Dins de la política de perfil baix mantinguda per moltes famílies empresàries, de no cridar l'atenció, hi ha la de «netejar la roba bruta a casa». Aquestes comprensibles i recomanables polítiques poden portar a no cercar ajuda externa quan aquesta pot ser d'utilitat o inclòs imprescindible per superar reptes o conflictes. Acceptar ajuda exterior ja és un bon primer pas, la resolució de molts problemes comença pereconeixement de la seva existència.
Cal establir canals de comunicació i detectors de fums per localitzar els focs l'abans possible. La falta de comunicació entre la família i l'empresa, que a la família no es parli de la forma adequada de l'empresa, és un indicador de possibles problemes.
Igual que de forma periòdica cal fer revisions mèdiques, el mateix passa amb les empreses; i a les familiars a més a més de al negoci cal prestar atenció a la família. Igual que hi ha especialistes en màrqueting, informàtica, fiscalitat o producció; n'hi ha en família empresària, medicació o teràpia.
En escollir assessorament convé analitzar més d'una alternativa i tenir en compte la química personal. Això últim és més difícil, ja que convé que sigui amb relació a tots els integrants de la família empresària. Perquè són aquests els que han de construir la seva solució, l'extern fa com les llevadores al part: ajudar.
Aquesta ajuda pot consistir a col·laborar a fer que la família empresària faci coses en comú, com pot ser establir o revisar la constitució o protocol familiar, és a dir, les normes que regulen les relacions bidireccionals entre la família i l'empresa. Per fer-ho la família ha de tenir confiança, és a dir, reconèixer en els altres responsabilitats, capacitat i interès sincer per ells. Posar en comú perquè continuar sent família empresària, arribar a acords de com han de ser qüestions com el treball a l'empresa, el repartiment de beneficis, la liquiditat de les participacions o la presa de decisions és una bona forma d'acostar els continuadors a la realitat de continuar sent socis.
