La Unió Europea (UE) va donar llum verda dimecres a la Llei de Governança de Dades, una iniciativa amb la qual vol agilitzar el flux de dades de forma segura, regular quines empreses i organitzacions poden accedir al rastre d’informació que els usuaris deixen a internet i amb quins fins poden utilitzar-lo. La mesura va ser aprovada amb 501 vots a favor, 12 en contra i 40 abstencions.
Les dades han esdevingut un mannà per a l’economia, el petroli del segle XXI. Amb aquesta nova normativa, la UE crea un marc que permetrà accedir i compartir -complint una sèrie de normes- volums de dades més grans entre l’administració pública i el sector privat, millorant així l’eficiència del mercat únic. Aquest «altruisme de dades», com en diuen, també potenciarà la innovació i l’ecosistema d’empreses emergents. Tot això, «preservant els drets i valors europeus». La Comissió Europea (CE) considera que la Llei de Governança de Dades generarà 270.000 milions d’euros de PIB addicional d’aquí al 2028.
Transformació econòmica
En les darreres dues dècades, els gegants tecnològics -Google, Amazon, Apple, Facebook i Microsoft- han creat i normalitzat un model econòmic basat en l’extracció de dades dels usuaris. Accedir-hi ha estat clau per detectar patrons de conducta dels consumidors, tendències de mercat i fins i tot per predir accions humanes. Només a la UE, aquest model va tenir un valor de 324.860 milions d’euros a finals del 2019, una xifra que es podria disparar fins als 827.089 milions el 2025.
Aquests gegants tecnològics han utilitzat les dades que recopilen com a avantatge competitiu. La nova llei busca revertir aquesta posició de domini fent que les dades de guardians com Google estiguin també disponibles per a l’administració pública i per a altres empreses més petites, cosa que els obrirà noves oportunitats de negoci. «No volem en cap cas un monopoli de dades com el que té Google», va destacar Angelika Niebler, ponent de la posició del Parlament Europeu sobre la llei. Passaria el mateix en el cas de les companyies fabricants de dispositius com ara mòbils o cafeteres, que haurien de compartir aquestes dades amb tercers.
L’anomenada economia de dades ha transformat la societat i s’ha estès cap a múltiples sectors productius i estratègics com ara la salut, les finances, l’automobilístic, l’energia o l’agroalimentari. És per això que les noves regles no només s’aplicaran en les empreses tecnològiques, sinó en tots els àmbits privats i públics que se’n nodreixin.
Com afectarà això els usuaris? La mesura preveu que els usuaris tinguin accés a les dades que generen, que fins ara quedaven en mans dels fabricants. Així, podrien demanar el trasllat de les seves dades cap a altres proveïdors de serveis més barats sense haver de pagar.
La CE estima que, entre el 2018 i el 2025, el volum mundial de dades es multiplicarà per cinc. Aquest flux de dades més gran també té l’objectiu d’alliberar el potencial dels sistemes d’Intel·ligència Artificial (IA), una tecnologia cada vegada més en auge que Brussel·les també està regulant.
La llei fa mesos que es gesta. La primera proposta va ser anunciada el 25 de novembre del 2020; el 10 de desembre del 2021 es va assolir un acord polític entre els governs de la UE i el 23 de febrer passat la CE va presentar la proposta definitiva que es va aprovar al Parlament Europeu.
Compensació per la cessió
Tot i això, que s’aprovi i que s’apliqui són coses diferents. El document europeu assenyala que s’haurà de compensar el titular de les dades per la seva cessió i que no podran ser utilitzades pels tercers per perjudicar el seu negoci, però no especifica quines dades haurà de compartir. Tampoc no està clar com s’obligarà aquests gegants tecnològics a compartir una informació que és essencial per al seu negoci i el seu domini del mercat digital. La llei entrarà en vigor d’aquí a 15 mesos, és a dir, l’estiu del 2023. Fins aleshores, aquestes grans corporacions hauran d’estudiar com adaptar-se a la nova normativa europea.
