Sorprèn que les dues causes més importants contra Rato i Bankia hagi donat decisions tan oposades. Dues de les més altes instàncies judicials espanyoles han afirmat que els comptes de Bankia presentats per sortir a borsa el 2012 eren falsos i correctes alhora, segons els jutges.

La primera causa contra Rato, la decisió de la qual es va conèixer ahir, va ser iniciada per l'Audiència Nacional a finals del 2012 pel suposat falsejament dels comptes a la sortida a borsa de Bankia, que va haver de ser nacionalitzada amb 24.000 milions d'euros de l'erari. Des de juliol del 2013, Rato estava imputat per presumptes delictes de falsificació de comptes, administració deslleial i apropiació indeguda. L'Audiència resol que els comptes presentats llavors eren correctes i van ser legalment supervisades pels organismes corresponents.

El Tribunal Suprem ja va dictar sentència al febrer de 2016 a partir de les demandes plantejades pels accionistes en la via civil. Llavors semblava la més apropiada per recuperar els diners invertits en la sortida a borsa. El Suprem va ratificar que la informació que va facilitar Bankia en el fulletó per adquirir les accions era «incorrecta i inveraç». Va sentenciar que el banc havia de tornar els diners. L'entitat financera va haver d'assumir el pagament de 1.900 milions. Bankia va renunciar a resoldre les demandes individuals en els tribunals per no haver de fer front al possible pagament de les costes, un cop ja s'havia pronunciat el Suprem. Malgrat l'evident contradicció en les dues sentències, la del Suprem és ferma i no hi ha marxa enrere, tot i que és possible que es presenti recurs contra la de l'Audiència Nacional. Així ho han indicat associacions diferents.

«Sorprèn que l'Audiència no hagi tingut en compte els arguments del Suprem per determinar que els comptes no reflectien la realitat de l'entitat i posi l'accent en què els supervisors les van donar per bones», va comentar Patricia Suárez, presidenta de l'associació Asufin, que ha portat casos contra Bankia per la via civil.

No és aquesta la posició de l'entitat financera que ha defensat des del primer moment la veracitat de les xifres presentades en la sortida a borsa. Com en aquest cas, en la sentència anterior es van pronunciar dubtes des de diferents sectors jurídics i financers. El que va ser president de la CNMV, Manuel Conthe, va arribar a publicar en un article poc després de conèixer-se la opinió del Suprem, que la sentència arribava a un resultat material «just», però els magistrats van cometre «errors, confusions i omissions greus» que especialment «resulten descoratjadors i posen de manifest la seva insuficient formació financera».