Les compres realitzades amb targetes el 2018 a Espanya van arribar gairebé als 4.000 milions d'operacions, amb un valor global superior als 147.431 milions d'euros, xifres que suposen increments del 13,8% i del 9,1%, respectivament, segons consta en la «Memòria anual sobre la vigilància de les infraestructures dels mercats financers 2018», elaborada pel Banc d'Espanya. Segons l'organisme, l'evolució de l'import total de les operacions realitzades amb targeta «segueix un perfil semblant» al de la despesa en consum privat de les llars, tot i que a unes taxes de creixement superiors, el que «reflecteix el pes creixent» de les targetes de pagament com a instrument per a canalitzar el consum de les llars.

El nombre de targetes en circulació emeses a Espanya es va situar en 83 milions al tancament de 2018, amb un augment del 5,6%, en línia amb la tendència creixent d'exercicis precedents. D'aquest total, una mica més de 36 milions eren de crèdit, amb un increment interanual del 6,6%, mentre que 47 milions eren de dèbit, amb una alça interanual del 4,9%.

Pel que fa al parc de caixers i terminals de punt de venda (TPV), les dades del Banc d'Espanya reflecteixen que, a finals de l'any passat, hi havia al voltant de 51.391 caixers a Espanya, un 1,1% més que un any abans, mentre que les TPV es van incrementar un 2,7%, fins a superar la xifra d'1,8 milions.

L'informe també indica que, al llarg de l'any, es van registrar mica més d'un milió d'operacions fraudulentes amb targetes, per un import de 88 milions d'euros. Aquestes xifres suposen unes taxes de frau del 0,022% en nombre d'operacions i del 0,029% en import. En comparació amb l'any 2017, suposen un creixement en termes tant del nombre d'operacions (0,017%) com de l'import (0,020%).

Tenint en compte el nombre de targetes en circulació i la mitjana d'operacions realitzades per cada targeta, a Espanya tenen lloc 1,4 operacions fraudulentes a l'any per cada 100 targetes, de 74 euros d'import. Del total d'operacions fraudulentes, el 64% correspon a frau en compres realitzades en operativa remota, i la resta a TPV físics (34%) i a caixers (2%).

L'organisme supervisor explica que, en general, el repunt del frau s'ha localitzat en les operacions de comerç en punt de venda físic, ja que per a l'operativa remota, en la qual estan incloses les operacions per Internet, s'ha observat un manteniment en les taxes de frau. En tot cas, les taxes de frau en punt de venda físic (0,010% en nombre d'operacions i 0,017% en termes d'import) segueixen sent molt inferiors a les d'operacions remotes.

Per àmbit geogràfic en termes relatius, s'observa que la major taxa de frau en les operacions de compra correspon a les realitzades a l'estranger amb targetes emeses a Espanya, sent la taxa mitjana d'un 0,124% del total, per davant de les realitzades a territori espanyol amb targetes emeses a l'estranger, amb una taxa de frau del 0,065% del total, i, finalment, les operacions a Espanya amb targetes emeses a Espanya (0,006%).