Espanya està lluny de patir una bombolla immobiliària: les entitats financeres han augmentat la seva solvència i els crèdits es concedeixen de forma majoritàriament prudent, si bé els preus dels immobles comencen a donar alguns senyals incipients de sobrevaloració (i apunten a un problema social d’accés a l’habitatge). Malgrat aquesta relativa estabilitat, el Banc d’Espanya s’està rearmant per evitar que es torni a produir una situació com la d’abans de 2008. El supervisor espanyol ha completat ja els treballs legals per aprovar una normativa que li permetrà limitar l’exposició dels bancs tant al maó com a altres sectors on es detectin excessos, i en principi preveu aprovar-la abans que acabi l’any, segons va confirmar ahir El Periódico, diari del mateix grup editorial que Diari de Girona.

Aquesta norma (circular, en el seu llenguatge, i que el supervisor va sotmetre a consulta pública el febrer passat) farà operatiu un paquet de noves eines d’actuació que el Govern va aprovar en 2018 i 2019 i que emanen dels canvis reguladors impulsats a nivell global i europeu a conseqüència de l’anterior crisi internacional. Una vegada aprovada, l’organisme governat per Pablo Hernández de Cos podrà limitar el percentatge màxim que la hipoteca pot finançar del valor o el preu de l’immoble, la renda disponible màxima del client que pot anar destinada a pagar el crèdit, i els terminis de venciment i de manca del préstec.

El Banc d’Espanya també podrà imposar als bancs que guardin una guardiola de capital específica per a afrontar les futures pèrdues de les seves hipoteques o altres carteres de crèdits o actius (matalàs anticíclic sectorial), així com establir límits màxims al pes d’aquestes carteres sobre el total de préstecs de les entitats. L’organisme podrà activar una o diverses d’aquestes mesures alhora, de manera individual o sectorial, i tant per a crèdits a particulars com a empreses. Segons va calcular a l’inici de l’any, si haguessin estat aquestes eines actives abans de l’anterior crisi, els bancs s’haurien vist obligats a tenir entre 64.000 i 109.000 milions d’euros de capital més (enfront dels entorn de 60.000 milions que va costar a l’Estat rescatar a les entitats fetes fallida).

Aquestes eines se sumen a unes altres que ja es van aprovar en els últims anys, particularment el matalàs de capital anticíclic general. Es tracta de la possibilitat d’obligar les entitats a reservar una guardiola de solvència no assignada a cap sector productiu concret quan es detecta que l’economia està acumulant desequilibris globals (a Espanya no s’ha activat des de la seva creació). En aquest camp també s’està treballant en millores, però a nivell comunitari. A conseqüència de la pandèmia, el Banc Central Europeu (BCE) ha advocat per tenir majors poders de coordinació d’aquests matalassos, que són una competència nacional, però les converses estan encara en una fase molt inicial, segons confirmen fonts comunitàries.

Tanmateix el BCE defensa que si hi hagi una institució que coordini aquests matalassos a nivell europeu, perquè seria més fàcil actuar en moment de crisi.