L’efecte combinat de factors conjunturals (l’ajust dels excessos de la bombolla immobiliària i financera i els tipus oficials negatius que deprimien els ingressos) i un canvi estructural (la digitalització creixent de l’economia i la societat) ha portat la banca espanyola a fer una retallada sense precedents en la seva xarxa d’oficines en els últims 14 anys, només superada a Europa per la dels Països Baixos. Entre el màxim de setembre del 2008 i el tancament de l’any passat, les entitats de crèdit van reduir les sucursals a Espanya un 58,5%, fins a les 19.104, el nivell més baix des del setembre del 1976. Vist d’una altra manera, han baixat la persiana de 27.014 locals, que és com si totes les oficines que tenien obertes el març del 2018 haguessin desaparegut.
Tot això s’ha traduït també en una retallada sense comparació del nombre d’empleats. Entre el 2008 i el 2020 (últim any amb dades oficials del Banc d’Espanya), el sector ha destruït 98.790 llocs de treball al país, de manera que la seva plantilla va baixar a 179.511 persones, un 35,4% menys i la cota més baixa des de que el supervisor va començar a mesurar-lo el 1981. El 2021, a més, l’ajust es va accelerar com a conseqüència de les fusions i de la crisi econòmica provocada per la pandèmia. Els deu principals bancs van retallar 12.515 llocs de treball més, fins als 144.836, de manera que l’ajust total del sector ja frega el 40% des del 2008.
Catalunya ha estat la comunitat autònoma que ha patit una retallada d’oficines més gran des del 2008 (71%) com a conseqüència de la desfeta de la majoria de les seves caixes. Una mica per darrere, però també per sobre de la mitjana, es van situar els tancaments a la Comunitat Valenciana (64%), Madrid (62%), Múrcia (60%) i Galícia (58,9%). A l’extrem oposat van estar els de Navarra (42%), Extremadura (38%) i Castella-la Manxa (37%) pel menor creixement relatiu de sucursals en els anys de la bombolla. Per la mateixa raó, l’ajust va ser més gran en els municipis més grans (al voltant del 56% als de més de 50.000 habitants) que en els més petits (al voltant del 40% per als de menys de 5.000 habitants).
La retallada de xarxa, a més, està lluny d’haver tocat terra. Els deu grans bancs van tancar 531 oficines més (que eleven l’ajust des del 2008 al 59,7%) només en el primer trimestre del 2022, principalment pels tancaments impulsats per CaixaBank i Unicaja després de l’absorció de Bankia i Liberbank, respectivament. Els costos de les entitats estan més ajustats després d’anys de retallades i els ingressos van en augment gràcies a les pujades de tipus, de manera que la seva eficiència i rendibilitat millora. Però la imparable extensió de l’ús de la banca mòbil i digital dibuixa un panorama en què el sector tindrà cada cop menys sucursals. De fet, Espanya continua presentant una ràtio d’oficines per habitant molt superior a les d’altres països desenvolupats.
