Els ports acaparen mundialment aproximadament el 90% del transport de mercaderies i els costos d’exportació s’han disparat. El València Containerised Freight Index (VCFI), índex creat per l’Autoritat Portuària de València per reflectir l’evolució de les tarifes del mercat d’exportació de contenidors plens per via marítima, mostra que exportar cada cop és més car. Segons aquest índex, els costos es van incrementar un 2,09% al maig respecte el mes anterior, acumulant un creixement del 375,13% des de l’inici de la sèrie l’any 2018. Exportar és gairebé quatre vegades més car que fa quatre anys.
Les causes d’aquesta pujada de preus dels nòlits són múltiples. L’alta demanda del trànsit portuari, l’alça del preu del combustible marí i la congestió en alguns ports nord-americans i asiàtics van marcar l’any passat i ho fan també ara. Hi ha tensió en un transport marítim concentrat en poques companyies. Cinc grans navilieres, que estan utilitzant tots els seus vaixells gairebé sense flota inactiva, mouen el món i són les responsables principals del tràfic de contenidors. MSC, Maersk, CMA CGM, Cosco i Hapag-Lloyd controlen les tres principals aliances navilieres que manegen el 80% del trànsit mundial. I els preus per al transport de mercaderies s’han disparat. Les navilieres apel·len a l’alça dels combustibles per justificar l’increment de cost dels nòlits. El preu del combustible s’ha triplicat des del 2020.
«És possible que després de l’estiu els problemes logístics tornin a augmentar, per nous brots de covid i una nova pujada del preu de l’energia, però també és cert que caldrà veure com afecta la pujada de tipus d’interès, que comporta en principi una reducció de la inversió i la demanda, i per això no es necessitaran tants vaixells en reduir-se la demanda de béns i serveis», explica el director general de l’associació d’empreses internacionalitzades Amec, Joan Tristany.
Agilitzar el servei
Al port de Barcelona reconeixen que actualment «es treballa 24 hores tots els dies laborables per agilitzar i facilitar al màxim l’entrada i la sortida dels contenidors, donant prioritat a l’entrada de contenidors d’exportació plens que tinguin previst que el seu embarcament es produeixi en menys de set dies».
Una mostra de la situació de tensió va ser la decisió de fa uns dies dels EUA de descongestionar els ports de mercaderies del país, l’activitat logística dels quals fa mesos que està a mig gas pels efectes de la pandèmia. Una nova llei prohibeix a les empreses transportistes els vaixells de les quals es trobin en ports dels EUA rebutjar «sense raó suficient» clients nord-americans que vulguin exportar els seus productes, per exemple, a Àsia, i regula les tarifes que els poden aplicar.
Joe Biden, president dels Estats Units, va criticar les altes tarifes i les «pràctiques injustes» de les empreses transportistes i les va vincular directament a l’elevada inflació que viu el país, del 8,6% al maig: «Durant la pandèmia, aquests transportistes van apujar els preus en alguns casos fins al 1.000%, i ara moltes vegades rebutgen carregar contenidors nord-americans i tornen buits a Àsia. Això està costant molts diners als agricultors i a la nostra economia», va apuntar el mandatari.
Mentre els carregadors i embarcadors critiquen les posicions de domini dels grans operadors marítims, aquests s’alien entre ells. MSC i Maersk combinen esforços en les grans rutes, amb una flota de 1.400 vaixells sota 2M Alliance. CMA CGM, Cosco i Evergreen s’alien a Ocean Alliance Day6 amb 352 vaixells. Sota The Alliance s’han agrupat Hapag-Lloyd, ONE, Yang Ming LIne i HMM.
En el sector es tem que aquest període d’alts preus desemboqui en una nova era del comerç i que bona part d’aquest benefici extra es redireccioni empresarialment de les navilieres a companyies en l’àmbit de la logística i la distribució. Les grans navilieres passarien llavors a no només dominar el mar, també controlarien la manipulació de càrregues a terminals o l’explotació de serveis intermodals, fins a abastar una concepció completa del transport de mercaderies internacional. Tot això en poques mans.
