Unió de Pagesos reclama cobertura legal i econòmica per compensar els tallafocs que es fan al camp per evitar incendis. Denuncien que la normativa actual és ambigua i només recull compensacions en cas de grans incendis o si s’actua per ordre dels cossos d’extinció o l’administració. Els pagesos demanen que també se’ls compensi la pèrdua de cultius i els danys en tractors quan llauren d’urgència. Recorden que ho arrisquen tot per evitar que les flames es propaguin mentre no arriben efectius. I posen l’exemple de l’incendi a Sallent de la setmana passada. Es va evitar una catàstrofe ecològica amb l’ajuda de 15 tractors. Amb la normativa vigent, però, no tenen dret a cap compensació i exigeixen canvis urgents al Departament d’Acció Climàtica.
Un incendi a Cabrianes, a Sallent, va fer saltar totes les alarmes dijous de la setmana passada. Els cossos d’emergència estaven concentrats en diferents focs simultanis i els primers a arribar a Sallent van ser els pagesos. «Vam anar corrent per llaurar i, al cap de deu minuts, vam poder aturar la franja, i després vam anar seguint els dos flancs i el vam anar vorejant i tancant amb l’ajuda de 15 tractors», assenyala el coordinador d’UP al Bages, Josep Guitart. «Si no arriba a ser per una actuació ràpida i precisa dels pagesos, no estaríem parlant d’un incendi que no ha sortit als mitjans de comunicació, sinó que hauria durat tres dies», remarca. De fet, l’indret està situat a l’inici d’una zona boscosa i hauria pogut convertir-se en un gran incendi forestal.
Guitart explica que, en situacions com aquesta, cal actuar amb rapidesa malgrat sentir-se «desprotegits» per la normativa actual. «Quan entres a llaurar, ho fas per convenciment, perquè saps que ho pots aturar però t’arrisques tu, la maquinària, que és la nostra eina de treball, i tens el dubte de si l’amo del camp et pot demanar una indemnització si el foc no acaba arribant», detalla. «També pot passar que el tractor s’espatlli durant els treballs o que acabi cremat», explica.
Una assegurança del Govern
Per això, el sindicat defensa que el Govern hauria de tenir una assegurança i garantir cobertura legal i econòmica per a aquest tipus de situacions. «Estem treballant per tot el país, és un bé comú i som una peça més i molt important que sovint no es valora», es queixa. Per això reclamen que el Departament d’Acció Climàtica faci canvis i garanteixi aquesta cobertura més enllà dels grans incendis i d’aquelles franges de seguretat que es fan per ordre de l’administració o dels cossos d’emergència.
Des d’UP destaquen que els pagesos sempre han ajudat en les tasques d’extinció perquè «s’estimen la terra» i son bons coneixedors del territori. Però creuen que caldria millorar la coordinació amb els Bombers, Agents Rurals i la resta de cossos d’emergència per compartir els coneixements i tenir unes bones eines de prevenció i extinció. «A vegades ens sentim com un sector de tercera», lamenta.
Entre les possibles millores, destaquen la creació del que anomenen corredors verds. El responsable d’Herbacis d’Unió de Pagesos, Santi Caudevilla, explica que en zones estratègiques com ara a tocar de boscos o a prop de línies elèctriques, es poden sembrar cultius que tenen una combustió molt més baixa que els cereals i que farien de tallafocs naturals i fins i tot ser un reservori per a les abelles.
L’arribada de la calor s’ha avançat aquest any i ha fet activar el període de risc alt d’incendis, una temporada que s’allarga cada any, amb incendis cada cop més grans i amb més intensitat que mai. Aquest any s’està caracteritzant per no ser precisament un bon any de precipitacions i les altes temperatures assolides al maig i l’onada de calor del juny han donat pas a un dèficit hídric.
Carlos del Álamo, enginyer de monts, apunta que «la veritable clau per prevenir i vigilar els incendis és el control del combustible i l’aprofitament de la biomassa forestal com a energia renovable. Fer rendible la muntanya és la millor manera de garantir-ne la gestió sostenible. A més, en aquests moments d’incertesa energètica, donar suport a aquesta energia hauria de ser una obligació, i més tenint en compte que aprofitar la biomassa forestal podria reduir a un 60% la superfície cremada».
La biomassa forestal és la que lluita pel futur de les muntanyes verdes. Aquesta energia, tant en la versió tèrmica com elèctrica, suposa una gran oportunitat per combatre els incendis forestals. El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) fixa en 1.408 MW la potència elèctrica instal·lada l’any 2030.
La prevenció d’incendis a través de l’aprofitament de la biomassa forestal pot assolir entre dos i quatre milions d’hectàrees i pot suposar, per cada milió de metres cúbics de biomassa que s’incorpori al mercat, 1.000 llocs de treball directes en el medi rural.
