El moviment veïnal per la gratuïtat de l’AP-7 reorienta la seva lluita per evitar que «mai més» es tornin a implantar peatges a partir de l’alliberament de diverses autopistes aquest pròxim 1 de setembre. L’oposició a la implantació de la vinyeta o algun altre mètode per poder circular per les vies ràpides públiques i que els seus usuaris paguin pel seu manteniment serà el principal eix de la lluita que s’obre amb el nou escenari. Per celebrar la finalització de la concessió dels peatges de tota l’AP-7, l’AP-2, la C-33 i la C-32 nord, l’entitat Prou, AP-7 Gratuïta Ja organitzarà el pròxim dia 31 d’agost al vespre una marxa lenta per la via amb inici i arribada a Salou, a més d’unir-se als actes organitzats arreu del país per altres grups.
La marxa lenta, sense voluntat d’afectar el trànsit, segons els mateixos convocants, vol celebrar l’eliminació dels peatges en el tram entre Salou i la Jonquera però, al mateix temps, fer pública la inquietud davant l’anunci que circular per les vies ràpides d’alta capacitat podria tornar a ser de pagament a partir de l’any 2024. Amb aquest objectiu, plataformes d’arreu de Catalunya i de l’estat espanyol sumaran esforços sota el lema «Mai més», en les diferents llengües oficials, per reclamar que no s’estableixi la vinyeta o mètodes de pagament similar. Creuen que l’alliberament de 500 nous quilòmetres de vies de peatge no ha de ser excusa per modificar el model actual.
Una part mínima
«El manteniment de la via és una part mínima respecte al que es generava –ingressos dels peatges. La informació que no hi ha prou diners per a carreteres és una gran mentida. Donen a creure que hem de pagar per mantenir», va avisar el portaveu del moviment veïnal ebrenc, Llorenç Navarro. Recorda que l’AP-7 s’ha arribat a pagar «35 vegades més» del que va costar i que les vies ràpides s’han amortitzat «157 vegades» amb els peatges. En els casos de l’AP-7 i AP-2, apunten, el manteniment i explotació per part de l’Estat suposa 20,5 milions d’euros, davant dels prop de 724 que ingressava Abertis, la concessionària, entre peatges i bonificacions. «És aberrant», sentencia Navarro.
Després de 240 talls de carretera al llarg dels últims sis anys, el veïns insisteixen que no es tracta únicament d’una qüestió econòmica, sinó que principalment de seguretat i de llibertat de circulació de les persones. Segons els càlculs del mateix moviment, un total de 767 persones han perdut la vida en vies convencionals paral·leles durant la pròrroga de les concessions en disset anys. Creuen que, d’haver tingut l’alternativa de circular per una autopista sense pagar al voltant d’un 70% s’haurien pogut evitar.
Altres sistemes
Amb aquests arguments, reclamen als governs català i espanyol, així com als partits polítics, que rebutgin la idea d’aplicar fórmules de pagament per als usuaris, siguin la vinyeta o altres sistemes. De forma particular, Navarro va demanar la dimissió del vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, per mostrar-se partidari de la vinyeta. Avisa que la qüestió formarà part de les negociacions amb el govern espanyol i repta els partits catalans a no donar suport als pressupostos del Govern si acaba preveient la seva implantació. «Volem polítics que treballin pels interessos del poble i no per empreses que es poden beneficiar d’un model que és una privatització encoberta», ha assegurat.
Amb l’alliberament total de l’AP-7, el moviment veïnal reclama també al Govern espanyol que apliqui millores que consideren essencials per garantir que la infraestructura presti un bon servei. Principalment, la construcció d’un tercer carril per reduir la congestió del trànsit.
