Carlota Pi (Holaluz) ho té més que clar. Si en aquest precís moment la ministra responsable de l’energia en aquest país (Teresa Ribera) travessés la porta i li preguntés si vol alguna cosa, ella no necessitaria ni mig segon per pensar la resposta. «Que posés l’exèrcit a col·locar plaques solars a sobre de les teulades». El públic que l’escoltava en una conferència organitzada per El Periódico, del mateix grup que Diari de Girona, i Holaluz a la Casa Seat de Barcelona, riu l’ocurrència. «Ho dic de debò: el problema del preu s’acabaria immediatament», va afirmar aquesta emprenedora.

De formació enginyera industrial, Pi és precisament la cofundadora i presidenta executiva d’Holaluz, una comercialitzadora d’energia verda amb 12 anys de vida, però ja valorada en uns 200 milions d’euros, que acumula -segons confessa aquesta directiva- entre cinc i deu ofertes de compra, amb uns 390.000 clients al tancament de l’any passat i uns ingressos de 570 milions d’euros. De fet, només en el primer trimestre d’aquest any ha facturat més de la meitat d’aquesta quantitat.

«Són resultats que mirem amb orgull, però encara estem al peu de la muntanya», va assegurar l’empresària, que aspira a assolir el milió de clients el 2024 i que somia culminar la «revolució de les teulades», un objectiu que ha convertit en marca i bandera de la companyia i que creu que resoldria la crisi energètica que afronta el món.

«Tenim un còctel que fa que el preu del megawatt-hora (MW/h) sigui de 300 euros, però això no és per una situació circumstancial, sinó perquè el sistema de producció i consum d’electricitat ha col·lapsat, ja no es pot estirar més», va plantejar Pi. «El preu de l’energia no baixarà: el que estem patint és producte d’una fallada estructural del sistema», va insistir una estona més tard la directiva, que, entrevistada pel director d’informació econòmica de Prensa Ibérica, Martí Saballs, va afegir com a prova que aquests 300 euros que aquesta setmana costa l’energia a Espanya tenen el preu intervingut. A França, diu, el megawatt-hora ja es troba en els 700 euros.

D’aquí ve la seva «revolució de les teulades», que pretén posar plaques solars sobre les 10 milions de teulades residencials que hi ha a Espanya, de les quals 8 milions són cases unifamiliars. «Quan siguem capaços que a cada teulada hi hagi plaques per produir electricitat per convertir aquest edifici en una central de generació, els preus de l’energia tornaran no als 50 euros del març de l’any passat, sinó a 35 euros per als pròxims 40 anys», va assenyalar Pi.

El sistema d’Holaluz

El modus operandi d’Holaluz és comprar energia produïda a partir de fonts renovables tant a productors que s’hi dediquen industrialment, com a particulars que tenen instal·lats sistemes fotovoltaics a casa seva i que produeixen més energia de la que consumeixen. «Airbnb converteix persones en hotelers; nosaltres convertim famílies en productors», sintetitza l’experta.

«És tan bona la proposta de valor, que estem generant fins i tot un problema fiscal», indica en referència al fet que, en vendre aquesta energia, la família en qüestió ha de declarar l’IVA. L’empresa està en plena campanya per impulsar un canvi regulatori que eviti aquest extrem, però pel camí ha ideat un sistema pel qual compensen els clients que tenen aquest càrrec tributari per tenir plaques (i vendre la seva energia) en la segona residència, retallant el que paguen a la factura del seu habitatge habitual.

«Veig molt fàcil arreglar aquest problema: no hem d’esperar una tecnologia futurista que està en un laboratori, és una tecnologia que existeix, que és barata i que s’instal·la en un dia», va explicar la cofundadora d’Holaluz, destacant que si els 10 milions de teulades de les quals parteix la seva campanya suposen un terç dels comptadors de llum que hi ha al país, significa que una de cada tres persones té una teulada viable. «La decisió és seva», va rematar Pi.

El rol dels grans parcs

Fins i tot per als recurrents problemes que s’associen amb les instal·lacions d’aquest estil Pi té una resposta: l’energia que es deixa de produir els dies que no hi ha sol o durant la nit arriba dels grans parcs, i a mesura que avanci el desenvolupament tecnològic, s’abaratiran les bateries per emmagatzemar la pròpia.

I per a qui encara dubti, dues dades: Alemanya té 2 milions d’instal·lacions solars fotovoltaiques, i a Brussel·les hi ha més instal·lacions d’ús domèstic que en tot Espanya. «Tenim molt de camp per córrer», va apuntar.