11 de gener de 2020
11.01.2020

Gràcies

11.01.2020 | 00:26

Era un dia de la setmana anterior al Nadal que en Lluís Rubió va passar per casa per felicitar el Nadal al temps que portava una revista Joves Agricultors, era la número 194, l'última revista publicada, i em va comentar que aquest número era l'últim publicat i que no hi hauria el 195, que es jubilava el dia 1 de gener i es deixava de publicar la revista. A més d'una sorpresa va ser un disgust, es deixarà de publicar una revista en paper, gairebé l'última revista d'agricultura en paper que es publicava a Catalunya. Sens dubte una gran pèrdua per als agricultors i ramaders de Catalunya, especialment de les comarques de Girona.

En Lluís dedica la revista a tots els lectors amb una editorial que titula Gràcies. Vull comentar part del que en Lluís ens diu als seus subscriptors i especialment lectors: «Amb aquesta revista núm. 194 i després de 38 anys al vostre servei, us haig de dir que ha arribat el moment de la meva jubilació i podria ser també el d'aquesta publicació. Dic podria ser, perquè a hores d'ara no s'ha trobat el relleu per fer possible la seva continuïtat, encara que hi ha un jove emprenedor que està valorant la possibilitat de continuar-la, quelcom que seria desitjable però que no és fàcil tenint en compte les noves tecnologies i formats de comunicació actuals. De fet, en aquests 38 anys, la revista Joves Agricultors és gairebé l'única revista agrària privada que ha quedat a Catalunya, i ha perseverat gràcies a la fidelitat dels subscriptors com també de les empreses, relacionades amb el sector, que per mitjà dels seus espais comercials hi han fet confiança. A tots us expresso la meva sentida gratitud per haver pogut comptar amb vosaltres, ja que sense la vostra implicació no hauria estat possible arribar fins aquí. Per la meva banda he intentat fer aquesta feina de comunicació amb tota la professionalitat que he sabut i pogut i l'objectiu no ha estat un altre que el de transmetre tot allò que podia ser d'interès per l'empresa familiar agrària i alhora també donar visibilitat a la feina de molts emprenedors que han estat i són una referència en el sector».

Sense un mereixement real, vull agrair que Lluís es recordi del que durant anys hem col·laborat: «També vull agrair l'assistència que durant tants d'any he tingut de molts col·laboradors i en especial d'en Jesús Domingo, professor ja jubilat de Bell-lloc del Pla i col·laborador del Diari de Girona. Escola que, com saben, molts dels que en aquests darrers anys ens hem dedicat, d'una manera o d'altre, a l'agricultura hi vam cursar els estudis de formació professional agrària. De fet, Bell-lloc, com també altres escoles com ara Quintanes, on hi vaig treballar com a professor durant els primers anys de la meva vida professional, han deixat petjada en formar tota una generació de professionals del camp que han tirat endavant les seves explotacions, tot i que les circumstàncies i l'evolució dels temps han forçat també a molts a canviar d'activitat o a buscar-se la vida en altres sectors. I ho han fet sempre mirant endavant i plantant cara al futur, de la mateixa manera que ho feu els que encara seguiu enmig dels camps o del bestiar, adaptant el negoci a les exigències actuals o a les noves tecnologies».

És important recordar que en aquests 38 anys, el camp català ha experimentat una evolució sense precedents, per exemple, passant d'una població activa en el sector de 127.600 persones de l'any 1982, que suposaven gairebé el 7% del total, a només 54.700 persones en aquest 2019, que suposen poc més de l'1,5% del total. No obstant, malgrat aquesta davallada en actius humans, hem augmentat en productivitat en gairebé tots els sectors. A tall d'exemple i per esmentar un dels sectors més rellevants, en porcí hem passat d'una producció de 432.838 tones de l'any 1982 a 1,86 milions de tones en el 2018, que suposen un augment del 330%.

En Lluís recorda que aquesta evolució ens indica que hem guanyat en professionalitat, en eficiència productiva i també en mercats, ja que els productes catalans, a més d'arribar a la resta de l'Estat, també arriben a molts països d'arreu del món, la qual cosa ha passat a ser clau en determinats sectors. En qualsevol cas, arribar fins aquí no només ha estat possible per l'empenta i dinamisme de moltes empreses i emprenedors, sinó també perquè hi ha hagut clients disposats a comprar el nostre producte i aquests, siguin de Madrid, París o Pequín, mereixen la nostra gratitud. També perquè durant moltes dècades hem gaudit d'una pau i estabilitat social que ha afavorit el creixement i la creació de riquesa, encara que aquesta no sempre s'ha distribuït o es distribueixi de la manera més justa.

«Tant se val que en les societats actuals hi hagi mancances i també molts reptes pels quals val la pena lluitar, però si hem de ser sincers, les coses són ara molt millors que 38 anys enrere i hem avançat perquè hem sabut sumar sinergies i complicitats amb empreses i pobles d'arreu de l'Estat i junts hem aconseguit fites que d'altra manera difícilment s'haurien assolit».

«Una evolució -diu en Lluís- que ens hauria de convidar a valorar molt més el que tenim i no tant el que volem tenir i, no obstant, hem configurat una societat del benestar, amb la nevera plena».

No més ens resta dir: «Gràcies», en majúscules, Lluís Rubió i Massegur, per la teva dedicació al servei de l'empresa familiar agrària i a informar dels progressos tècnics que durant aquest 38 anys s'ha anat produint, dels reportatges «Fer empresa» que ens ha anat informant dels joves empresaris emprenedors que han anat sorgint i que eren tan motivadors amb els quals vaig col·laborar en la preparació durant uns quants anys i de mantenir-nos al dia de totes les activitats que fèiem i els documents que ens anaven demanant les administracions. Gràcies, Lluís.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit