El mercat en general està cada cop més intervingut. Això de la llibertat d’empresa i del lliure comerç és cada cop més discutible i no és que ho critiqui, només ho constato.
Fins i tot les petites i mitjanes empreses, que són la majoria en ell nostre país, s’han vist en els darrers temps immerses en obligacions com els controls horaris, els registres salarials, els plans d’igualtat o en altres iniciatives no obligatòries com són el Compliance, el Canal Ètic, la Política Anticorrupció, la Política Ambiental i altres polítiques i protocols i normes internes de tot tipus, per tal de prevenir i confiar a evitar potencials mals futurs i majors.
Veig alguns dels meus clients emprenyats amb el temps i recursos que han de dedicar a aquests matèries, quan diuen que tenen moltes altres preocupacions que consideren més importants. Però jo sempre els recomano que ho positivitzin, que no s’ho agafin així, perquè no serveix de res, i que facin de la necessitat virtut i vegin amb bons ulls tot el que sigui prevenció, control i compliment normatiu i que pensin en els efectes positius que té; que hi són i no són pocs.
Fa poc que he analitzat la Resolució del Parlament Europeu, de 10 de març de 2021, amb recomanacions destinades a la Comissió, per tal que s’aprovi una Directiva sobre diligència deguda a les empreses i sobre responsabilitat corporativa; el que significa un pas molt important i que marca clarament la tendència. És cap aquí cap on va el Món, o, com a mínim, Europa i qui vulgui navegar a contracorrent té molts números de naufragar en un moment o altre.
Es coneix per Responsabilitat Social Corporativa el compromís que han de tenir les empreses envers els grups d’interès amb els que es relacionen i envers els àmbits en els quals actuen, en el sentit més ampli; així en l’àmbit laboral, social, mediambiental, en la relació amb clients, proveïdors i administracions públiques, en el bon govern corporatiu, en la transparència, etc.
Així, la tendència del legislador europeu i dels legisladors dels estats membres és que el que fins fa poc es plantejava com una responsabilitat voluntària, vagi cap a ser una responsabilitat mínima imposada, obligatòria, que, per ara, obligarà només a les empreses cotitzades i les que tinguin riscos elevats; però que cada cop més s’anirà imposant també a les petites i mitjanes empreses.
Només cal fixar-nos en l’article primer del text de Directiva que el Parlament proposa a la Comissió, que diu que l’esmentada Directiva tindrà per objecte garantir que les empreses que operin en el mercat interior de la Unió Europea, compleixin amb el seu deure de respectar els drets humans, el medi ambient i el bon govern i no causin, ni contribueixin a causar, efectes adversos potencials o reals mitjançant les seves activitats o les seves operacions, productes o serveis o en la seva cadena de valor, quedant obligades a prevenir i mitigar aquells efectes adversos.
Sincerament, crec que ens ho hem d’agafar bé, veure-hi la part positiva, que la té, remar a favor del corrent i interioritzar en la presa de les decisions empresarials la nova manera de governar; no només lluitant contra els efectes adversos negatius; sinó intentant que les empreses contribueixin als impactes positius que poden proporcionar a la nostra societat, que són molts, com per exemple la creació de llocs de treball de qualitat, la millora de les condicions ambientals, el compliment normatiu i el pagament dels impostos que els corresponguin, la denúncia de la corrupció i en general el respecte als drets humans, incloent la no discriminació per raó de gènere, raça o ideologia.
Entre totes i tots podem fer un món millor i les empreses hi tenen un paper molt important.
