Fins al 40% d’empreses espanyoles necessitarà dur a terme una reestructuració dels terminis del seu deute per poder seguir fent front als interessos, segons un estudi de Fedea. La meitat podrien ser viables, afegeix, però «hi ha un risc elevat» que la pandèmia pugui dur al tancament d’un nombre alt d’elles que, «si sobreviuen a la crisi, tornarien a donar beneficis». El Consell de Ministres va donar llum verda la setmana passada a la reforma de la Llei Concursal que preveu evitar aquest allau de fallides.

Preconcurs: plans de restructuració.

La reforma redueix els mecanismes preconcursals existents (acords de finançament i acords extrajudicials de pagament) a un de sol: els plans de reestructuració. Dirigits a empreses viables amb problemes, preveuen una reestructuració més primerenca, i per tant amb majors probabilitats d’èxit, així com contribuir a la descongestió dels jutjats i per tant a una major eficiència del concurs, segons diu el text de l’avantprojecte. Amb aquest mecanisme, el deutor podrà determinar quins seran els creditors afectats i les execucions singulars dels béns i drets de l’empresa quedaran suspeses -fins a un màxim de dotze mesos- per facilitar la negociació del pla, el que permetrà a l’empresa continuar desenvolupant la seva activitat.

Concursos: més agilitat i eficiència

. Espanya té taxes de concursos molt més baixes que els països del seu entorn, segons un estudi del Banc d’Espanya que culpa la baixa eficiència del sistema (plasmada en la lentitud del procediment que dura de mitjana quatre anys) i el seu reduït atractiu «per a les persones físiques, els amos de microempreses, per la dificultat d’obtenir una exoneració dels deutes». La reforma intenta reduir la durada dels concursos i agilitzar-los.

Micropimes: procediment especial

. Espanya és un país de pimes, en concret de micropimes. Segons dades del Ministeri d’Indústria (agost de 2020), el 93,82% de les empreses són micropimes, companyies amb menys de deu treballadors i uns ingressos anuals inferiors als dos milions. El Govern ha dissenyat per a elles un procediment especial i únic, a mig camí entre el pla de reestructuració i el concurs, que podrà ser utilitzat quan l’empresa tingui probabilitat d’insolvència, insolvència imminent o insolvència actual. L’objectiu és reduir el cost dels procediments concursals per a aquestes empreses i que el facin servir abans d’arribar a un punt de no retorn. D’una banda, es redueixen els tràmits innecessaris i la participació de professionals es limita a supòsits imprescindibles. Per exemple, la participació d’advocat i procurador serà voluntària, excepte en determinats supòsits, i la intervenció del jutge només es produirà per a les decisions més rellevants. Els incidents es resoldran per un procediment escrit i si es necessita la participació oral serà a través de vistes virtuals.

Segona oportunitat: el perdó dels deutes.

Al voltant de les empreses hi ha les persones. Un estudi realitzat el 2006 per Burchell and Hughes suggereix una correlació positiva entre una actitud favorable a les segones oportunitats i el creixement del PIB. Per reforçar la cultura que un fracàs és part de el camí cap a l’èxit, l’avantprojecte amplia la relació de deutes exonerables en el procediment de segona oportunitat i introdueix la possibilitat d’exoneració sense liquidació prèvia del patrimoni del deutor i amb un pla de pagaments, permetent així que aquest conservi l’habitatge habitual i els actius empresarials. La regulació de l’exoneració afecta autònoms i persones els deutes de les quals no vinguin d’activitats empresarials (consumidors).