El preu disparat del CO2 colpeja la indústria mentre el Govern fa caixa

El mercat majorista de l’electricitat (pool, en l’argot del sector energètic), on diàriament es fixa el preu del 80% dels quilowatts que es consumeixen a Espanya, va marcar l’abril passat valors mitjans que gairebé tripliquen els d’un any abans.

És part d’una escalada que, de prolongar-se, tindrà impactes rellevants en la factura dels usuaris i particularment en les grans indústries intensives en consum elèctric.

La cotització dels anomenats drets per emetre CO₂, disparada últimament per la política climàtica de la UE i també per l’acció dels especuladors financers, està darrere d’un fenomen que, al mateix temps, està carregant les arques dels governs a través de les subhastes de carboni.

El comerç del CO₂ impacta de la següent manera sobre el preu de la llum: les centrals que usen combustibles fòssils (gas natural i carbó) estan obligades a pagar per cada tona de diòxid de carboni que emeten, cost que les empreses propietàries repercuteixen en els preus que ofereixen en el pool.

Pel model de funcionament d’aquest mercat (marginalista), tots els megawatts necessaris per a cobrir la demanda de cada hora es retribueixen al preu més alt, el de l’última central l’oferta de la qual és acceptada; si es tracta d’una tèrmica fòssil, la resta de l’electricitat aportada per altres tecnologies (hidràulica, nuclear, eòlica…) cobrarà el preu marcat per ella, inclòs el cost repercutit del CO₂, encara que es tracti de plantes amb zero emissions.

«Cost d’oportunitat»

L’aplicació del criteri del «cost d’oportunitat» fa també que fins i tot quan l’últim megawatt procedeix d’una planta hidroelèctrica, amb emissions nul·les i a penes costos variables, el preu reculli sovint, de manera implícita, l’efecte de la cotització del diòxid de carboni.

En el recent episodi d’ascens de la llum s’han combinat diversos factors: un augment de la demanda davant la desescalada de les restriccions de la lluita contra la pandèmia de la covid; un conseqüent major funcionament de les centrals de gas (no de les de carbó, gairebé expulsades per complet del mercat), un encariment d’aquesta última matèria primera i, de manera singular, la cotització del CO₂ i el seu impacte en els costos de les centrals gasistes (cicles combinats).Les causes. El preu de la tona en la Borsa del carboni ha crescut el 32% en dos mesos, fins a superar els 50 euros. A la mateixa altura de fa un any, la cotització no arribava als 20 euros.