Espanya rebrà entre 4.000 i 6.000 milions d’euros addicionals en fons europeus, per sobre dels 70.000 milions assignats inicialment en el programa Next Generation EU. Tal com va explicar la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, a finals de juny la Comissió Europea (CE) recalcularà les assignacions de quantitats a cada país, després de tenir en compte l’evolució real del Producte Interior Brut (PIB) el 2020 i el 2021.
La pitjor evolució relativa al PIB espanyol, la recuperació postscovid del qual va més lenta que la dels principals socis europeus, farà Espanya creditora d’un volum més gran d’ajudes. Segons les estimacions realitzades per la directora de la consultora LlYC per a la Unitat de Projectes Next Generation EU, Paloma Baena, en un document publicat ahir, el recàlcul farà arribar a Espanya entre 4.000 i 6.000 milions d’euros addicionals.
Segons altres fonts coneixedores del procediment europeu de recàlcul dels fons Next Generation EU, aquesta forquilla de quantitats està en línia amb la xifra oficial que es farà pública en les properes dates.
Com a mitjana, el PIB de la zona de l’euro va recuperar el nivell prepandèmia el primer trimestre del 2022; en el cas de l’economia espanyola, es preveu que això passi en el segon semestre del 2023, segons el Banc d’Espanya. Aquest desfasament està darrere de la major assignació de fons a Espanya. Que finalment siguin 4.000 o 6.000 milions dependrà, en bona part, de la posició final dels països europeus sobre el criteri de repartiment.
Afegir noves inversions
Ahir mateix, la consellera econòmica de la representació de la Comissió Europea a Espanya, María Canal Fontcuberta, va explicar a Efe que per fer ús de la major subvenció (la quantia de la qual no va precisar), Espanya haurà de revisar el seu Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) «i afegir noves inversions que justifiquin una necessitat de més finançament». De fet, Calviño ja ha explicat que el Govern està treballant en una addenda al PRTR per mobilitzar les transferències addicionals, així com el tram de crèdits assignat a Espanya, la utilització del qual no va ser prevista en el pla inicial, que es va limitar a l’aplicació del tram de 70.000 milions a subvencions.
En principi, la CE va assignar a Espanya 70.000 milions més en crèdits tous, que són els que el Govern pretén sol·licitar ara. Aquesta quantitat podria ser elevada en, almenys, 10.000 milions més com a conseqüència, també, del recàlcul per les dades definitives del PIB. Paloma Baena xifra aquesta quantitat addicional en un màxim de 16.000 milions.
L’addenda al PRTR haurà de detallar els projectes en què s’aplicaran aquests crèdits europeus (que, a diferència de les subvencions, sí que caldrà tornar), així com una llista ampliada de reformes i inversions que el Govern d’Espanya haurà de complir com a condició per a l’accés a aquests préstecs tous.
El Govern preveu presentar aquesta addenda durant el segon semestre, encara que hi ha una certa pressa, ja que els projectes d’inversió realitzats amb els préstecs tous de la Unió Europea (UE) s’han de presentar abans de finalitzar el primer semestre del 2023.
Tant la transferència més gran de fons que rebi Espanya pel recàlcul de les assignacions (entre 4.000 i 6.000 milions addicionals), com els més de 70.000 milions en préstecs europeus s’hauran de destinar a complir les recomanacions de la CE a Espanya en el marc del semestre europeu, corresponents al 2022.
Entre les recomanacions formulades al maig per la CE hi ha augmentar les taxes de reciclatge i promoure l’economia circular, la recollida selectiva de residus i reciclatge i fomentar la reutilització de l’aigua. També «reduir la dependència global dels combustibles fòssils», accelerant el desenvolupament d’energies renovables i l’autoconsum i augmentar la capacitat d’interconnexions, entre d’altres aspectes.
A més de tenir en compte la participació més gran d’Espanya en els fons europeus Next Generation EU (fins a 6.000 milions addicionals en subvencions i més de 10.000 afegits en crèdits), l’addenda al pla serà aprofitada pel Govern per afegir un altre capítol dedicat en exclusiva a la implementació dels nous fons vinculats al Repower EU, que és l’estratègia proposada per la CE per tallar la crisi energètica provocada per la guerra i la dependència dels combustibles fòssils russos.
El repartiment entre estats
En el cas d’Espanya, es calcula que podria accedir a 4.000 milions en subvencions del Repower EU si els ingressos europeus per drets d’emissió es reparteixen entre els estats membres amb els mateixos criteris que els Next Generation EU. Aquest criteri encara està en discussió.
