L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) va publicar ahir la seva primera avaluació sobre el nou ingrés mínim vital (IMV), la primera renda mínima a nivell estatal que porta en vigor des del juny del 2020 i que al tancament del 2021 arribava a 280.000 llars a tot Espanya. Una de les seves primeres conclusions és que és un instrument «potent» per lluitar contra la pobresa, però que necessita ajustaments en la seva implementació i més informació de cara als potencials perceptors. Segons la seva anàlisi, 400.000 famílies tenen dret a percebre aquest subsidi però no ho fan, ja que no l’han sol·licitat formalment. Si estigués completament desplegat, l’IMV podria cobrir el 60% de les persones en risc de pobresa a Espanya.
La Seguretat Social rebutja la gran majoria de sol·licituds, mentre que un altre gran nombre de ciutadans que reuneixen els requisits no arriben a postular per rebre aquest subsidi. Aquesta és la paradoxa que destaquen els tècnics de l’entitat independent presidida per Cristina Herrero, que han analitzat el desplegament de la renda mínima fins al 31 de desembre. Fins aleshores el nombre de sol·licituds per percebre l’IMV ha superat els 1,5 milions, però el 73% de les peticions es van denegar per criteris de renda, patrimoni o unitat de convivència. De les actuals 280.000 llars beneficiàries podrien arribar a ser 700.000, amb un cost anual de 2.800 milions.
