D’un costat, aparença de recuperació; de l’altre, senyals encara incerts de perill. La constitució d’empreses ha remuntat oficialment a Catalunya, amb un nivell d’obertures (unes 19.000) que ja supera les xifres que es registraven abans de la covid. En l’altre plat de la balança, no obstant això, els empresaris catalans han dissolt prop de 2.000 societats, gairebé un 20% més que el 2020. Ara bé, malgrat que això suposa el major increment d’un any a un altre des de la crisi financera, també implica reduir a gairebé res la diferència amb el 2019.
En concret, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’any passat es van posar en marxa 19.186 negocis a Catalunya. Són un 27,7% més que l’any anterior, un percentatge que representa el major augment per a la comunitat que registra aquesta sèrie estadística, que arriba fins a l’any 2.000. Són, al seu torn, unes mil obertures més que el 2019, la qual cosa suposa estar un 5,7% per sobre de la situació prepandèmia.
«Sens dubte són bones notícies: la creació d’empreses sempre és un bon senyal a nivell de país i a nivell de generació de riquesa», afirma l’economista i president de la comissió de mercantil, concursal i experts judicials del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Jordi Albiol, que a més troba raonable que la diferència amb 2019 sigui encara una mica discreta: «Hem d’entendre d’on venim i que anem fent passos a poc a poc». L’important, per a ell, és que les dades mostren que el teixit productiu creix, tant perquè es recupera la creació d’empreses, com perquè el nivell de tancaments és similar al d’abans de la crisi sanitària.
En total, entre gener i febrer de l’any passat van tancar 1.842 negocis a Catalunya, amb el que ja van gairebé 3.000 des que es va decretar l’estat d’alarma. De fet, les baixes de 2021 suposen incrementar en un 19,6% una xifra que l’any passat es reduïa dràsticament (-13%) pels diferents mecanismes i escuts posats en marxa per a protegir les empreses del cop de la pandèmia i per la paràlisi del sistema judicial i mercantil. Un any més tard, les dissolucions només estan un 3% per sobre dels nivells precovid.
«Tothom porta any i mig esperant el boom [de tancaments] i és cert que hi ha moltes empreses en situació delicada i moltes empreses zombi (que no obren ni es dissolen) que sense l’escut cauran», contextualitza Albiol. Però per a llavors, indica, la idea del Govern és haver aprovat una nova llei concursal que precisament pretén ampliar el ventall de possibilitats abans d’arribar a la liquidació. «Si la llei el que vol evitar és precisament això, el lògic és que aquesta tendència a l’alça en la creació d’empreses es mantingui, i la dissolució es quedi en una ràtio baix», explica aquest economista.De fet, al seu parer, una vegada confirmat que l’activitat mercantil se situa a nivells de 2019 en totes dues direccions (constitucions i tancaments), la gran incògnita és aquesta: saber què passarà quan caigui la moratòria concursal.
Tendència generalitzada
La situació és similar en la resta d’Espanya. En el conjunt de l’Estat s’han constituït 101.134 companyies (un 7,6% per sobre dels nivells precovid) i s’han dissolt altres 23.700, un 2,4% més que llavors. Així, mentre que l’increment en la constitució d’empreses és idèntic, en el cas de les dissolucions el repunt català està per sobre de la mitjana espanyola. El gran motor en termes de constitucions d’empreses és Madrid.
