arts gràfiques i aigua i residus tenen una qualitat d'ocupació més baixa amb salaris per hora treballada més baixos, majors taxes de temporalitat i de treball a temps parcial.

D'altra banda, també s'apunta que la percepció dels riscos per a la salut i la seguretat laboral a la indústria és més alta, especialment pel que fa als riscos físics, químics i biològics. I és que el sector industrial presenta xifres d'accidentalitat i de malalties professionals per sobre de la mitjana.

Per millorar la qualitat de l'ocupació, el CTESC ha proposat una sèrie de recomanacions començant per millorar la flexibilitat interna, la formació professional, reduir la temporalitat i prendre mesures perquè disminueixi el nombre de treballadors pobres. «Necessitem més formació contínua per prevenir l'atur en un sector que està envellit, i que enfronta riscos importants pel que fa al canvi tecnològic», va dir Bellera, que va demanar que la indústria «s'obri» al futur de l'economia, que és la població jove.

En la mateixa línia, el president de CTESC, Lluís Franco, va posar l'accent en l'escàs creixement de la productivitat del sector, que ha perdut pes en favor del sector serveis. Al seu torn, la directora general d'Indústria de la Generalitat, Matilde Villarroya, va defensar l'aposta de l'administració pel Pacte Nacional per a la Indústria com a eina per a forjar un futur de progrés. «El Govern vol que Catalunya continuï sent un país industrial», va assegurar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook