Diari de Girona

Diari de Girona

Entra en funcionament la plataforma de gestió de dejeccions eDERAN

Acció Climàtica preveu que aquesta nova aplicació sigui utilitzada potencialment per 50.000 usuaris del sector de l’agricultura i la ramaderia

Un tractor abocant purins en una finca de cereal. | ACN

La plataforma de gestió de dejeccions ramaderes i la fertilització eDERAN, que es troba al portal DUN (Declaració Agrària) del web del Departament d’Acció Climàtica, ja està en funcionament. De moment, s’ha posat en marxa una part de totes les funcions que es podran desenvolupar amb la gestió de les dejeccions ramaderes i la fertilització, com la presentació de plans de gestió de dejeccions ramaderes, la traçabilitat amb GPS de la destinació de les dejeccions i la declaració anual de nitrogen aplicat als cultius (DAN). El Departament preveu que aquesta aplicació sigui utilitzada per potencialment 50.000 agricultors i ramaders, que podran simplificar tràmits relacionats amb les dejeccions i fertilització.

En aquesta primera versió, s’activa el mòdul de consulta de Gestió de terres, adreçat principalment a agricultors que poden consultar els seus recintes fertilitzables i veure a quin Pla de gestió estan cedits actualment. Aquesta informació, fins ara, s’ha facilitat als titulars només un durant tot l’any, mitjançant la plataforma DUN.

Ara, amb l’entrada en funcionament de l’eDERAN es disposarà d’informació actualitzada sempre que l’usuari vulgui consultar-la. També s’obté informació complementària sobre aquestes terres que es fertilitzen, i així es podran obtenir diferents informes com per exemple si aquestes terres es troben ubicades en zona vulnerable o la quantitat màxima de nitrogen orgànic aplicable per any.

Simplificació administrativa

Amb la posada en funcionament d’aquesta plataforma es vol arribar a una simplificació dels tràmits relacionats amb la gestió de les dejeccions ramaderes i la fertilització, que siguin més àgils i més transparents als usuaris.

Amb eDERAN es promourà la valorització de les dejeccions com a recurs dins d’un esquema de bioeconomia circular, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, amb el seguiment d’aquestes aplicacions per GPS quan escaigui, per assolir l’objectiu de millorar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país.

Per altra banda, el Departament d’Acció Climàtica està treballant en la introducció de canvis en els annexos del decret de dejeccions i fertilització. Un dels canvis fa referència a la distància de seguretat entre les terres fertilitzades i els nuclis habitats. En tot el projecte normatiu es tenen en consideració les possibles molèsties per pudors, per això les distàncies a respectar que s’estableixen són majors per a les dejeccions porcines i d’aviram.

D’altra banda, també es preveu reduir el volum estàndard de purí que cal considerar per cada plaça de porc d’engreix, a efectes de dimensionar el sistema d’emmagatzematge, ja que el volum real és menor que el que apareix a la normativa. Això permetrà estalviar en inversions de basses sense que se’n ressenti la capacitat real de gestió de la granja.

La quantitat total de nitrogen que excreta una plaça de porc depèn de la quantitat de pinso que consumeix i de l’eficiència amb què l’animal utilitza la proteïna d’aquest pinso. En granges que generen poc volum de purí, passa simplement que el purí té més concentració de nitrogen. Això en facilita la gestió: amb menys viatges de tractor i cisterna es podran aplicar els purins com a fertilitzant als camps; la cisterna plena tindrà un valor fertilitzant superior que si el purí fos més diluït.

Compartir l'article

stats