Com el Guadiana, la possible fusió de les patronals AEB (bancs tradicionals) i CECA (bancs i fundacions procedents de caixes d’estalvi) ve sortint a la superfície del sector financer periòdicament des de fa gairebé una dècada. En els últims mesos ha tornat a aflorar, coincidint amb l’anunci del president de l’AEB, José María Roldán, que deixarà el lloc quan venci el seu mandat, l’abril vinent, mentre que el del primer mandatari de la CECA, Isidre Fainé (també màxim dirigent de la Fundació Bancària La Caixa), acabarà al març. «Hi ha hagut converses preliminars informals, però va amb molta tranquil·litat i no és clar que aquesta vegada sí que hagi de sortir», confirmen fonts del sector.

En el que coincideixen totes les parts consultades és que la integració tindria molta lògica. A principis de 2008 hi havia més de 50 entitats de crèdit rellevants a Espanya, i bancs i caixes es repartien el negoci financer pràcticament al 50%. Avui a penes sobreviuen onze institucions importants (deu en uns dies, quan s’uneixin Unicaja i Liberbank) i les antigues caixes que resisteixen operen a través de bancs. Els interessos dels uns i els altres estan, per tant, molt més alineats, encara que sobrevisquin algunes diferències (principalment, el paper de les fundacions en l’accionariat de les antigues entitats d’estalvi).

Suport supervisor

A això s’hi suma el suport en els organismes supervisors, particularment de l’espanyol, a la fusió. Segons fonts d’una gran entitat, la directora general de supervisió del Banc d’Espanya, Mercedes Olano, ve instant al sector a plantejar-se l’operació des de fa algun temps. «El Banc d’Espanya i els espanyols del Banc Central Europeu ens diuen que no té cap sentit que AEB i CECA no es fusionin. A ells els dóna més feina, perquè han de tractar per separat amb les dues, i a més ens adverteixen que ens resta influència a la banca espanyola enfront de la d’altres països que tenen una sola patronal, com Holanda», afegeix el president d’una altra entitat.

Roldán, de fet, ha vinculat públicament la seva sortida amb una possible unió de les patronals: «Tenim interessos molt semblants. Una vegada que tots som bancs, molts de nosaltres amb cotització en mercats de capitals, la similitud de posicions és molt elevada i la col·laboració és molt gran. A mi em sembla que una patronal unificada tindria més potència en defensa dels interessos de la banca espanyola a Europa. Però aquesta és una reflexió que ja no em correspon. El que he intentat en anunciar amb tanta anticipació la meva marxa és donar temps perquè es facin aquest tipus de reflexions de fons que valen la pena. Ja no és el meu tema, però sí que em sembla important donar espai perquè aquest tipus de solucions es puguin estudiar. Units som més forts, no hauríem de renunciar a això en el futur».

El gran obstacle ha estat sempre el repartiment de poder: l‘AEB està controlada en la pràctica per Santander i BBVA, mentre que CaixaBank domina la CECA. Gràcies al seu negoci internacional, els dos grans bancs han estat tradicionalment molt més grans que el català, amb el que aquest temia veure diluïda la seva influència en una patronal fusionada. No obstant això, les distàncies s’han retallat després de la seva absorció de Bankia: segueix líder Santander (1,5 bilions d’euros en actius), molt per davant de BBVA (719.000 milions), però CaixaBank ha retallat distàncies (de 451.000 a 663.000 milions) i és amb diferència l’entitat líder en el mercat espanyol.

«És un tema que està sempre damunt de la taula perquè és de sentit comú. Quedarem cinc bancs a la CECA, de 45 que érem, i a l’AEB també són quatre grans. Tindrem dues patronals que caben en un taxi, des del punt de vista de lobby és un disbarat. La fusió és avui més lògica que fa cinc anys. A més, CaixaBank és ara molt més gran que la resta en el mercat espanyol, amb el que el desequilibri de pesos amb Santander i BBVA és menor. Les circumstàncies són més propícies per la situació sectorial i les persones», s’argumenta des d’una entitat hereva de caixes. «Després de la fusió de CaixaBank i Bankia, jo crec que Fainé pot ser ara més favorable, perquè el seu banc tindria més pes en la nova associació, encara que no crec que Santander i BBVA li deixessin presidir-la», afegeix el president consultat.

La decisió de Fainé

L’actitud que prengui el banquer català és clau. «Fa tres anys, quan el van renovar, els bancs van encarregar a Roldán que intentés impulsar la fusió i ell ho va venir a dir en una roda de premsa. En la següent reunió del consell de la CECA, Fainé va prendre la paraula res més començar i va dir que això succeiria per sobre del seu cadàver. Els clàssics, com Braulio Medel (Unicaja) i Amado Franco (Ibercaja), el van aplaudir molt», rememora un dels principals banquers. Un altre executiu assegura que Fainé va acceptar en una altra ocasió la fusió patronal sempre que la presidís, una cosa inacceptable per als grans bancs de l’AEB.

Algunes fonts interpreten que la seva edat (79 anys) podria portar-lo a decidir no optar a un nou mandat a la CECA, la qual cosa facilitaria la fusió. Fainé ha estat sempre un gran defensor del paper diferencial que l’obra social de les caixes els concedeix enfront dels bancs, però no s’oposarà a la fusió si el Banc d’Espanya la reclama, segons fonts pròximes a la seva entitat. «És veritat que des dels bancs de l’AEB hi ha molt d’interès, especialment del BBVA. Però a la CECA tots estem còmodes i a l’AEB hi ha moltes baralles. No és una mala idea, però no tenim pressa. Que estudiïn les diferents opcions per a fer-ho i després ja veurem», es conclou en un banc hereu de caixes.