Els tipus d’interès baixos han estat la tendència durant els darrers anys. Tot i això, el Banc Central Europeu (BCE) variarà la seva política monetària per intentar contenir la inflació, i això canviarà el rumb del preu dels diners. La primera pujada en 11 anys per part del banc central es durà a terme aquest juliol, amb un increment de 0,25 punts, guardant-se per al setembre un segon augment fins i tot més gran. Però, com es poden veure afectats els consumidors?
«Ens hem acostumat als tipus d’interès nuls i fins i tot negatius. Ara, les pujades impliquen una normalització que farà que es torni a pagar pel crèdit i es cobri per l’estalvi», va indicar Santiago Carbó, catedràtic d’economia de la Universitat de Granada i director d’estudis financers de Funcas.
L’euríbor, indicador de referència de la majoria d’hipotecats, ja s’ha vist elevat per aquestes expectatives. De fet, ha tancat el juny en el 0,852%, la taxa mitjana més alta des del 2012. Aquesta suposa un augment de més d’1,3 punts en l’acumulat de l’any, tenint en compte que al gener se situava en un -0,477%. Les conseqüències les veuran els qui els toqui revisar la quota de la hipoteca de tipus variable, passant a pagar més per casa seva.
40 euros més al mes
Segons càlculs de l’Associació Hipotecària Espanyola, un punt de pujada de l’euríbor suposa un augment d’entre el 10% i el 12% de la quota mensual d’una hipoteca mitjana, cosa que es pot traduir en uns 40 euros més al mes. «Puja el preu de les hipoteques, però, durant força temps, serà assumible. A més, la majoria de les que se subscriuen ja són a tipus fix», va afegir Carbó.
De fet, passar-se a una de tipus fix és la solució que apunten els experts per a aquells que es vulguin blindar. L’objectiu es pot assolir amb un acord amb l’entitat bancària per convertir-la, o mitjançant una subrogació amb una altra entitat, segons Edgar Javier Saiz, professor de Dret Mercantil a la Universitat Internacional de València. Els consumidors veuran igualment com endeutar-se amb qualsevol préstec passa a ser més car, va indicar Ricard Garriga, el CEO de Trioteca.
Amb tot, hi ha por que la pujada de tipus porti a una frenada més gran de l’economia, «tenint en compte la reducció del consum de les famílies, així com de les inversions d’empreses», principals components del producte interior brut (PIB) de les economies avançades, com va explicar Juan Carlos Higueras, professor d’EAE Business School.
Productes bancaris
Sobre productes bancaris, els dipòsits haurien de rebre més remuneració després d’un llarg període sense interessos atractius. Tot i això, els experts apunten que trigaran a estendre’s els efectes cap a aquests productes, almenys, fins el 2023. Els bons, per la seva banda, també aniran cap a una major rendibilitat, sosté Garriga.
La Borsa també reflecteix afectació actualment pels nivells d’inflació i la incertesa al voltant dels tipus. I els danys estan arribant a la majoria dels sectors, excepte els bancs, i poca cosa més. Aquests poden generar marges d’intermediació, que havien quedat enfonsats amb els tipus mínims o negatius que s’arrossegaven. Tot i que la morositat podria augmentar, «el sector aguantarà per les elevades ràtios de capital de les entitats. Està molt protegit», va explicar Higueras. Les asseguradores també tindran l’oportunitat d’invertir amb tipus positius i beneficiar-se de les circumstàncies.
Els més perjudicats
Entre els perjudicats, destaca el sector immobiliari, amb compravendes que han passat de batre rècords a previsiblement estabilitzar-se o baixar, amb clients potencials que estan en pèrdua de poder adquisitiu. I, juntament amb el totxo, tindran perjudicis tant les empreses que vegin com a efectes una reducció de vendes -com les tecnològiques- com sobretot les que presentin un elevat nivell d’endeutament, com les elèctriques. Tot i que les més afectades seran les pimes, «que representen el 98% del total del teixit empresarial, i que tindran més dificultats per obtenir crèdit i inversió», va destacar el professor d’EAE Business School.
El Govern també està entre els perjudicats i, de fet, es veurà molt afectat pel seu elevat endeutament, pel qual pagarà també més interessos. «Això es traslladarà a més impostos, segurament, a partir del setembre i l’octubre per reduir el dèficit públic», va pronosticar el professor d’EAE Business School.
